“No hi ha res a fer amb aquesta gent, no ens hi podem entendre, no volen, no volen, i ho haig de dir, surto amb l’impressió d’ésser en un país ocupat, som un país ocupat ; no sóc separatista… però som en un país ocupat!”.
En el Diari “La Vanguardia” del dia 2 de Març del 1967, fou dedicada una pàgina al Dr. Jordi Rubió i Balaguer, fill de Jordi Rubió i LLuch i net de Jordi Rubió i Ora, un dels primers poetes de la Renaixença. El dia següent, 3 de març de 1967, a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, tingué lloc un homenatge públic al Dr. Jordi Rubio, president de l’Insitut d’Estudis Catalans, i abans del 1939, Director de la Biblioteca de Catalunya, Director de l’Escola de Bibliotecaris i professor de la Universitat Autònoma de Bercelona.
Però, aquests homenatges provocaren una profunda irritació al Dr.García Valdecasas, actual Rector de la Universitat de Barcelona. El Sr. García Valdecasas féu detenir els següents estudiants: Argullel, Trias, Coll, Cristina Fernández, i als Srs. Dr. Joan Corominas, metge, Professor de la Universitat de Chicago, Josep M. Piñol, escriptor i President de “Francisoàlia”, Dr. Joan Colominas metge, Dr.Antoni Gutiérrez, Sr. Enric Lluch, geògraf, Joan Triadú, escriptor, Jean Cornudella, economista, Francesc Casamajor, industrial, Joan Oliver, escriptor, Manuel Sacristán, professor, Pere Portabella, director cinematogràfic, Carles Barral, editor, Miquel Coll i Alentorn, historiador, Juan García Hortelano, escriptor, i Jordi Rubió i Lois, historiador, fill de Jordi Rubió i Balaguer, sota l’acusació comú d’haver assistit a l’acte d’homenatge en el transcurs del qual foren llegides les adhesions de centenars de catedràtics i intelectuals d’arreu del món.
A la matinada dol dia 7 de març foren posats en llibertat els detinguts, excepte els Srs. Argullol, Cornudella, García Hortolano, Triadú i Sacristán, que foren ingressats a la Presó Model.
El Degà del Col.legi d’Advocats de Barcelona, Sr. Frederic Roda Ventura, que havia intentat diverses vegades de convèncer el Jutge de Guardia que posés en llibertat tots els detinguts, sortí profundament trasbalsat del despatx del jutge cap a les dues de la matinada del dia 7, dolgut por la forma incorrecta i despreciativa en què havia estat tractat. Deia en veu alta cridant, a la sortida, davant del centenar d’amics, familiars i advocats que s’aplegaven al vestíbul del Palau de Justícia:
“No hi ha res a fer amb aquesta gent, no ens hi podem entendre, no volen, no volen, i ho haig de dir, surto amb l’impressió d’ésser en un país ocupat, som un país ocupat ; no sóc separatista… però som en un país ocupat!”.
Baixà les escales precipitadament i pujà al seu cotxe. Tingué temps d’arribar a la Plaça de Catalunya, i pogué just frenar, caient tot seguit víctima d’un atac de cor.
DEMA, DIMECRES, A LES 9 DEL MATÍ, sortint del Passeig de Gràcia nr. 102, tindrà lloc l’enterrament del nostre Degà, l’home que defensà als nostres detinguts per haver homenatjar el nostre Institut i la nostra cultura de la nostra Universitat.
L’home que es veié obligat, amb desgrat seu, a dir públicament aquestes darreres paraules: “Som un país ocupat”.
Confiem que no assistirà a l’enterrament ni el jutge d’aquesta gent, ni el rector de la seva Universitat. Però nosaltres, TOTS. Telefoneu durant aquest vespre convidant a l’enterrament.
I després, fem còpies d’aquest escrit i que per a tothom en surti la lliçó de redoblar fins al límit l’esforç per a la pervivència de la cultura catalana, l’única oultura europea porseguida, que només nosaltres podem defençаг.
Universitat de Barcelona, 7 març 1967
Font: Universitat de Barcelona, Família Roda Fabregat
BELLATERRA.CAT 