Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 1/11/2023

La lletra i la música es van fer íntegrament durant un cap de setmana en una casa de colònies, on els membres del grup van conviure amb deu famílies a qui se’ls havia mort algun membre del nucli familiar.

Els Xiula, a la casa de colònies on van compondre la nova cançó|3Cat

Cantar sobre la mort i el dol des de la mirada dels infants que han perdut un membre important de la família. És el que han fet els Xiula. El grup de música familiar i educativa acaba de presentar una nova cançó, “Dol i fa sol”, que tracta el tema de la mort.

Pensàvem que era necessari fer una cançó que parlés de la mort, des del punt de vista del nen o la nena, i com tot això la família ho pot anar parlant i cantant i vivint”.

Així ho explica Jan Garrido, educador social, terapeuta i membre de Xiula, que afegeix que quan van decidir que volien dedicar una cançó a la situació viscuda pels infants que viuen la mort d’algú proper van tenir clar que necessitarien la col·laboració de famílies que haguessin patit una pèrdua molt propera.

Amb l’ajut de les xarxes socials i de la Unitat de Pal·liatius del Vall d’Hebron, van trobar deu famílies disposades a compartir la seva vivència.

Amb elles, van conviure durant un cap de setmana en una casa de colònies, on a través d’un seguit de dinàmiques, reunions, jocs i rituals, va anar sortint un material que un altre dels membres de Xiula, Rikki Arjuna, també educador social, va convertir en la lletra de la cançó.

“Van sortir coses molt potents, i jo només havia d’agafar el llapis i anar escrivint. I quan ja la lletra es va anar formant, cap al final els hi vam poder cantar a les famílies, i vam dir: era això, ho tenim!”

Els membres de Xiula i algunes de les famílies que hi han participat, expliquen com va anar aquesta experiència i per què és tan important parlar-ne als nens i a tothom, perquè –tal com diu en Jan– el tema de la mort deixi de ser un tabú.

“Hi ha nens que ho expliquen: el pare, jo ara, el tinc al meu cor i sempre que escolto aquesta cançó, el puc recordar”.

Pel Rikki, el resultat ha estat satisfactori des de tots els punts de vista:

“Ha quedat una cançó que és tan personal, però a l’hora és molt universal. Des d’allò més tancat i trist, que és important de passar, fins que surt el sol”.

Aquesta és la lletra de la cançó Xiula👇

Un segon m’he fet el fort,
no volia desmuntar-me,
una pedra dins el cor,
un silenci que és alarma.

La bombolla que ha esclatat,
un hivern vivint d’esquena,
sento que t’he aprofitat
i sento cristalls de pena.

Si no em surt quelcom bonic
és que puc estar empipada
i el diari que t’escric
l’estripo alguna vegada.

En un pot la teva olor (jo faré petons pels dos)

un coixí que rebregaves (apretant així les pors)
et bevem en infusió i et guardem un pitet
amb les teves baves.

Et portem en els clauers (el foc que avui hem encès)
en un dibuix que hi ha al cel (rituals sense saber)
en una carta que potser després
llegirem sota els estels.

Com plorem un adéu
quan has marxat ben amunt
hi ha una cigonya que et veu
i estem tan distants i alhora tan junts.

Quan veig que al dol hi fa sol
s’omple de llum el meu pit
has hagut d’emprendre el vol
i alhora ets aquí, amb mi dia i nit.

Adéu

https://youtu.be/ojORsJjT0ps?si=2TptznNsw4dkH3ja

A més d’aquest tema, els Xiula –que ara estan preparant el nou disc “Babynova”– també van enregistrar un curtmetratge, que porta el mateix nom de “Dol i fa sol”, que s’ha estrenat al Festival In-edit i que es podrà veure als cinemes Girona de Barcelona, els propers dies 25 i 26 de novembre.

A més d’aquest tema, els Xiula –que ara estan preparant el nou disc “Babynova”– també van enregistrar un curtmetratge, que porta el mateix nom de “Dol i fa sol”, que s’ha estrenat al Festival In-edit i que es podrà veure als cinemes Girona de Barcelona, els propers dies 25 i 26 de novembre.

Font: 3Cat, Viasona

Read Full Post »

Refrany: Per Tots Sants, desa el vano i treu els guants. Calendari de refranys (1933)

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 – 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català. Va treballar com a conservador al Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Va col·laborar en la premsa del moment, com a D’Ací i d’Allà o Diario de Barcelona, entre d’altres. El seu treball es va materialitzar amb una copiosa producció de llibres, com ara el Costumari català. El curs de l’any (5 volums), Barcelona 1950-1956, que ha estat referent en els estudis de folklore dels Països Catalans

Read Full Post »