DE CAN JERONI MARTÍ per Ignasi Roda Fàbregas (Cronista de Bellaterra)
La mal anomenada Masia de Can Jeroni Martí, torna a estar en boca de tothom per les obres que s’hi estan fet d’uns pisos amb jardí comunitari que es preveu estiguin enllestits d’aquí un parell danys. Comencem, però pel principi.
Can Jeroni Martí de Bellaterra|Cerdanyola Info
He dit que la finca està mal anomenada perquè Can Jeroni Martí no és equiparable a les masies del terme on es va construir Bellaterra: Can Miró, Can Domènec, Can Magrans, Can Fatjó dels Aurons, Can Fatjó dels Xiprers, Can Galliners… El casalot del senyor Martí es va construir el 1927 o si més no és la data que figura en el document de sol·licitud de permís per construir-la, i que està als arxius de Cerdanyola. Per la data podem dir que la casa està registrada abans de la fundació de Bellaterra datada el 1930. Aquesta datació, però és aleatòria ja que es va establir amb l’arriba del tren, però la denominació del territori ja venia d’abans.
En el llibre Bellaterra, crònica de 75 anys que vaig editar el 2007, cito a Joan Campos, qui va ser masover de la casa. Ell ens dona un perfil ben especial del senyor Martí i alguna dada de fins on arribaven les seves propietats.
«El meu pare va arribar a Bellaterra l’any 1949 per a fer de masover a la casa dels Blanc, al costat dels Pous. Jo vaig venir un any més tard. Dos anys després vàrem entrar a Can Jeroni Martí, tot signant un paper conforme no pagàvem res ni cobràvem. A canvi fèiem feines de manteniment de la casa i dels camps que arribaven fins a Cals Fàbregas. Nosaltres vivíem al pis de baix i els amos, quan venien, s’estaven al pis de dalt.
El propietari, era un personatge molt peculiar. Sempre el recordo amb la mateixa gavardina i les mateixes sabates. Recordo també que la caseta del motor que feia pujar l’aigua al dipòsit la tenia tancada amb pany i clau i cada cop que la benzina s’acabava l’havia de trucar. Aleshores venia de Barcelona amb una ampolla de benzina a la butxaca de la gavardina, obria el quartet, omplia el dipòsit i engegava el motor. Jo, prou li deia que era un perill passejar i anar amb tren portant benzina a la butxaca, però era cabut i recelós com una mala cosa. Quan vaig comprar-me el meu primer moto carro li vaig dir que ja posaria jo la benzina i aleshores em va donar la clau del quartet.»
Pel que em vaig poder informar, el senyor Jeroni Martí tenia 2 filles solteres i d’edat, cosa que feia pressuposar que no es casarien mai. En morir, però una d’elles es va casar amb un taxista de Lleida. No sé si van arribar a tenir fills, però la família del taxista, un cop mort aquest i la dona, van ser qui van heretar la finca. Els lleidatans, doncs, van ser els hereus del casalot i les terres circumdants. He de suposar que el primer que van fer es vendres els terrenys que arribaven fins a Can Fàbregas, que, per més senyes, és la casa que queda davant per davant del restaurant Ebano. Fins aquí la pinzellada històrica.
Pel que fa a l’expropiació forçada que l’ajuntament va executar de la resta de terres i la casa, val a dir que el consistori mai no va voler pagar el preu estipulat perquè aleshores el preu d’expropiació s’havia equiparat al preu del sol privat. La cosa va anar a judici i l’ajuntament va perdre plet i recursos subsegüents i, es clar, el deute va anar creixent. D’aquí aquella mena de pacte soterrat contrari al pla urbanístic que regia (i regeix) a Bellaterra. Un acord que es van treure de la mànega sense consultar el veïnat, si més no pel greuja comparat de molts propietaris que seguien estant forçats a construir en terrenys de 1000/1500/2000 metres segons la zona. No cal dir que a Bellaterra hi ha hagut picaresca i algunes cases estan subdividides per fer més suportables els costos. També hi va haver alguna cosa tèrbola amb uns pisos construïts al barri de Can Domènec i que encara segueixen funcionant com a tals.
Ara assistim a noves requalificacions de dubtosa legalitat o, si més no, que no es fan públiques. L’EMD hauria de donar a conèixer tot aquest “desgavell”. La sostenibilitat econòmica de Bellaterra ha de passar tard o d’hora per un nou pla urbanístic més en consonància amb la realitat que vivim. Bellaterra va deixar de ser fa molts i molts anys una “zona residencial” i va a passar a ser una urbanització més, com tantes que hi ha, deixada a la ma de Déu pel seu ajuntament.
Segons l’ordenança municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès aprovada el 19 de juliol de 1978 i publicat al BOP numero 172 amb data 19 de juliol de 1978, les empreses responsables de les bustiades han de pagar una quota de 300€.
A pregunta de Bellaterra.Cat, Ramón Andreu, -ex president de l’EMD de Bellaterra-, es va negar a portar al ple de la Junta del Veïnat, la normativa publicitària per Bellaterra, tot acceptant la vigent de l’Ajuntament de Cerdanyola
DILIGÈNCIA: El present Reglament va ser aprovat per acord del Ple de l’Ajuntament el dia 19 de juny de 1997 i va ser publicat integrament al Butlletí Oficial de la Provincia núm. 172 de data 19 de juliol de 1997.
Preàmbul
La present ordenança municipal té per objecte regular l’anomenada “Publicitat directa a les bústies” amb la finalitat protegir el medi ambient reduint l’ús indiscriminat del paper i al mateix temps racionalitzar l’activitat per tal d’evitar les molèsties que el repartiment massiu indiscriminat de publicitat provoca als ciutadans.
Per aconseguir aquests objectius les empreses de distribució de publicitat a les bústies recomanaran als seus clients usar paper reciclat, lliure de clor i evitar la plastificació i els prospectes setinats, així com la conveniència d’afavorir l’ús de tintes ecològiques. També aconsellaran als seus clients incloure en la seva publicitat missatges d’educació ambiental i molt expressament, de la necessitat de dipositar la publicitat un cop usada en els contenidors especials de paper ubicats a la ciutat amb la finalitat de garantir-ne el reciclatge. Així mateix assessoraran a les empreses anunciants aconsellant la quantitat de prospectes a repartir i la seva periodicitat amb la intenció de disminuir-ne l’impacte i garantir-ne la eficàcia.
Article Ir.
Serà considerada publicitat directa a les bústies qualsevol tipus de repartiment de publicitat (fulletons, targetes, catàlegs, cartes, ..) que sigui dipositada a les bústies i en les quals no hi consti ni el nom ni l’adreça del destinatari.
Article 2n.
Només podran exercir aquesta activitat les empreses distribuïdores de publicitat legalment constituïdes per a desenvolupar aquesta activitat.
En tot cas no s’entendrà com a publicitat les activitats de difusió de les administracions públiques, les associacions sense ànim de lucre i els partits polítics, sempre que actuïn dins de les funcions que els són pròpies.
Article 3r.
1. La publicitat haurà de ser dipositada a l’interior de les bústies dels ciutadans i/o en aquells espais que els veïns o les comunitats de propietaris hagin disposat per a la seva col·locació.
2. Es prohibeix expressament distribuir propaganda a la via pública, dipositar-la al terra dels vestibuls dels habitatges i fixar-la a les portes i façanes dels edificis.
3. Per a casos excepcionals justificats, l’administració municipal en donarà autoritzacions que, en qualsevol cas hauran de ser prèvies a l’exercici de l’activitat.
Article 4t.
Tot el material publicitari repartit, sigui de les característiques que sigui, haurà de portar en lloc visible una identificació de l’empresa distribuïdora. L’absència en suposarà la responsabilitat de l’empresa anunciant, pel que fa als incompliments d’aquesta ordenança.
Article 5è.
En el supòsit que el material publicitari a distribuir, per impossibilitat tècnica i/o operativa justificada no reuneixi les condicions exigides a l’article 4 de la present ordenança, les empreses distribuïdores de publicitat a les bústies, ho comunicaran per escrit a l’Ajuntament amb anticipació minima de 15 dies, acompanyant un model del material a distribuir. En aquest cas serà imprescindible l’autorització municipal escrita i amb indicació del període de temps autoritzat, amb caràcter previ a l’inici de l’activitat.
Article 6è.
Per garantir un bon servei i evitar molèsties als ciutadans, el material publicitari objecte de distribució serà plegat adequadament tenint en compte el tamany més habitual de les boques de les bústies.
Article 7è.
Entenent que la bústia és un bé privat, les empreses distribuïdores de publicitat hauran d’abstenir-se de dipositar publicitat en aquelles bústies, els propietaris de les quals indiquin expressament la voluntat de no rebre’n mitjançant un distintiu que es podrà recollir a l’Ajuntament.
Infraccions i sancions. Procediment sancionador
Article 8è.
Sens perjudici d’allò que es preveu als articles anteriors no seran permesos i constituiran infracció: No trobar-se legalment constituïda l’empresa distribuïdora.
Dipositar publicitat al terra dels vestibuls o fixar-la a les parets o portes dels immobles de la ciutat, fora dels llocs expressament destinats a aquesta funció.
Distribuir publicitat a la via pública sense autorització municipal. Distribuir publicitat a les bústies, els propietaris de les quals hagin expressat la negativa a rebre’n d’acord amb el que regula la present ordenança. No plegar adequadament o dipositar correctament el material publicitari a les bústies.
Distribuir publicitat sense identificació de l’empresa distribuïdora, llevat dels casos d’autorització expressa de l’Ajuntament.
Negar-se o resistir-se a subministrar dades o a facilitar informació necessària sol·licitada per les autoritats competents o pels seus agents en el compliment de les seves funcions i també el fet de subministrar informació o documentació falsa, inexacta, incompleta o que pugui induir a error, implicitament o explícitament.
Article 9è.
Constitueixen infracció administrativa d’aquesta ordenança les accions i omissions que representin vulneració dels seus preceptes, tal com apareixen tipificats en els diferents articles de desenvolupament.
Article 10è.
Són responsables de les infraccions administratives les persones físiques que les cometin a títol d’autors i co-autors.
Aquesta responsabilitat s’estendrà a aquelles persones que per llei se’ls atribueixi el deure de preveure la infracció administrativa comesa per persones que actuïn sota el seu poder de direcció.
En les infraccions relatives a actes subjectes a llicència que es produeixin sense la seva prèvia obtenció o amb incompliment de les seves condicions, seran responsables les persones físiques i juridiques que siguin titulars de la llicència i, si aquestes no existeixen, la persona fisica o juridica sota la relació de dependència de la qual, en el seu cas, actuï l’autor material de la infracció.
Article 11è.
Les infraccions administratives a aquesta ordenança es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Les sancions derivades de les infraccions administratives tindran la naturalesa de multa i s’imposaran d’acord amb la següent escala.
Infraccions lleus fins a 10.000.-PTA. Infraccions greus de 10.001.-PTA fins a 15.000.-PTA.
Infraccions molt greus de 15.001.-PTA fins a 25.000.-PTA.
La classificació de la infracció i la imposició de la sanció hauran d’observar la deguda adequació amb els fets, ponderant-se per això els següents criteris d’aplicació.
a) L’existència d’intencionalitat o reiteració. b) La naturalesa dels perjudicis ocasionats. c) La reincidència per omissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa. d) La capacitat econòmica del subjecte infractor. e) La transcendència social.
La imposició de les sancions serà compatible amb l’exigència a l’infractor de la reposició de la situació alterada pel mateix al seu estat originari, així com la indemnització pels danys i perjudicis causats pels fets sancionats.
Article 12è.
Les infraccions molt greus prescriuen als dos anys, les greus a l’any i les lleus als sis mesos.
Aquest terminis començaran a comptar a partir del dia en que la infracció s’hagués comès Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuran als tres anys, les imposades per faltes greus als dos anys i les imposades per faltes lleus a l’any.
Aquest terminis començaran a comptar des del dia següent a aquell en que hagués adquirit fermesa en via administrativa la resolució per la que es va imposar la sanció.
Si transcorreguts sis mesos des de la iniciació del procediment sancionador no hagués recaigut resolució expressa i definitiva s’iniciarà el termini de 30 dies per a la caducitat de l’expedient i arxiu de les actuacions.
Aquests terminis s’interrompran en els supòsits que el procediment s’hagués paralitzat per causa imputable als interessats o que els fets hagin passat a la jurisdicció penal.
Article 13è.
L’òrgan competent per a la incoació del procediment sancionador pot adoptar mitjançant resolució motivada, les mesures cautelars de caràcter provisional que siguin necessàries per a garantir una correcta finalització del procediment i evitar així la perllongació dels efectes produïts per la infracció.
En aquest sentit podrà acordar la suspensió de les activitats que es realitzin sense llicència i la retirada d’objectes, materials, utensilis o productes amb que s’estigues generant o s’hagués generat la infracció.
Aquestes mesures podran adoptar-se per la Prefectura de la Policia Local un cop formulada la preceptiva denúncia i hauran de ser mantingudes, modificades o aixecades per l’òrgan que incoï el procediment.
Article 14è.
La competència per a la incoació dels procediments sancionadors objecte d’aquesta ordenança i per a la imposició de sancions i de les demés exigències compatibles amb les sancions correspon a l’Alcalde, el qual la pot delegar en els membres de la Corporació mitjançant l’adopció i publicació de la corresponent disposició de caràcter general.
La instrucció dels expedients ha de correspondre al regidor o funcionari que es designi en la resolució d’incoació.
S’utilitzarà amb preferència el procediment abreujat i en la seva tramitació es podrà ordenar a l’infractor la reposició al seu estat originari de la situació alterada per la infracció i la determinació de la quantia a que ascendeix la indemnització dels danys i perjudicis causats al domini públic, edificis municipals, instal·lacions municipals, arbrat i mobiliari urbà.
La indemnització de danys i perjudicis causats es determinarà, si no s’acumulés en un procediment complementari amb audiència del responsable.
En tots els casos serviran de base a la determinació les valoracions realitzades pels serveis tècnics municipals. Les resolucions administratives donaran lloc, segons els supòsits a l’execució subsidiària i al procediment de constrenyiment sobre el patrimoni o a deixar expedita la via judicial corresponent.
Quan els danys i perjudicis s’ocasionessin a bens i instal·lacions de caràcter no municipal amb independència de la sanció administrativa que pogués correspondre pels fets es podran facilitar als titulars dels béns o drets els antecedents dels fets i la seva quantificació per si desitgessin acudir a la via judicial.
Article 15è.
Determinada la responsabilitat administrativa de l’infractor i senyalada la multa podrà convenir-se de forma voluntària la substitució de la quantia de la indemnització de danys i perjudicis per la realització fisica dels treballs que requereixi la reparació del dany i la recuperació de l’aspecte anterior dels bens danyats. En aquests supòsits les quanties de les multes podran reduir-se.
Article 16è
Per al no previst en aquests capitol sobre règim sancionador serà d’aplicació el Decret 278/1993 de 9 de novembre (DOGC nº1827 de 29 de novembre) i supletoriament el Reial Decret 1398/1993 de 4 d’agost (BOE nº189 de 9 d’agost).
BELLATERRA.CAT 