Una revisió bibliogràfica del CREAF i la UAB conclou que els arbres més alts són capaços de superar les sequeres, almenys les de curta durada, gràcies a una sèrie d’adaptacions que desenvolupen a mesura que guanyen alçada.
Arbres
L’estudi, liderat per la investigadora postdoctoral del CREAF Laura Fernández Uña (beca Marie Curie) i que ha comptat amb la participació dels investigadors del CREAF i del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB Jordi Martínez Vilalta i Rafael Poyatos, conclou que mentre els arbres creixen van fent reajustaments estructurals i funcionals que minimitzen la formació d’embòlies al sistema circulatori i el risc de mort per inanició, les dues complicacions més usuals que pateixen els arbres en períodes de sequera.
L’evidència científica demostra que, amb l’alçada, els arbres van millorant l’eficiència en l’ús de l’aigua. Per exemple, quan hi ha sequera són més àgils a l’hora de mobilitzar aigua des de les reserves del tronc fins al sistema circulatori (conegut com a xilema). Així mateix, a més alçada el tronc fabrica més teixit dedicat a emmagatzemar aigua i guarda més reserves d’aliment, i a la vegada desenvolupa unes arrels més profundes i capaces d’extreure aigua de les parts més profundes del terra. Aquestes adaptacions són claus per suportar la manca d’aigua, i potencialment els fan més resistents als episodis de sequera que els arbres més baixos. “En aquest estudi no hem comparat diferències entre espècies més o menys altes, sinó que ens hem centrat en com els arbres, dins de cada espècie, adapten la seva estructura i funcionament a mesura que guanyen alçada i en el potencial efecte de l’alçada en el patiment davant de sequeres”, comenta Fernández de Uña, primera autora de l’estudi.
L’estudi de revisió ha avaluat més de 125 estudis (dels quals més de 90 se centraven en arbres de diferents alçades), la majoria en boscos temperats a causa de la manca de dades en altres tipus d’ecosistemes, i més de 25 trets estructurals i funcionals.
La sequera mata de set o de gana
En episodis de sequera, si veiem arbres amb fulles marrons, o als quals els cauen les fulles, pot ser a causa de diversos motius. D’una banda, pot ser que l’aigua arribi a les branques més altes, cosa que pot provocar errors hidràulics al sistema circulatori a causa de les embòlies. Aquestes es produeixen quan la calor és molt forta i les fulles han d’evapotranspirar molta aigua des de les arrels fins a les fulles, però el terra està sec o no hi ha prou aigua. Aquesta situació augmenta la pressió dins del sistema circulatori i es poden arribar a provocar embòlies si entra aire als conductes, de manera similar al que passa amb els humans. Les embòlies es consideren fallades hidràuliques i poden portar a la mort de l’arbre. De l’altra banda, l’arbre pot patir gana: “la calor també fa passar gana als arbres perquè, quan augmenta la temperatura, les fulles tanquen els estomes per no perdre aigua amb l’evapotranspiració i la fotosíntesi s’atura. De fet, igual que acumulen més aigua, els arbres grans tendeixen a tenir més reserves de carboni en els seus teixits, que poden utilitzar durant aquests períodes en què no fan la fotosíntesi”, comenta Maurizio Mencuccini, coautor de l’estudi i investigador ICREA al CREAF. “Els estomes són els forats que tenen les fulles per intercanviar gasos durant la fotosíntesi; si l’arbre tanca els estomes atura la fotosíntesi i deixa d’alimentar-se”, conclou.
Els arbres gegants són molt importants
Els arbres més alts són peces clau dels boscos. Proveeixen menjar i ombra i són refugi d’espècies forestals. A més, acumulen molt de carboni i són capaços de redistribuir els nutrients i de modular gran part del cicle de l’aigua del bosc, perquè recullen molta aigua de pluja per les arrels i l’evapotranspiren en grans quantitats. “Les sequeres cada cop més freqüents i dràstiques són una amenaça per als boscos, i perdre aquests exemplars gegants podria ser un perill per al bon funcionament del bosc”, comenta Jordi Martínez-Vilalta, coautor de l’estudi i investigador de la UAB i del CREAF.
Article:
Fernández de Uña L., Martínez-Vilalta J., Poyatos R., Mencuccini M., McDowell N.G. «The role of height-driven constraints and compensations on tree vulnerability to drought». New Phytologist
BELLATERRA.CAT 