Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 11/02/2024

NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA|”Bellaterra i el carrer Marilyn Monroe” Per Maria Eulàlia Capmany

Posted in Bellaterra, tagged , , on 11 febrer 2024|

TELE EXPRÉSS, 10 de setembre de 1975

📷 Sam Shaw (1912-1999), novaiorquès, va néixer al Lower East Side de Manhattan. Reconegut internacionalment per les seves fotografies de pel·lícules i estrelles de cinema, tot i que els seus interessos i talents van cobrir una àmplia gamma de temes com la música, el teatre, l’escultura, la pintura, la literatura, el periodisme, així com l’activisme social i polític.

BELLATERRA I EL CARRER MARILYN MONROE Per Maria Eulàlia Capmany*

Bé, és així. Bellaterra té el primer carrer del món dedicat a Marilyn Monroe, i jo hi vaig ser per inaugurar-lo. Us he de confessar que Marilyn-mite és un mite que no em pertoca com la immensa majoria dels mites pop.  Tot i que m’he llegit “El dia que va morir Marilyn”, tot i que em sembla que entenc la dedicatòria: “A l’Anna que ja s’ha fet tan gran” A tots els que tenien més o menys  vint anys el dia que va morir Marilyn.  Malgrat tanta literatura, molta caríssima, i de les cançons que invoquen el seu veritable nom de Norma Jean.  Malgrat tot em sento absolutament incapaç de combregar amb aquest mite.  Potser perquè no tinc impulsos mitificadors, o potser també perquè el cinema ha estat per a mi més espectacle que religió.

En canvi, em va semblar bé que li donessin el nom a un carrer.  I a més de Bellaterra, que va ser, pels anys trenta, segon m’explica Frederic Roda, un projecte de ciutat del cinema, una cosa així com un Hollywood català Si a això afegim que es prepara el centenari de Fructuós Gelabert, el pioner del nostre hipotètic cinema, ja tindrem  raons marginals per pensar en una actriu.  Res més que una actriu de cinema?

Va ser una mica més i una mica menys que una actriu, aquesta és la veritat.  Hi havia, en la seva vital obscenitat una mica agressiva i desemparada alhora.  Un dia, arran d’una de les seves estrenes, Cardona Torrandell, el pintor, va explicar la impressió que ens causava a tots, i ho va explicar d’una manera abrupta i clara com explica ell les coses: Fixeu-vos -va dir- que ens deixa perplexos,  perquè té el cos d’una dona experimentada –ell no va dir experimentada, és clar– i el rostre d’una nena.  ¡Una nena!- vaig exclamar jo, fent gala d’una ingenu sorpresa.  Però ahir, veient un dels grans retrats, vaig pensar que Cardona tenia raó, la boca entreoberta, els ulls subratllats, els cabells desordenats, la manera d’arraulir-se de tot el cos fan pensar en nu davant tota la crueltat de la vida.

I el cinema en va fer això que ha continuat sent una presència vivificant i entendridora, i després la gent s’ha gastat milers de pessetes especulant sobre la seva mort, si crim, si suïcidi. El cinema va poder acostar així fal·laç a la gent, fins al punt que tothom pot creure que l’han conegut.  El teatre exigeix una actuació, exigeix una màscara, el cinema en canvi despulla els seus ídols de manera terrible, els posa a l’abast de tots els desitjos, de totes les curiositats.

Vaig pensar en els indefensos que se senten els actors i en la necessitat de ser estimats.  que tan bé explica Truffaut a “La noche americana”.  I vaig pensar que ella va haver de necessitar molt ser estimada, per això li va quedar aire de nena abandonada al carrer.  I vaig pensar també que els que necessiten ser estimats, s’obliden d’estimar i viuen en una solitud terrible

Tot això vaig pensar mentre inauguràvem el carrer.  Tothom, gent que sentim la passió del teatre: Nadala Batista, Joan German Schroeder, Frederic Roda, Jané Pla, Carlota Soldevila, Manuel Serra, Maria Rosa Fàbregas, Guillem Jordi Graells, Miquel Porter, i més i més i més.

Maria Aurèlia Capmany. 1971 📷 Pilar Aymerich

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) era filla de Maria Farnés, membre activa d’Esquerra Republicana i professora de taquigrafia, i del folklorista i escriptor Aureli Capmany.

La família paterna provenia de Rubí, però l’avi Pau Capmany va canviar la vida rural per la urbana i es va instal·lar a Barcelona, on va aprendre l’ofici de cisteller i hi va obrir una cistelleria, a la cantonada de la Rambla amb el carrer de la Petxina. Aureli Capmany hi va treballar fins que el seu pare va morir, moment en què es va dedicar a l’estudi del folklore i de la història de la ciutat.

La família Farnés provenia de Sant Feliu de Codines, però l’avi Sebastià Farnés es va traslladar a Barcelona per fer-hi els estudis de Dret; després d’uns quants anys d’exercir com a advocat, es va dedicar a la paremiologia, la taquigrafia i la cultura popular.

Va ser a la casa pairal de Sant Feliu de Codines on va tenir lloc, el 1915, el casament entre Maria Farnés i Aureli Capmany. De primer, la parella es va instal·lar al pis de l’avi matern, a la ronda de Sant Pere de Barcelona, on va néixer Maria Aurèlia; però quan Sebastià Farnés va traslladar la seva residència a Canet de Mar, pares i filla van anar a viure a la Rambla, a la cistelleria de l’avi Pau Capmany, a la rebotiga de la qual feien vida; al carrer de la Petxina número 1, on va néixer el germà de Maria Aurèlia, Jordi, és on la família tenia els dormitoris. Maria Aurèlia hi va viure fins als quaranta anys, moment en què es va traslladar a un pis de la rambla de Catalunya.

Font: Tele Expréss, Cultura Gencat,

Read Full Post »

NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA|Un carrer Marilyn Monroe a Bellaterra?

Posted in Bellaterra, tagged , on 11 febrer 2024|

Marilyn Monroe,nom artístic de Norma Jeane Mortenson o Norma Jeane Baker, (Los Angeles, 1 juny 1926-Brentwood, 4 agost 1962) va ser una actriu estatunidenca, la sensualitat de la qual i la seva misteriosa mort a l’edat de 36 anys van fer que esdevingués un mite de l’erotisme, un dels sex symbol més importants del segle xx, i posteriorment una icona pop, interpretada en l’art d’Andy Warhol.

LLUÍS TORRES|Bellaterra, 11 febrer 2024 Ja saps què hi ha al darrere del nom del teu carrer de Bellaterra?   Els noms dels carrers, les coincidències i els errors històrics que ha il·lustrat el Nomenclàtor de revisar les plaques dels carrers de Bellaterra, ha destapat el valor, i la història local defensada pels seus habitants, però sorprèn enormement, que del centenar de carrer de Bellaterra, només un porti el nom d’un personatge femení: el de l’escriptora catalana Mercè Rodoreda, sense oblidar un segon, el de la Mare de Deu de Montserrat, demostra que només el 1% del nomenclàtor de Bellaterra porta el nom de dona. Caldrà prendre consciència i fer quelcom per ser just amb la societat actual, més quan es conserven alguns noms de la dictadura franquista, el que va contra la vigent llei de Memòria Democràtica aprovada l’any 2022.

Els noms dels carrers no sempre agraden a tothom. Hi ha qui considera que el que significa un carrer ha de mantenir-se per fer honor a la memòria històrica, o que cal afegir personatges de la història contemporània o del món de “l’esport, la cultura o la música”.

Carrer Marilyn Monroe de Bellaterra (actual Pintor Utrillo)📷DIARI DE BARCELONA 1975

IGNASI RODA (Cronista de Bellaterra) “Avan la lettre” els he de dir que no, que a Bellaterra no existeix cap carrer amb el nom de l’estrella cinematogràfica. Però va existir! I aquest és el relat.

Tot va començar pels vols de l’any 1972, quan Jaume Pla, un bon veí de Bellaterra i que ara viu a Sant Cugat, va comprar un terreny per fer-se una casa. El va animar un altre vei de Bellaterra, en Frederic Roda, el meu pare, amb el qui tenia una gran amistat des del 1956, quan el Jaume va entrar a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. El teatre els va unir per sempre.

Comprat el terreny calia fer la casa, però a poc a poc, com molts que se l’han fet a Bellaterra, per dosificar les despeses. Es a dir que amb poc més de 2 anys la família Pla, en Jaume, la Laura i els seus 5 fills. i algú més, es vans instal·lar definitivament. Bé, això de difinitivament no s’ajusta a la realitat, perquè, ja se sap que, quan els fills creixen marxen de casa i els pares es queden amb el posat, és a dir una gran casa buida de crits i de veus i de presències físiques. Per això l’any 1998 el Jaume i la Laura van anar a viure a Sant Cugat després de viure 24 anys a Bellaterra. Però tornem al 1974, o millor encara, al 1975 que és quan va sorgir la idea de posar nom a un carrer, el carrer on vivia la família Pla.

Era, aleshores un carrer sense asfaltar i on només hi vivien dos veïns. El Jaume ens ho explica amb pels i senyals i, a més, ens diu que te un àlbum on es recull la crònica dels fets amb pels i senyals.

“La idea va sorgir, com no!, del Frederic, gran dinamitzador cultural de Bellaterra. Aleshores la Unió de Propietaris i Veïns tenia la potestat de posar nom als carrers i el Frederic era un dels grans impulsors del nomenclator de Bellaterra. Per la seva dedicació al teatre, en va proposar alguns com: Tirso de Molina, Lope de Vega, Pere Quart, Serafí Pitarra… Jo crec que d’ell en van sortir un munt de noms de carrers, i tots ben relacionats amb l’art i a la cultura. I vet aquí que un dia em proposa de posar nom al meu carrer. I, quin nom? Marilyn Monroe. Com pots entendre, em va sobtar aquella proposta, però tot el que proposava el Frederic tenia una raó de ser. Tots els Bellaterrenc saben que tenim un carrer que es diu Carrer del Film. El que potser no es sap és que a Bellaterra va venir a estiuejar en Fructuós Gelabert, un dels pioners del cinema a Espanya i el primer en rodar a Catalunya. Meravellat per la nostra Bella Terra, va proposar de construir-hi uns estudis cinematogràfics. T’imagines que hauria estat de Bellaterra si aquest projecte s’hagués realitzat? Però el 1928 Fructuós Gelabert anava de capa caiguda. El seu darrer film La puntaire va ser un fracàs estrepitós i he de suposar que l’home va venir a estiuejar en hores baixes. El Frederic no em va saber dir quan i per què el director de cinema va arribar a Bellaterra, però és possible que aquí tingués un dels seus darrers somnis cinematogràfics,  fer un gran estudi a l’estil “Cinecittà”. Aquest somni d’en Fructuós Gelabert havia inspirat al Frederic per proposar al carrer el nom de Marilyn Monroe. Jo m’hi vaig engrescar de seguida i, el primer va ser demanar-li al veí si li semblava bé. Després, el Frederic va iniciar una campanya de difusió magnífica, posant en actiu tot els seus contactes i totes les seves amistats. El dia de la inauguració s’hi van reunir un bon nombre de persones, entre elles: en miquel Porter Moix, la Carlota Soldevila, en Guillem Jordi Graells, Juan Germans Schroeder, Manuel Serra, Nadala Batista, Maria Rosa Fàbregas”……y “más y más y más” com rebla la Maria Aurèlia Capmany en el seu article de Tele Estel, car també hi era. Fins i tot la premsa se’n va fer ressò, el Fotogramas i el Diario de Barcelona.

Acte veïnal inauguració del Carrer Marilyn Monroe de Bellaterra 1975 📷 FOTOGRAMAS

Aleshores, posar el nom de Marilyn Monroe a un carrer era molt agosarat i fins i tot desafiador. Un sex símbol, una figura de l’erotisme cinematogràfic, amb una mort en circumstàncies ben estranyes, va provocar certes ires dels dirigents municipals Cerdanyolencs, encara franquistes. Així és que, ben aviat aquella idea va ser censurada i finida i el carrer va recuperar el nom original;

Pintor Utrillo. Però, com explico en el nomenclator del llibre de Bellaterra, d’Utrillo n’hi ha molts i ves a saber quin Utrillo és. Podria ser Miquel Utrillo i Morlius (Sitges 1862-Barcelona 1934) que, junt amb en Rusiñoň i Casas van crear el nucli Modernista més destacat i que es solien trobar als Quatre gats. Fou cartellista i promotor cultural i va dirigir la construcció del Palau Mar i Cel de Sitges. Ara que, dient-se el carrer Pintor Utrillo, deu ser el pintor francès Maurice Utrillo qui es vol homenatjar.

Una de les coses que sí va prosperar va ser la idea de crear unes plaques de ceràmica per nomenar els carrers. Se li van encarregar al ceramista Sallent i en va fer un munt, de les quals, poques queden. Però, això de la retolació dels carrers es tota una altre història que un dia o altre els explicaré.

Deixo per acabar una anècdota simpàtica del Jaume: “Tant la meva dona com els meus fills i jo mateix, vam renovar els nostres passaports posant el nom el carrer Marilyn Monroe. Certa vegada, a un policia li va sobtar el nom i, tot fent-se el graciós, li va dir a un fill meu: Con que Marilyn Monroe. Ha de ser una calle con muchas curvas”

Aquesta iniciativa, el Jaume la té ben documentada, com els hi he dit, i caldrà que ens la cedeixi el dia que Bellaterra tingui un arxiu històric.

Font: Ignasi Roda, Jaume Plà, Diario de Barcelona, Fotogramas, Tele Expréss

Read Full Post »