NOTA: Passejar pels 43 km de carrers de Bellaterra també és descobrir els diferents estils d’arquitectura de les seves cases, però el primer que ens trobem són els creatius murs que protegeixen les seves propietats i que transmeten tota una filosofia de vida, siguin rústics o moderns, amb vegetació exòtica o mediterrània, pedres naturals, ferros artístics, etc., aquestes atractives característiques és el que ens ha permès pensar que seria interessant passejar pels seus diferents barris i fotografiar els curiosos murs construïts de diferents materials i colors.
MURS, Crònica de Ventura Soler*
Un dels distintius característics de tota urbanització són els murs, sobretot aquelles urbanitzacions que s’edifiquen a les vessants de muntanyes o turons. Bellaterra és una d’elles, car les seves cases s’enfilen pels costers de la serra de Galliners. La contenció de les terres obliga a edificar murs que esdevenen un paisatge urbà ben característic. Els murs però, també aillen les cases i les fan impermeables a la vista dels vianants que, curiosos, voldrien contemplar la magnitud de les mansions que darrera d’ells s’aixopluguen.
Contemplant els murs de les cases de Bellaterra hom endevina la sensibilitat dels arquitectes a l’hora de dissenyarlos. També podem fer una petita anàlisi sociològica dels habitants, perquè dels murs primerencs de la urbanització als que es feren més endavant hi ha una gran diferència. Els primers eren baixos i no pretenien amagar res, solament delimitar la parcel·la. Eren dissenyats d’acord amb la vivenda que envoltaven. Sembla que no hi havia por a la intromissió visual ni fins i tot a les intromissions de furt per part dels amats del que no els és propi. Eren vivendes d’estiu que no atresoraven valors importants. El canvi de tendència a construir una residència perenne a l’indret va fer prevaldre el sentit de la seguretat i, com a conseqüència, els murs es van fer més alts, i s’incorporaren alarmes de tota mena. Malauradament, això no és cap garantia de seguretat.
El meu pare seguia la teoria de “casa oberta, casa segura”. No deixa de ser un raonament psicològic ja que fa pressuposar que un lladre interpretarà la situació com un convit a entrar-hi caldria vetllar per ells i evitar que es malmetessin. I tot això ho per a no trobar-hi res de valor. Els murs ens parlen, per això dic i ho penso arrel d’una refeta d’un mur de la plaça Maragall, malmès per un arbre caigut, on s’ha fet desaparèixer una sanefa originària molt característica de l’indret. No crec pas que la raó sigui que no es fan peces com aquelles. Un bocí de teula podria ser un bon substitut. Caldria ser més sensible a aquests petits detalls que, no per petits, tenen menys importància. El món és fet de petites coses.
Font: *Seudonim de l’Ignasi Roda Fàbregas, Llibre Nova Crònica de Bellaterra 2000-2023,
BELLATERRA.CAT 