📍El bellaterrenc Francesc Pérez Torres va respondre a l’alcalde Xavier Trias, que per millorar el servei a la restauració de Barcelona, caldria que les administracions locals fessin com a Suïssa: “Concedir llicències només quan el titular acrediti estudis professionals del sector o certifiqui suficient experiència, no per diners”
LLUIS TORRES | Aprofitant les noticies aparegudes a El Periódico de Catalunya, dient que segons l’enquesta de població activa (EPA), sóm és el país de la Unió Europea que presenta una taxa d’atur més gran, amb un 11,84%. A escala internacional són xifres elevades, tot i que lluny de les assolides durant la pandèmia i després de les conseqüències de la crisi del 2008, on l’atur es va elevar per sobre del 25% en els pitjors moments. Malgrat això, en alguns sectors econòmics que avui ha analitzat aquest mitjà en paper crear per Antonio Franco Estadella, es dona la paradoxa d’una clara escassetat de mà d’obra.
Tot i que les estadístiques al respecte no són concloents, l’CEOE diu que gairebé tres de cada quatre empreses tenen problemes per trobar determinats perfils professionals.
Entre els sectors amb més dèficit de treballadors hi ha els informàtics, un perfil que es pot cobrir amb una formació relativament ràpida i que obté uns sous que se situen clarament per sobre de la mitjana. O, una mica potser desconegut pel gran públic, els conductors, d’autobusos, autocars (en què algunes empreses han hagut de recórrer a personal forà) i camions (amb sous que poden arribar als 4.000 euros mensuals).
Caldria preguntar-se, per tant, per les causes d’aquest desajust i si s’hi pot posar remei. La resposta tampoc és unívoca.
Hi ha sectors amb falta de mà d’obra, com el de l’hostaleria (essencial en un país com el nostre, amb bon clima i gran entrada de turistes internacionals), en el qual els baixos sous i unes condicions laborals poc favorables a la conciliació han foragitat els professionals, especialment després de la pandèmia. D’altra banda, si es fa una comparativa amb el nostre entorn, s’observa que Espanya és dels països amb més taxa de llicenciats universitaris que, en molts casos, han de treballar en llocs de treball que no requereixen formació elevada (cosa que es coneix com a sobrequalificació).
OPINIÓ PROFESSIONAL SOBRE EL SERVEI:
El bellaterrenc Francesc Pérez Torres, recorda la conversa mantinguda amb Xavier Trias, (quan exercia d’alcalde de Barcelona). A la trobada al restaurant La Taula de Barcelona, l’alcalde Trias va preguntar a en Francesc, -aprofitant la seva experiència acreditada la seva direcció a diferents locals de prestigi de la ciutat, com el Finisterre, Via Veneto, Melià Barcelona, Hilton, Tragaluz, Cercle Comtal, La Taula, i formació a Suissa-, per recollir la seva opinió professional sobre les innumerables queixes turístiques per la mala atenció i servei en el sector de restauració i hostaleria en general.
LLICÈNCIES PER PROFESSIÓ NO PER DINERS:
En Francesc va dir-li a l’alcalde Trias, que per millorar el servei a la restauració de Barcelona, caldria que les administracions locals fessin com a Suïssa: “Concedir llicències només quan el titular acrediti estudis professionals del sector o certifiqui suficient experiència, -perquè només així el titular pot preparar correctament al seu personal, mantenir els locals en perfectes condicions d’atenció pública, no només el bon servei, sinó també la neteja, etc.-, L’alcalde Trias, que com en Francesc, també va treballar i residí a Suïssa durant un bon temps, va respondre que estava d’acord amb el plantejament, però que no podia portar-lo a la pràctica, perquè ell i el seu partit eren políticament lliberal.
Una de les solucions per equiparar-nos als països amb menys atur seria la d’aprofundir en la via de la Formació Professional dual, que implica una connexió més gran entre centres educatius i empreses, en la qual encara estem molt lluny d’avançar (a tancament del curs 2020-2021, amb prou feines un 4% de l’alumnat de Formació Professional escollia aquesta modalitat). També queda per recórrer terreny en el prejudici a l’hora de contractar majors de 55 anys, una cosa a què ja recorren algunes empreses, davant una piràmide de població en la qual les cohorts més joves són menys nombroses que fa 30 o 40 anys.
Un altre remei passa per un canvi profund, del qual només es parla quan Espanya arriba a alts nivells d’atur: el de crear incentius per modificar el teixit productiu. És sabut que un dels problemes estructurals de la nostra economia és el baix nivell de productivitat, que només pot millorar si les empreses aposten pel creixement i per generar llocs de treball de més valor afegit (que acaben sent llocs de treball més ben pagats que la mitjana), perquè disminueixi el pes de sectors que creen molta ocupació en època de bonança però que requereixen mà d’obra de baixa qualificació.
Font: El Periódico de Catalunya,
BELLATERRA.CAT 