Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 30/08/2023

A la gent del cinema.

Especialment a tots els que en vida van passar pel cel·luloide sense pena ni glòria i que, un cop desapareguts, van seguir tenint la mateixa sort; no obstant això, amb l’excepció dels esperits més venjatius, francament els importa un rave.

Pel·lícules de paper, novel.la de Gabriel Martínez Surinyac (Sabadell, 1957)

Intriga i sàtira sobre el món del cinema
Pel·lícules de paper és la metàfora d’un guió de cinema mentre no s’ha transformat en pel·lícula o no ho acaba de ser mai. És el nucli que atrau a tots els professionals de la fàbrica de somnis i sobre el qual invoquen les seves màximes esperances provocant disputes per aconseguir-ne ser partícips com si fos el mapa del tresor per descobrir. Per la seva part el guionista, l’autor, mai n’està prou satisfet i sempre evoca al Demà serà un altre dia per endarrerir la seva millor escriptura en un món de l’espectacle que el reclama però mai el vol veure en un rodatge.

En els anys 60 es van rodar centenars de pel·lícules del gènere Spaguetti Western en un decorat permanent d’un poblat de l’oest anomenat Esplugas City, a pocs quilòmetres de Barcelona. Ara, dos joves, un guionista i un director, segueixen fent westerns en un renovat decorat de l’oest que beu de l’esperit del primer. Una tràgica mort en un dels rodatges els farà protagonistes de la investigació policial on una pel·lícula de paper esdevindrà la clau principal.

La trama s’endinsa dins un gènere molt preuat pels cineastes, el cinema dins del cinema, que el lector veurà com una pel·lícula en la qual els principals executors del setè art són els protagonistes d’una història intrigant que mai s’haurien atrevit a fer-ne una pel·lícula.

Com ha declarat el productor: De la gent del cinema no te’n pots refiar.

Gabriel Martínez i Surinyac (Sabadell, Vallès Occidental, 1957), doctor en Ciències de la Comunicació. Escriptor i fotògraf. Durant tres dècades professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona, adscrit al Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual de la Facultat de Ciències de la Comunicació.

La seva trajectòria docent ha estat relacionada amb la narrativa i la imatge aplicada a diverses activitats, com són la fotografia, la publicitat, el periodisme, el cinema i la televisió. Un dels vessants de més interès el situa en el terreny de la ficció, que l’ha fet explorar els processos creatius del cinema. Resultat d’aquesta recerca ha publicat l’assaig El guión del guionista (1999).

Ha explorat narrativa de ficció sobre la comunicació en una trilogia de trames independents i amb protagonistes professionals dels mitjans, publicitat, cinema, periodisme i fotografia:

Viatge a la batalla de l’Ebre (2005) –la primera novel·la en català sobre la batalla més famosa, sagnant i decisiva de la Guerra Civil espanyola. Dos germans en un viatge fantàstic al passat lluiten al costat del seu avi republicà en la històrica batalla de l’Ebre. La ficció es presenta com un camí creatiu per a la memòria històrica.

L’estrany cas del guionista que va matar al director amb un colt 45 (2012) –en els anys 60 es van filmar centenars de pel·lícules del gènere spaghetti western en un poblat de l’oest anomenat Esplugas City a Esplugues del Llobregat. Ara, dos joves cineastes roden un vídeo western en un renovat decorat mentre intriguen per aconseguir l’èxit en el cinema. En un to sarcàstic explora el cinema dins del cinema.

El foraster del Congost (2017) –a l’agost de 1992, finalitzats els Jocs Olímpics de Barcelona, un periodista i un fotògraf investiguen la trobada d’una fossa del silenci localitzada al Congost de Mont-rebei, a la serra del Montsec. No poden imaginar que una recerca de memòria històrica farà desenterrar una memòria personal determinant en el destí dels dos homes, que en tres dies es veuran implicats en una increïble historia d’amor i mort. El Congost guarda un secret i l’amor el farà etern.

El foraster del Congost ha estat l’obra guanyadora del XXIII Premi de Novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders de 2017, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Carme Ros per a l’AELC.

Font: AELC, Gabriel Martínez Surinyac

Read Full Post »

Després de 100 dies d’haver guanyat les eleccions municipals, la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra presidida per Josep Maria Riba Farrés (Bellaterra Endavant), no ha desmantelat la mal anomenada BELLATERRA.TV, -ja que no és cap canal de TV-. S’utilitza com Canal Oficial a través de whassap, per públicar comunicats oficials de l’EMD, com també ho fa per YouTube.

Bellaterra TV al Youtube té 83 subscriptors i 190 vídeos

Davant la manca d’un autèntic Whatsapp Oficial de l’EMD de Bellaterra, -com tenen gairebé tots els ajuntaments i organismes de Catalunya, incloent Cerdanyola-, Josep Maria Riba Ferrés, nou president de l’EMD de Bellaterra, amb aquesta decisió, segueix tancant la porta al veïnat, com van fer els anteriors gestors durant més de 12 anys, perquè el veïnat o qui vulgui, tingui l’oportunitat d’aportar el seus suggeriment, preguntes o respostes del tot obertes i democràtiques.

Carles Alujo Ferrer, creador de BELLATERRA.TV, va ser contractat com cap de premsa de l’EMD de Bellaterra el mes de juliol de 2013 i va dimitir l’octubre de 2022. El Ple Municipal de l’Ajuntament de Rubí, a la sessió del 27 d’octubre de 2022, va escollir Carles Alujo com Síndic de Greuges de Rubí durant el període 2022-2027. El veïnat de Bellaterra mai ha tingut l’oportunitat de poguer dirigir-se al ☎️ 616 838 783 (Bellaterra TV) per preguntar temes oficials del poble, a pesar de ser Cap de Premsa de l’EMD de Bellaterra, tot cobrant sou com la resta del personal de l’EMD de Bellaterra. Va ser Ramon Andreu, qui es va negar a que l’EMD de Bellaterra tingués un grup de Whatsapp Oficial, -per això el mal anomenat i tancat Bellaterra TV-. Fins a quant mantindràn els nous gestors de l’EMD de Bellaterra aquesta anormalitat? Facta Non Verba X Bellaterra!

CANAL DE BELLATERRA TV?

Un canal de televisió és una estació emissora que transmet àudio i vídeo a receptors de televisió en una àrea concreta.

Una forma de transmissió és enviant senyals de ràdio especialment codificades per l’aire, el que anomenat «televisió terrestre». Normalment es concedeixen llicències per part d’una agència governamental a cada canal de televisió per fer servir una part determinada de l’espectre de ràdio a través del qual ells envien els seus senyals.

En telecomunicacions , el terme canal també té els significats següents:

Una connexió entre els punts dinici i terminació dun circuit .
Un camí únic facilitat mitjançant un mitjà de transmissió que pot ser:
Amb separació física, com un parell d’un cable multipolars.
Amb separació elèctrica, tal com la multipleacció per divisió de freqüència (MDF) o per divisió de temps (MDT).
Un camí per al transport de senyals elèctrics o electromagnètics, usualment distingit d’altres camins paral·lels mitjançant algun dels mètodes assenyalats al punt anterior.
En conjunció amb una predeterminada lletra, número o codi, fa referència a una radiofreqüència específica.
Porció dun mitjà demmagatzematge, tal com una pista o banda, que és accessible a un cap o estació de lectura o escriptura.
En un sistema de comunicacions, és la part que connecta una font (generador) a un embornal (receptor) de dades .
Un canal està definit des del punt de vista temàtic per les seves propietats físiques: naturalesa del senyal que és capaç de transmetre, velocitat de transmissió, ample de banda , nivell de soroll que genera, mode dinserció demissors i receptors, etc.,

Font: Wikipèdia

Read Full Post »