LLUIS TORRES|El pianista Radu Lupu va ser convidat sovint a Bellaterra, i una de les vegades, el 6 novembre 1998, l’acompanyà el director d’orquestra Cristian Mandeal (Rupea, 18 abril 1946), que va començar els seus estudis de piano, composició i direcció a l’Escola Superior de Música de Brașov, després a l’Acadèmia de Música de Bucarest (1965-1974). Es perfeccionà a Berlín, amb Herbert Karajan (1980), i a Munic, sota la direcció de Sergiu Celibidache (1990).
El diumenge, dia 26 de novembre de 2023, l’últim dia de la Fira del Llibre Gaudeamus celebrada al Pavelló Romexpo de Bucarest, es va presentar el volum bilingüe “In Memoriam Radu Lupu”, una iniciativa de l’Associació Opus, en col·laboració amb ARTEXIM, Editorial de la Universitat Nacional de Música de Bucarest i Radio Romania Muzical.
El director d’orquestra Cristian Mandeal va evocar amb nostàlgia moments preciosos passats amb el pianista Radu Lupu: “Vaig conèixer en Radu de petit. Vaig tenir l’oportunitat de créixer amb ell, de créixer junts, de ser molt, molt amics, fins i tot de tocar a quatre mans obres diverses, sobretot transcripcions de simfonies de Mozart, Schubert, Beethoven, Brahms, Mendelssohn… gairebé totes aquestes obres també existeixen en versió a quatre mans i ens divertim llegint-les durant l’estiu. Així que d’alguna manera també es va apropar a la simfonia a través de Radu. Radu va ser el seu gran mestre en el sentit de que per a Mandeal va ser el model definitiu del que es pot fer, no només amb el piano, sinó amb la música en general. Radu Lupu va ser un garant de la qualitat artística romanesa. Això ho devem a Radu Lupu, opinant que el dia del seu traspàs, el 17 d’abril de 2022, hauria d’haver estat un dia de dol nacional”.
Mihai Constantinescu, gestor cultural i antic director d’ARTEXIM, va esbossar un càlid retrat del gran pianista Radu Lupu, assenyalant aspectes desconeguts de la seva personalitat: No va ser fàcil treballar amb Radu perquè Radu, en primer lloc, era una persona que volia la perfecció i només va acceptar pujar a l’escenari quan sentia que, sí, podia presentar-se al màxim nivell. A l’últim festival va venir amb el seus acords, va demanar una sèrie de piano determinada, unes hores d’assaig, canviar l’hora del recital perquè no acceptaria tocar a les 17h., -quan estaven programats els concerts de l’Ateneu-, i aquell fantàstic i memorable recital va tenir lloc a partir de les 21:30.
La modèstia i el fet de Radu Lupu ha estat sempre, caracteritzat i considerat com un constructor al costat d’altres artistes de la cultura, com la música i l’art del piano. Això es va observar en tots els seus recitals, en totes les seves presències a Romania, el seu país de naixement i, per descomptat, a l’estranger. Però, un cop més, el que volia fer en Radu era cercar la perfecció, per això no només és negava als enregistraments, sinó que amb molta dificultat, concedir entrevistes, -per no ser interpretat-, i menys que li fessin fotos, llegir articles seus o entrevistes.
Concert per a piano núm. 1 en re menor, op. 15, obra per a piano i orquestra completada per Johannes Brahms el 1858.
-Finnish Radio Symphony Orchestra
-Pianist: Radu Lupu
-Conductor: Jukka-Pekka Saraste
-Recorded in Helsinki on 4 Apr 1996👇
Font: ARTEXIM, Festival Enescu,
BELLATERRA.CAT 