📍Aquest 22 d’octubre de 2023 es compleix el 50 Aniversari del traspàs del mestre català Pau Casals i Defilló
Pablo Casals Defilló, el nom complet del qual era Pablo Carlos Salvador Casals i Defilló ( Vendrell , Tarragona , 29 de desembre de 1876 – Sant Joan , Puerto Rico , 22 d’octubre de 1973), va ser un dels músics catalans més destacats del segle xx . De pare català i mare nascuda dins una família de catalans indians a Puerto Rico, Casals és considerat un dels millors violoncel·listes de tots els temps.
Pau Casals (El Vendrell, 1876 – San Juan de Puerto Rico, 1973) ha sigut un dels músics més influents del segle XX. Violoncel·lista, director d’orquestra, compositor, humanista i ferm lluitador per la llibertat i la democràcia, el seu llegat el converteix en un dels noms més universals de la música i la pau.
Amb vint-i-tres anys triomfa a París amb el gran director Charles Lamoureux, i comença una brillant carrera com a solista que el porta a tocar als millors auditoris del món. El 1914, amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, es trasllada a Nova York, on consolida la seva carrera com un dels millors violoncel·listes del moment.
El 1919 torna a Barcelona i crea l’Orquestra Pau Casals, que dirigeix sota la seva batuta fins al 1936. Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i la victòria del general Franco, el 1939 s’exilia a Prada de Conflent, França, i a partir del 1957 a San Juan de Puerto Rico, on mor el 1973, a l’edat de noranta-sis anys. El novembre del 1979, amb el retorn de les institucions democràtiques a Catalunya, les seves despulles són traslladades al cementiri de la seva vila natal, El Vendrell.
“La música mai no és la mateixa cosa per a mi, mai. Cada dia hi ha quelcom de nou, fantàstic i extraordinari. Bach, com la naturalesa, és un miracle!”
Obra
L’obra i llegat musical de Pau Casals són testimoni de la seva carrera artística al llarg de gairebé un segle com a intèrpret, director d’orquestra, compositor i pedagog.
Com a intèrpret, la seva innovació en la tècnica de l’arc i de la digitació el van convertir en el primer virtuós del violoncel modern, i el van posicionar com a instrument solista. Amb tretze anys, va redescobrir les sis Suites per a violoncel sol de J. S. Bach i les va convertir en peces de concert i més tard, amb el seu enregistrament, en una de les gravacions de música clàssica més importants de la història. L’aportació de Pau Casals al món del violoncel és indiscutible, tant per la seva manera natural de tocar com per la seva intuïció, que el va portar a ser un dels intèrprets més reconeguts del segle XX.
Com a director d’orquestra, Casals va igualar el seu geni com a intèrpret del violoncel. Els seus gestos seguien la frase musical i tenien una bellesa natural que cap escola és capaç d’ensenyar. La seva finalitat anava més enllà de la perfecció tècnica i consistia a comunicar la força inherent en la música. A part de l’Orquestra Pau Casals, va dirigir nombroses orquestres internacionals. Després de la Segona Guerra Mundial, va dirigir de forma regular al Festival de Prada, al Festival de Puerto Rico, al Festival de Marlboro i, partir del 1962, va dirigir el seu oratori El Pessebre arreu del món.
Com a compositor, a més de l’oratori El Pessebre, l’Himne a les Nacions Unides o l’arranjament per a violoncel d’El Cant dels ocells, Casals va conrear la música religiosa, el lied, la sardana, la música de cambra i la composició de gran format
“La meva contribució a la pau del món pot ésser minsa, però hauré donat tot el que puc per aconseguir un ideal que considero sagrat”.
Compromís i lluita per la pau
Al llarg de la seva vida, Pau Casals va posar la música al servei dels ideals de pau, justícia i llibertat. El 1917 es va negar a tocar a la Rússia soviètica i uns anys més tard, el 1933, va rebutjar tocar a l’Alemanya de Hitler. Des de l’exili va ajudar milers de refugiats de la Guerra Civil espanyola i amb la Segona Guerra Mundial va intensificar el seu compromís i els seus concerts benèfics per als damnificats. El 1946 es va negar a tocar als països aliats per la seva tolerància amb el règim del general Franco, amb la qual cosa va emprendre un llarg silenci musical.
A finals dels anys cinquanta, Pau Casals va ampliar l’abast del seu combat contra el franquisme i les dictadures, al de l’assoliment de la pau mundial. La seva preocupació per l’amenaça nuclear a l’època de la Guerra Freda va enfortir la seva esperança i vinculació amb una governança mundial: l’Organització de les Nacions Unides, on va ser convidat en tres ocasions. Aquesta actitud el va fer mereixedor, entre d’altres, de la Medalla de la Llibertat de J. F. Kennedy, la Medalla de la Pau de les Nacions Unides i de ser nominat al Premi Nobel de la Pau.
“L’amor al propi país és quelcom natural. Però, per què ens hem d’aturar a la frontera? Tots som fulles d’un mateix arbre i l’arbre és la humanitat”.
El llegat viu
El llegat universal de Pau Casals continua molt vigent avui dia. La defensa de la pau, la democràcia, els drets humans, i el compromís social són temes centrals i de gran actualitat en el món en què vivim. Des de la Fundació i el Museu Pau Casals treballem per difondre el seu llegat com a exemple inspirador per contribuir a crear un món en pau, més sostenible i cohesionat socialment.
El nom de Pau Casals és recordat en museus, festivals i auditoris de Catalunya, França, Alemanya, els Estats Units, Puerto Rico i el Japó, mantenint viu el llegat d’un dels músics més importants del segle XX.
Font: Fundació Pau Casals 2023
BELLATERRA.CAT 