Gairebé cada any, més quan aquest 11 de setembre es compleix el 50è aniversari del cop d’estat de Pinochet contra el govern de la Unitat Popular que dirigís Salvador Allende, faig un recordatori d’aquesta data tan important en la història d’una generació i, per descomptat, a la història d’Amèrica Llatina.
Aquella ruptura violenta d’un projecte d’assoliment d’una via democràtica al socialisme, que es forjava des de la victòria a les urnes el 1970, no podia resultar aliena als interessos de l’oligarquia xilena, ni, per descomptat, als de l’imperialisme americà : la nacionalització del coure, la redistribució de la propietat de la terra, el desenvolupament de polítiques nacionalitzadores i redistributives que lluitessin contra l’enorme desigualtat a la societat xilena van comptar, des del principi, amb el bloqueig i amb l’animadversió, convertida en cop cívic -militar l’11 de setembre del 1973 que va interrompre aquell noble intent que havia aixecat enormes expectatives a l’esquerra i a la socialdemocràcia, a Amèrica Llatina i a tot el món.
Després del cop, va venir una llarguíssima i cruel dictadura que va desenvolupar una repressió brutal sobre amplis sectors de la societat xilena i que va imposar un model de desenvolupament econòmic neoliberal que ha passat per ser una de les cares més decarnades, explotadores i desigualitàries del capitalisme.
La llarga dictadura pinochetista, com qualsevol altra de la qual la franquista espanyola pot ser un bon exemple, no deixa de notar la seva profunda empremta a la societat, de manera que encara, a Xile com també a Espanya, no deixa d’haver-hi i més a el si d’aquesta ona conservadora que envaeix el món als inicis del segle XXI, sectors socials i polítics que no només defensen valors polítics i ideològics sobre els quals aquelles dictadures es van assentar, sinó que, fins i tot, acaben “blanquejant” i més les pròpies dictadures.
Sí que cal reconèixer, ja que parlem d’Espanya i Xile, d’una profunda diferència entre l’un i l’altre Estat pel que fa a l’anomenada “justícia transicional” (l’aplicada al pas de la dictadura a la democràcia): mentre a Xile es va conformar una Comissió de la Veritat, així com en altres països hispans, que encara avui projecta les seves conseqüències (condemna dels militars que van tenir a veure a la tortura i assassinat de Víctor Jara), a Espanya la famosa Llei d’Amnistia de 1977 va permetre “anar-se de rosetes” a tots aquells sectors de l’administració que havien tingut una implicació directa amb els diferents processos repressius engegats per la dictadura franquista i és esgrimida avui pels tribunals de justícia espanyols com a obstacle insalvable per al processament a autors de delictes gravíssims. Pel seu caràcter d’imprescriptibles de molts dels delictes comesos en una clara falta de respecte als drets humans ha estat la Justícia Internacional qui els ha posat a la llum del dia, qüestions que ara com ara, fins i tot, estan recollides com a autèntics “atropellaments” polítics” amb resultats molt greus a la nostra molt recent Llei de Memòria Democràtica-
ANTONIO BARRAGÁN MORAINA, (nascut a Aguilar de la Frontera, Còrdova, el 31 de juliol de 1949) és catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Còrdova. Doctor en Història Moderna i Contemporània i Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid. Des de fa anys, les seves investigacions s’han orientat fonamentalment a l’estudi de diversos aspectes concernents a la Història Social i Política d’Andalusia durant el segle XX. El 1989 va obtenir el Premi de Recerca d’Història Social “J. Díaz del Moral” amb una obra titulada “Conflictivitat social i desarticulació política a la província de Còrdova, 1918-1920”; ha investigat, a més, sobre la II República (Realitat política, 1931”), sobre la crisi del 98 i les seves conseqüències (Còrdova: 1898-1905: crisi social i regeneracionisme polític), sobre la dictadura franquista i la transició democràtica (Crisi del franquisme i transició democràtica a la província de Còrdova), sobre la trajectòria del sindicalisme i del moviment obrer, així com sobre la Història del republicanisme. Actualment treballa en un projecte sobre la repressió derivada de la Guerra Civil, amb un avenç d’aquest treball. VII Premi d’Assaig Corpus Barga 2008, atorgat per la Diputació de Còrdova, pel títol Control social i responsabilitats polítiques. Còrdova (1936-1945) . Pertany, des de la seva creació, al “Grup de Priego” que, entre altres qüestions, organitza bianualment els congressos sobre la Història del Republicanisme a Espanya.
BELLATERRA.CAT 