EDITORIAL http://www.ara.cat
El procés sobiranista català va superar ahir un nou llindar, un important pas del Rubicó. I ja en portem uns quants, en els últims sis anys. Cada cop semblava impossible. Ho semblava el 9-N, ho semblava el pacte CiU-ERC, ho semblava l’acord JxSí-CUP… Ara els pressupostos eren un escull complicat. I un cop més, després de mesos d’incertesa, la CUP va donar ahir el seu sí a uns comptes clarament expansius i de caràcter marcadament social, tot i que no prou per als anticapitalistes. En tot cas, amb aquest aval la CUP fa possible, a més, que la majoria independentista tiri endavant el referèndum que el president Carles Puigdemont s’ha compromès a celebrar abans de finals de setembre. És el pròxim repte, segurament el més difícil i decisiu, el de l’hora de la veritat, l’hora de votar.
Tenim al davant, doncs, vuit mesos que seran frenètics i complicats, en què aquell xoc de trens o xoc de legitimitats del qual tant s’havia parlat efectivament es produirà. Ahir mateix el govern espanyol va reiterar que no permetrà la celebració del referèndum català com a resposta a un Puigdemont optimista que demanava la implicació dels ciutadans per convertir el referèndum en un èxit. Aquesta mateixa setmana, a Brussel·les, de nou Puigdemont, acompanyat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, havia reafirmat davant l’Eurocambra la nítida voluntat de fer possible que al setembre es produeixi un referèndum amb totes les garanties democràtiques.
La situació a què s’ha arribat és fruit d’una doble realitat: d’una banda, la persistent força de l’independentisme a les urnes i al carrer, i la seva capacitat -no sense dificultats evidents- de mantenir la unitat d’acció; i de l’altra, la incapacitat de l’unionisme de bastir o oferir una alternativa i l’immobilisme del govern espanyol a l’hora d’encarar el desafiament. La seva resposta reiterada ha sigut la judialització, amb l’anomalia democràtica de tenir encausats l’expresident Artur Mas i l’actual presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el primer per haver fet possible una consulta no vinculat (9-N) i la segona per haver permès un debat en comissió sobre el procés constituent. La judicialització no contribueix a cap solució: Catalunya afronta un moment crucial de la seva història contemporània davant una Espanya que es nega a mirar-la als ulls.
BELLATERRA.CAT 