Per ser ministre no cal res en concret, ni tenir estudis superiors, segons els currículums de molts responsables de les successives carteres dels Governs de Pedro Sánchez . L’única cosa obligada és tenir fidelitat indestructible al cap i fer-se veure per enfortir el paper del President de Govern. Perquè això sí que és cert: el que no es fa valdre i veure per part de la ciutadania no repeteix en el càrrec.
O sigui que ja tenim un Gabinet de fidels al qual se li ha exigit una característica més i és la de la duresa i fins i tot bronquedat dels seus membres, que han de bregar amb una oposició embravit en un moment de crispació política i social com no n’ha viscut una altra d’igual en temps de la democràcia.
Ni se n’han anat els ministres més cremats, per mor dels serveis prestats a Pedro Sánchez, fins a partir-se la cara per ell, metafòricament parlant, ni s’ha reduït la mida elefantiàsica del Govern, un dels més nombrosos del planeta. Que no es digui que és per falta de ministres, que aquest cop han de tenir una qualitat més que els seus predecessors. I és la seva sintonia no només amb el president, sinó amb les terminals de Vitòria i Waterloo –o on vulgui Puigdemont– ja que el nou Gabinet ha d’atendre les exigències de nacionalistes bascos i catalans.
Aquí no hi ha res: el nou Govern és el de l’amnistia, la desigualtat entre espanyols i l’intent de l’Estat plurinacional, cosa que exigeix unes escurabutxaques d’escàndol i un estar a bones amb les terminals independentistes que poden arribar a vetar aquells ministres amb els que se sentin incòmodes.
Per això no cal creure que el Gabinet d’ara sigui de llarga durada, sinó que estarà condicionat pels avatars de l’independentisme i les crisis arribaran abans d’hora. No tindrem ministres tan breus com Máximo Huertas , que va haver de dimitir al cap d’una setmana per una infracció a Hisenda, però sí que veurem un corriment de cadires poc després de començar la legislatura.
Font: DiarioCritico
Enrique Arias Vega és un periodista i economista basc. Diplomat a la Universitat de Stanford, porta escrivint gairebé quaranta anys. Els seus articles han aparegut a la major part dels diaris espanyols, a la revista italiana Terzo Mondo i al diari Notícies del Món de Nova York. Entre altres càrrecs, ha estat director d’El Periódico de Barcelona, El Adelanto de Salamanca, i l’edició d’ABC a la Comunitat Valenciana, així com director general de publicacions del Grup Zeta i assessor de diverses empreses de comunicació. En els darrers anys, ha alternat les seves col·laboracions en premsa, ràdio i televisió amb la literatura, havent obtingut diversos premis en les dues tasques, entre ells el nacional de periodisme gastronòmic Álvaro Cunqueiro (2004), el de Novel·la Corta Ategua (2005) i el de periodisme social de la Comunitat Valenciana, Conviure (2006).
BELLATERRA.CAT 