Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 4/02/2024

Bon diumenge Bellaterra! Aquí teniu la recepta per a fer 6 boníssim Cruffins!

Cruffin Made in Bellaterra

La recepta dels Cruffins és força senzilla, però necessita temps per fer-la. Proposem que descobriu aquesta recepta per fer un diumenge al matí. Aquesta recepta presenta cruffins naturals, però és clar, els podeu aromatitzar al vostre gust, per exemple, amb melmelada o xocolata.

Ingredients:

Per a la massa:
400 gr. de farina qualitat 000 ceros
150 gr. de mantega + entre 50 i 100gr. mantega
20 gr. llevat de forner
150 ml d’aigua
40 gr. sucre
1 culleradeta de sal

Preparació de la massa:

Agafeu un bol gran i hi poseu la farina, 150 g. de mantega, llevat de forner, aigua, sucre i sal. A continuació, barregeu la massa durant 10-15 minuts amb un robot d’aliments (passat aquest temps, la massa ja no s’ha d’enganxar). Feu una bola i deixeu-la reposar 40 minuts amb un drap per sobre.

Donar forma als Cruffins:

Recolliu la vostra massa i doblegueu-la diverses vegades sobre si mateixa per desgasificar-la.

Dividiu la vostra massa en 6.

Estireu una porció longitudinalment en forma rectangular, el més fina possible. (Per evitar que la massa s’enganxi, recordeu posar farina a la superfície de treball).

Enrotlleu la massa i hi esteneu-hi una mica de mantega suau amb un pinzell.

Si les feu amb melmelada o sucre perlat, l’afegit es farà més endavant. Finalment, talleuel vostre rotllo en dos verticalment!

A continuació, torneu a enrotllar la massa i poseu-la en un motlle per magdalenes. Per a la melmelada, serà més tard. Tapeu els motlles amb un drap i deixeu-ho reposar 1 hora.

Cocció i conformació final:

15 minuts abans d’acabar el temps de descans, preescalfeu el forn a 180 °C. A continuació, coure durant uns 20-25 minuts.

Quan estiguin daurats estàn llestos. Retirar del forn, deixar refredar els Cruffins.

Finalment, afegiu-hi sucre llustre per sobre. Si voleu afegir melmelada o xocolata, feu un petit forat al centre del cruffin i introduïu-lo dins.

Bon profit i bona cuina!




Read Full Post »

L’Ajuntament de Cerdanyola segueix sense aportar claror a la cantonada dels carrers Can Domènech/Doctor Fleming. Ho faran pròximament amb el canvi general per leds?

Cotxe allumenant la cantonada de Can Domènech i Doctor Fleming de Bellaterra
📷 BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

LLUÍS TORRES| Bellaterra, 3 febrer 2024 A l’edició del Diario de Burgos, del dimarts, dia 5 de juny de 1956, a la seva pàgina 5, hem trobat una interessant crònica de de Martín Canigó, sobre la representació de L’Auca del senyor Esteve, celebrada al Gran Teatre del Liceu, el dimecres, 4 de juliol de 1956, a les 21:30 hores, que va dirigir el bellaterrenc Frederic Roda -creador de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona- (ADB), amb la participació estelar de seva esposa, Maria Rosa Fàbregas, en el paper de Tomaseta. Frederic, apart de dirigir-la, va interpretar el paper principal del senyor Esteve.

Maria Rosa Fàbregas i Frederic Roda el seu dia de noces 📷 Ignasi Roda Fàbregas

En el repartiment apareix Rosa Sabater, prestigiosa pianista i pedagoga catalana de renom internacional, una de les figures més rellevants de l’escola pianística catalana de la postguerra. També el mestre Eduard Toldrà, músic i compositor català, una de les figures més importants de la música catalana de mitjan segle xx.

Segons el programa de ma, les invitacions es recollien a la Pelleteria La Sibèria de Barcelona).

L’Alegria que torna” és va idear per recollir fons per a les seves activitats. Muntatges teatrals on hi participaven tots els que volien i aportaven una mena de donació. Aquesta actuació feta l’estiu de 1956 al Liceu de Barcelona, va ser la primera que es va fer per recaptar fons.

Programa de ma de l’obra L’Auca del senyor Esteve, Teatre del Gran Teatre del Liceu, 4 juliol 1956|Arxiu UAB

Aquí, Barcelona!! Catedràtics, advocats, metges, escriptors i pintors actuen a l’escena de Liceu en homenatge a Santiago Rusiñol, abandonen la seva activitat durant uns dies per dedicar-se a l’ofici de comediant

MARTÍN CANIGÓ|Barcelona, 5 juliol 1956 Santiago Rusiñol torna al Gran Teatre del Liceu, als vint-i-cinc anys de la seva mort. Com vostès saben, el popular artista calalà morí amb els pinzells a les mans, durant una de les seves freqüents estades a Aranjuez. Els famosos jardins avui figuren fins i tot als bitllets del Banc d’Espanya gràcies al senyor Santiago, la barba bohèmia del qual -daurada bohèmia, perquè Rusiñol era un bohemi milionari apareix a l’anvers d’un d’aquests xecs al portador, de lliure circulació, que tan a sovint -Hi ha!- hem de canviar per pagar al lleter, proveir-nos de fum a l’estanc o donar-nos el gust de veure les últimes edicions del NO-DO.

Els barcelonins, que tenen fama de seriosos i adustos, d’interessats i laboriosos, d’insuportables garrepes que fins i tot per ballar, sardanes fan comptes per no donar dos compassos de més, sorprenen sovint els que no els coneixen a fons amb piruetes i gestos, anècdotes i fets, que recorden el mateix senyor Santiago Rusiñol quan en una fira comarcana es posés a despatxar duros a quatre pessetes. Aquests dies, amb l’homenatge que Barcelona es disposa a tributar a l’inoblidable “Tiago”, es produeix una d’aquelles històries menudes i divertides que tant agraden i alegren el barceloní de solera.

Repartiment de l’obra L’Auca del senyor Esteve, Teatre del Gran Teatre del Liceu, 4 juliol 1956|Arxiu UAB

Tres-centes vuitanta figures
Entre actors i comparseria

Catedràtics, advocats, metges, escriptors, pintors, poetes, periodistes, músics i fins i tot industrials i forms d’empresa, tenen abandonades en aquests dies les seves activitats professionals per dedicar-se a l’ofici de comediants amb la mateixa il·lusió que de petits van recitar poesies a les festes del Col·legi o van intervenir d’adolescents en una funció de Casino. Tres-centes vuitanta personalitats barcelonines, entre actors i comparses, han assajat amb un rigor i una disciplina que per si volguessin moltes companyies professionals, a l’escenari del Gran Teatre del Liceu on han de representar l’obra de cims més típica, més rica de sabor barcelonès , titulada “L’Auca del senyor Esteve”, sèrie d’al·leluies humanes vives i palpitants, dramàtiques i festives en què s’explica la vida i la lluita del barcelonès dels vuit-cents que va centrar el seu esforç i la seva il·lusió a la botiga “La Puntual” , el petit negoci que va anar eixamplant i augmentant amb la notable aspiració que els fills i els néts van formar tradició després del taulell.

Programa de ma de l’obra L’Auca del senyor Esteve, Teatre del Gran Teatre del Liceu, 4 juliol 1956|Arxiu UAB

El senyor “Esteve”, a l’esforç i l’obstinació del qual es deuen moltes de les institucions artístiques i culturals espreses de Barcelona, el mateix Gran Teatre del Liceu és un exemple de l’obra que va deixar l’arquitecte de Rusiñol serà representat per l’advocat barcelonès, don Frederic Roda, qui també té cura de la direcció general de l’obra. La seva dona, la senyora Maria Rosa Fabregas de Roda li donarà la rèplica al principal paper femení. El senyor Pau, una altra de les figures més populars de la comèdia de Rusiñol, serà personificat pel degà de la Facultat de Dret, el catedràtic el senyor José Maria Pi i Sunyer. Un especialista en psiquiatria infantil, el prestigiós doctor Jeronimo Moragas, exercirà paper de l’avi, en què s’advertirà el curiós afany d’evadir-se del món de la seva especialitat científica. L’il·lustre mestre Don Eduardo Toldrá, director de l’Orquestra Municipal, té a càrrec seu el personatge de “senyor Ramón”. La distingida “liederista Concepció Badia d’Agusti encarnarà la “veïna del primer pis”: Altres danses barcelonines, com la senyora Aurèlia Miralla de Seix i la senyora Maria Junyet d’Armengol, assumeixen la responsabilitat d’altres importants papers. L’editor José Janés, té també un personatge popular a càrrec seu: el del cotxer.

Vuitanta sumen en total els actors amb paper i tres-cents els comparses que integren la representació. A l’obra, servint de fons al seu desenvolupament, apareix la desfilada processional del Corpus, recurs escènic que permet desplegar una riquesa sorprenent en “atrezzo”, en moviment de masses, en esplendor plàstic. Els gegants i capgrossos de la Casa de Caritat participaran en la “processió” simbòlica segons és tradició als seguicis del Corpus barcelonès. Els papers de “fidels”, de zelador, musics, autoritats i fins i tot escolans i guàrdies de gran gala, són motiu de disputa i enveja per part dels barcelonins que es creuen mereixedors de tal honor.

El “tot” Barcelona de les arts i les lletres, de la indústria i del comerç, de la càtedra i de l’artesania, estarà representat a la desfilada processional que constitueix una magnífica apoteosi de l’obra, ple de tendresa i espiritualitat.

Font: Diario de Burgos, UAB

Read Full Post »