Bellaterra, 17 de febrer de 2024
El Carrer de Lluís de Àbalo te una llargada d’uns 100 metres, comença al Carrer de Ramon Llull i finalitza al Carrer de Joan Fàbregas
Luis de Ábalo i Pérez (1881-1955) Va ser un dels homes forts de Fomento de la Vivienda Popular S.A. que els anys 30 va potenciar la venda de terrenys per crear Bellaterra. Tenia la seu a La Rambla de Barcelona. El 1950 també va ocupar el càrrec de vicepresident de la Unió de Veïns de Bellaterra, dit abans Unió de Propietaris de Bellaterra. El 1928 era gerent del Banco Colonial, amb seu a la Rambla dels Estudis, numero 1, de Barcelona, i president de la Creu Roja de Barcelona i província.
L’any 1934, el Gobierno de la primera República Espanyola va concedit a Luis de Abalo Pérez, la Creu de Beneficència de Primera Classe, pels serveis que a la Creu Roja Espanyola venia prestant des de fa molts anys, recordant que a Barcelona, durant la Setmana Tràgica sagnant, (26 de juliol al 2 d’agost de 1909), “pel seu zel, el seu altruisme i l’amor als seus semblants, provat en mil ocasions amb risc de la seva pròpia vida, va deixar memoria agraïda a tota la ciutat”. En aquell moment, Ábalo Pérez, inspector provincial d’ambulàncies de Barcelona.
L’any 1934 va arribar a Bella-Terra, de la mà d’un altre cacic, en Joan Baptista Viza, tots dos personatges del règim franquista.
Del 1946 fins l’any 1950 va presidir el Club Bellaterra, i en vida, abans de la seva mort, se li va dedicar el carrer de Bellaterra.
L’autor del primer plànol de la urbanització i de l’estació, Lluís Girona, només projectaria una casa a Bellaterra, la casa de Luis de Ábalo Pérez (projecte de 1930). La torre d’estiueig seguia el mateix esquema de l’estació. Es tractava d’una estructura amb referències tradicionals (novament recordava la cerdanyolenca masia de Can Cordelles) però amb una sintaxi moderna. L’edifici, de forma cúbica i teulada piramidal, estava envoltat d’un porxo d’obertures confinades. El pis superior estaria reculat respecte de la línia de la façana i presentaria obertures rectangulars que airejarien la coberta.
Font: Bellaterra 1930-2005 Crònica de 75, Ignasi Roda, Txema Romero, La Libertat,
BELLATERRA.CAT 