Un senyor que, probablement supera els 80 anys, fa cua en un caixer, em col·loco darrere seu, i quan accedeix, treu un sobre que pressuposo conté diners.
Toca diverses vegades la pantalla, i dedueixo que no aconsegueix allò que pretén. Em mira, jo estava just darrere, i amb un sol gest entenc que em demana ajuda. Immediatament li l’ofereixo i el senyor assenteix amb un… tímid “si us plau”.
L’ajudo de mil amors a fer-ne la gestió, però indicant-li on ha d’anar prement.
El senyor, al seu ritme, aconsegueix introduir la quantitat a ingressar i acaba de fer-ne la gestió mentre jo li dic on ha de tocar per tancar-la.
Ens retirem del caixer perquè passi la següent persona, i em dóna les gràcies.
Li dic que no es preocupi, que ha estat un plaer, i abans de marxar, introdueix la mà a la butxaca de la jaqueta, treu la cartera i m’ofereix un bitllet de deu euros.
Jo no dono crèdit, em sorprenc i li dic que de cap manera, si us plau.
El pobre home em diu que… li agradaria agrair-m’ho i que em prengués un esmorzar a la seva salut.
Li dono les gràcies, però que en cap cas ho acceptaré. El guarda i em torna a agrair, i jo a ell.
Ens acomiadem, i em queda un sentiment de pena per aquest senyor i per tots els grans que s’estan veient sols davant d’aquest monstre de la tecnologia.
Aquesta terrible imatge es dóna en bancs, en l’assistència mèdica, en hisenda, en la seguretat social, en ajuntaments…
Persones que han contribuït durant tota una vida que hi hagi serveis als quals no hi poden accedir perquè tenen dificultats amb la tecnologia.
No costa gens atendre’ls, i facilitar-los una mica la vida, amb tot el que ells van fer per nosaltres.
Molt trist que no es preocupin per aquestes persones que ho van donar tot perquè nosaltres hàgim avançat.
És vergonyós el que estan fent.
“Ens sobra tecnologia i ens falta humanitat“
El govern ha de prendre mesures urgents.
D’aquesta manera, no es pot menysprear els qui han estat clients tota la vida d’aquests bancs.
Vist al Facebook.
