“L’últim espasme de la bèstia franquista” per John Carlin (Londres,12 maig 1956)
L’últim espasme de la bèstia franquista
Quan tenia cinc anys i vivia a l’Argentina, la meva capacitat d’anàlisi política era fins i tot més limitada que avui. Però aquell vailet de Buenos Aires tenia la seva sensibilitat. Recordo el meu primer viatge de Buenos Aires a Madrid amb especial nitidesa. Va ser anar de la modernitat al passat , del color al blanc i negre. L’Argentina era un país cool ; Espanya, un país ignorant.
Avui és al revés. Pocs països han decaigut tant des dels anys seixanta que l’Argentina, pocs han avançat més que Espanya. Durant la meva infantesa als espanyols els anomenaven los gallegos, afegint-hi habitualment l’adjectiu brutos. Això ja no val. Espanya s’ha transformat en temps rècord en un país modern europeu, progressista en l’àmbit social, solvent en l’econòmic.
Pel que fa als drets dels homosexuals i la igualtat de les dones, els espanyols no han hagut d’envejar ni els holandesos. Sota la direcció d’una ministra d’Economia de classe mundial, les xifres per a la inflació i el creixement estan superant els de gairebé tots els països de la Unió Europea, incloent-hi Alemanya.
Avui, quan falta una setmana per a les eleccions generals, les enquestes indiquen que un sector de la població espanyola capaç de decidir el vencedor aspira a tornar en el temps a l’època de l’ignorant en cap, Francisco Franco. L’aposta més realista avui sembla ser que aviat tindrem una coalició de govern entre Vox, el partit dels espanyolets emprenyats, i el Partit Popular que lidera el gallec Alberto Núñez Feijóo.
BELLATERRA.CAT 