Origen i evolució de les EMD
L’ existència d’entitats locals d’àmbit territorial inferior al municipi, i el seu reconeixement judídic de nuclis de població separats amb una certa identitat pròpia, té els seus origens a final del segle XIX. Aquest reconeixement es fa especialment palès a partir de l’Estatut municipal de 1924, que regula l’existència de les anomenades “Entitats Locals Menors”. Aquesta figura es perllonga en la legislació franquista del règim local, fins a ser adaptada a l’ordenament constitucional per la LBRL, que les regula sota el nom genèric d’Entitats d’Àmbit Territorial inferior al municipi, deixant un ampli marge a les Comunitats Autònomes per a l’establiment del seu règim jurídic.
A Catalunya, consta la creació d’entitats inframunicipals des de principis del segle XX. Hi ha alguns períodes significatius de la dècada dels 50, i principis dels anys 70, en què es creen gairabé 2/3 parts de les entitats existents avui, en bona part, com a mesura correlativa a la seva supressió com a municipis independents. En aquest cas cal dir que 30 de les actuals entitats havian estat durant el segle XX, minicipis independents.
L’any 1992 s’acorda pel Govern de la Generalitat de Catalunya, i en compliment d’allò establer per la disposició transitòria segona de la Llei 8/1987 , municipal i de règim local de Catalunya, la continuïtat de la major part de les entitats existents, anomenades fins aleshores, Entitats Local Menors (a l’empara de la legislació de règim local anterior) com a EMD (Entitats Municipals Descentralitzades). A partir d’aleshores el nombre d’EMD ha continuat a l’alça d’una manera moderada, passant de les 51 existents l’any 1992, a les 59 actuals.
Bellaterra.cat