Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 19/10/2023

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953), Cronista de Bellaterra

GUERRA

Tant de bo les guerres només fossin per a conquerir fites on la gent no hagués de morir i sí treuren profit: Guerra a la pobresa, guerra per evitar el canvi climàtic, guerra a l’enriquiment il·lícit, etc. Malauradament però, no és així i les guerres es declaren per interessos ideològics, polítics, econòmics, de poder, sense mirar les conseqüències sobre les persones.

La guerra és innata a la humanitat i fa evident la nostra incapacitat a resoldre conflictes, i invoquem els déus de la guerra que no són altres que els déus de les religions, desnaturalitzant el missatge que se suposa ens donen totes elles: estimar el proïsme com a un mateix. Mark Twain (1835-1910), ho va expressar magníficament en el seu article Oració de guerra* (1904)

El primer que em sobte de les guerres és la docilitat dels soldats que lluiten. No em refereixo a que lluitin dòcilment sinó que obeeixen a cegues els seus comandaments que, des d’una posició de confort, els ordenen matar persones. Quina és la raó per la que els homes accepten matar homes sense ni tant sols plantejar-s’ho? Torno a Oració de guerra de Mark Twain i la seva demolidora lectura que fa quan s’encoratja una nació, un poble, anar a la guerra.

“Oh! Déu i Pare nostre, els nostres joves patriotes, ídols dels nostres cors, van a la batalla. Ves-hi tu amb ells. Amb ells, en esperit, també nosaltres deixem la dolça pau de les nostres llars estimades per destruir l’enemic. Oh, Déu i Senyor nostre, ajudans a reduir els seus soldats en sagnants despulles amb les nostre granades, ajudans a cobrir els seus fèrtils camps amb les pàl·lides formes dels seus patriotes morts; ajudans a ofegar el retruny dels nostres canons amb els gemecs de dolor dels seus ferits, ajudans a esquinçar els cors de les seves innocents vídues amb penes incurables: ajudans a arrasar les seves llars humils amb un huracà de foc; ajudans a deixar-los sense sostre i que els seus fills vagaregin sense plànyer-los pel desert de la seva terra desolada, vestits amb parracs y morint de fam i de set, exposats a les flames del sol d’estiu i als vents gelats de l’hivern, sense cor, exhaust i implorant inútilment de Tu, que els concedeixis el refugi de la tomba. Per nosaltres que t’adorem, esclafa Senyor les seves esperances, pastura les seves vides, perllonga la seva amarga peregrinació, fes que els seus peus s’arrosseguin pel camí, que els reguin amb les seves llàgrimes, que la sang dels seus peus ferits embruti la neu blanca. Tot això t’ho demanem imbuïts desperit d’amor i en l’esperit d’quell que és Font d’Amor i que és refugi sempre fidel i amic de tots els desgraciats i que busquen la seva ajuda amb el cor humil i contret. Amén.

Poc més cal afegir. O potser sí. La meva reflexió des del confort potser no sigui precisament la més encertada i, com tantes altres, caurà ben aviat en l’oblit d’una societat que tendeix a oblidar perquè un nou conflicte naixerà promogut per l’absurditat de l’home i dels qui manen, i desviarà la nostra atenció, com ara passa, de les catàstrofes naturals o les morts a mar d’aquells que creuen que es dirigeixen a un món millor. La guerra és una tragèdia contínua que afavoreix una pocs gràcies al sacrifici de molts. Vet aquí l’absurditat.

Ignasi Roda Fàbregas
Bellaterra, 13 d’octubre de 2023

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.

Read Full Post »

Cultura|Dita de Joan Amades i Gelats

Dita: Qui té fam, set i son, menja, beu i dorm, mata la fam, la set i la son.

Aconseguir objectivitat i equanimitat tractant-se d’una biografia és sempre difícil. Un excés de passió o de fredor a l’hora de fer un judici i descriure el recorregut vital i si mes no intel·lectual d’una persona pot induir a errors desafortunats. Aquesta situació genera, si més no, certa inquietud en tots els qui accepten narrar la vida d’altres, ja que trobar el nord que permeti esbrinar, interpretar i explicar de forma correcta el personatge, arriba a convertir-se en autèntica obsessió. En l’àmbit de les biografies no existeixen fórmules miraculoses que permetin al biògraf moure’s amb facilitat i en deixin intactes el prestigi i l’honorabilitat intel·lectual. D’una figura com la de Joan Amades i Gelats, canonitzada per uns i condemnada per altres, és compromès de parlar-ne i això facilita, en gran manera, l’aparició de síndromes en els seus biògrafs.

La seva dedicació i la fe en la cultura tradicional i popular de Catalunya el van impulsar a emprendre una obra gegantina que, com tota producció humana, va tenir errades i encerts: bominum est errare; tant la seva producció com els mètodes utilitzats han estat fortament contestats, i s’ha arribat, fins i tot, al descrèdit. La creació és sempre una construcció força personal, realitzada des d’una òptica i posició ideològica determinada. Per això aquesta biografia és una lectura de la vida i l’obra de Joan Amades, conscient del fet que n’existeixen d’altres.

Avui, malgrat que Joan Amades és figura viva i present en la nostra societat, ens manca una investigació que ens mostri l’home i la seva obra en totes les dimensions. Aquest és el nostre objectiu: apropar-nos al seu recorregut existencial, als interessos científics… La tasca ha estat complexa per la urgència amb què hem hagut de fer l’estudi així com per les dificultats que han sorgit al llarg del treball de recerca. Malgrat això, hem volgut incorporar el major nombre de textos per il·lustrar la feina que va dur a terme Joan Amades.

En el camp de la metodologia, hem de dir que el criteri que hem adoptat per organitzar el nostre discurs ha estat el cronològic o genètic enfront d’altres (vg. l’ideològic i/o temàtic). Aquesta postura l’hem presa quan hem comprovat que encara no existeix cap biografia sencera sobre ell. Encara que el discurs ha quedat estructurat a partir d’aquesta constant, no hem renunciat a d’altres. Els períodes i les xifres són aproximats. Tan sols volen ser indicatius. En la transcripció de les fonts s’ha respectat l’ortografia i els girs lingüístics originals.

Nota: L’autoria de la biografia és de Lluís Calvo i Calvo, va ser publicada l’any 1990 a El món de Joan Amades, llibre-catàleg editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb motiu del centenari del naixement del folklorista.

Joan Amades i Gelats, (Barcelona,23 de juliol de 1890-17 de gener de 1959)

L’associació Cultural Joan Amades és una organització sense afany de lucre formada per persones de diverses procedències i interessos, vinculades a la cultura popular i tradicional, que van aplegar-se en un inici amb la finalitat de publicar els materials que el folklorista Joan Amades va deixar inèdits. Aquesta entitat va néixer l’any 1995 per l’impuls de Consol Mallofré cunyada de Joan Amades.

Actualment, l’activitat de l’Associació Cultural Joan Amades és diversa i abraça iniciatives per protegir i difondre l’obra de Joan Amades. També vol incidir activament en les xarxes socials i en activitats de participació popular organitzant o col·laborant en accions d’estudi o divulgació relacionades amb temes etnogràfics, tradicionals o populars.

Objectius de l’Associació Cultural Joan Amades

Contribuir d’una manera explicita al coneixement de l’obra i la persona de Joan Amades.
Sensibilitzar i propiciar la consideració de valor patrimonial al llegat Amades en tots els seus vessants.
Promoure la reflexió i el debat del paper de Joan Amades i la seva obra.
Aportar tractaments i visions innovadores i contemporànies al seu llegat.
Gestionar la seva obra editorial, drets, reedicions, etc.
Fomentar, impulsar i/o col·laborar en iniciatives i accions d’estudi o divulgació relacionades amb temes etnogràfics, tradicionals o populars, i també en propostes festives.

Font: ACJA

Read Full Post »