A la gent del cinema.
Especialment a tots els que en vida van passar pel cel·luloide sense pena ni glòria i que, un cop desapareguts, van seguir tenint la mateixa sort; no obstant això, amb l’excepció dels esperits més venjatius, francament els importa un rave.

Intriga i sàtira sobre el món del cinema
Pel·lícules de paper és la metàfora d’un guió de cinema mentre no s’ha transformat en pel·lícula o no ho acaba de ser mai. És el nucli que atrau a tots els professionals de la fàbrica de somnis i sobre el qual invoquen les seves màximes esperances provocant disputes per aconseguir-ne ser partícips com si fos el mapa del tresor per descobrir. Per la seva part el guionista, l’autor, mai n’està prou satisfet i sempre evoca al Demà serà un altre dia per endarrerir la seva millor escriptura en un món de l’espectacle que el reclama però mai el vol veure en un rodatge.
En els anys 60 es van rodar centenars de pel·lícules del gènere Spaguetti Western en un decorat permanent d’un poblat de l’oest anomenat Esplugas City, a pocs quilòmetres de Barcelona. Ara, dos joves, un guionista i un director, segueixen fent westerns en un renovat decorat de l’oest que beu de l’esperit del primer. Una tràgica mort en un dels rodatges els farà protagonistes de la investigació policial on una pel·lícula de paper esdevindrà la clau principal.
La trama s’endinsa dins un gènere molt preuat pels cineastes, el cinema dins del cinema, que el lector veurà com una pel·lícula en la qual els principals executors del setè art són els protagonistes d’una història intrigant que mai s’haurien atrevit a fer-ne una pel·lícula.
Com ha declarat el productor: De la gent del cinema no te’n pots refiar.

Gabriel Martínez i Surinyac (Sabadell, Vallès Occidental, 1957), doctor en Ciències de la Comunicació. Escriptor i fotògraf. Durant tres dècades professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona, adscrit al Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual de la Facultat de Ciències de la Comunicació.
La seva trajectòria docent ha estat relacionada amb la narrativa i la imatge aplicada a diverses activitats, com són la fotografia, la publicitat, el periodisme, el cinema i la televisió. Un dels vessants de més interès el situa en el terreny de la ficció, que l’ha fet explorar els processos creatius del cinema. Resultat d’aquesta recerca ha publicat l’assaig El guión del guionista (1999).
Ha explorat narrativa de ficció sobre la comunicació en una trilogia de trames independents i amb protagonistes professionals dels mitjans, publicitat, cinema, periodisme i fotografia:
Viatge a la batalla de l’Ebre (2005) –la primera novel·la en català sobre la batalla més famosa, sagnant i decisiva de la Guerra Civil espanyola. Dos germans en un viatge fantàstic al passat lluiten al costat del seu avi republicà en la històrica batalla de l’Ebre. La ficció es presenta com un camí creatiu per a la memòria històrica.
L’estrany cas del guionista que va matar al director amb un colt 45 (2012) –en els anys 60 es van filmar centenars de pel·lícules del gènere spaghetti western en un poblat de l’oest anomenat Esplugas City a Esplugues del Llobregat. Ara, dos joves cineastes roden un vídeo western en un renovat decorat mentre intriguen per aconseguir l’èxit en el cinema. En un to sarcàstic explora el cinema dins del cinema.
El foraster del Congost (2017) –a l’agost de 1992, finalitzats els Jocs Olímpics de Barcelona, un periodista i un fotògraf investiguen la trobada d’una fossa del silenci localitzada al Congost de Mont-rebei, a la serra del Montsec. No poden imaginar que una recerca de memòria històrica farà desenterrar una memòria personal determinant en el destí dels dos homes, que en tres dies es veuran implicats en una increïble historia d’amor i mort. El Congost guarda un secret i l’amor el farà etern.
El foraster del Congost ha estat l’obra guanyadora del XXIII Premi de Novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders de 2017, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Pàgina elaborada per Carme Ros per a l’AELC.
Font: AELC, Gabriel Martínez Surinyac