BELLATERRA.CAT

http://www.ara.cat

La societat catalana segueix sent culturalment cristiana, i més en concret catòlica: un 52% de la població se’n declara. Des del punt de vista religiós, en canvi, la cosa ja no és tan evident. Dels que s’adscriuen dins el catolicisme, els practicants són minoria (32%) davant dels no practicants (68%), i dins d’aquest últim grup, encara que sembli contradictori, fins i tot n’hi ha que afirmen que no creuen en Déu. Els temples i ritus catòlics ja només s’omplen i se segueixen en dates puntuals, com Setmana Santa i Nadal, i més pel gust per la tradició que no per una adhesió profunda i coherent. Es tracta d’un fenomen que a Catalunya ve de lluny, però que progressivament ha anat a més: la secularització, un procés general a Europa, aquí ha avançat amb més força, molta més que en altres països de tradició catòlica, com Espanya (incloent-hi el País Valencià i les Illes) o Itàlia, però també que en països de tradició protestant. La suma d’ateus (18,2%) i agnòstics (12%) conforma un gruix important de població.
En efecte, el grau de religiositat a Catalunya està força per sota de la mitjana europea. I tanmateix, l’Església catòlica segueix tenint aquí una influència i un rol social molt rellevants, sigui a través de l’educació, de l’acció social, dels mitjans de comunicació o de la preeminència que li dona l’Estat. Una altra cosa és la seva connexió real amb la gent, incloent-hi bona part dels catòlics: la manca de renovació del seu discurs, especialment en temes de moral sexual (contracepció, avortament, homosexualitat, etc.) o d’igualtat de gènere (rol de les dones dins l’Església), l’han allunyat progressivament de la realitat. Un allunyament que també té arrels històriques en l’anticlericalisme popular com a rèplica al rol polític i econòmic exercit per la jerarquia eclesiàstica durant bona part dels segles XIX i XX. Fins i tot avui hi ha gestos incomprensibles en un estat aconfessional, com el d’imposar les banderes a mig pal a les casernes durant la Pasqua.
En paral·lel a aquesta desconnexió, en les últimes dècades s’ha produït la normalització d’altres religions, especialment l’islam, la majoritària (7,3%) entre les minoritàries, incloent-hi budisme, judaisme i un gran nombre de confessions cristianes. Així doncs, alhora que ha seguit avançant la secularització, Catalunya s’ha fet més plural, i tant de bo més tolerant, des del punt de vista de la religiositat i l’espiritualitat.