Galeria de la Model de Barcelona l’any 1946 i 2024 amb Puig Antich Cas Obert
Carina Filella|De la mateixa manera que hi ha històries personals que transcendeixen la persona i que hi ha espais que tenen tanta càrrega emocional que s’escapen de les meres estructures que formen la seva arquitectura, també hi ha espectacles que van més enllà del plaer de contemplar-ne l’escenografia o la interpretació. Totes tres afirmacions –obvietats, si volen– es troben en l’espectacle teatral Salvador Puig Antich. Cas obert, una adaptació escènica del llibre homònim del periodista Jordi Panyella. Es va estrenar dilluns a la presó Model, en el mateix lloc on, fa cinquanta anys, van executar el jove llibertari. Amb direcció de Jordi Pérez Solé i amb text de Mercè Sarrias, ha estat possible gràcies a un procés de micromecenatge.
MARC PUJOL, BARBARA ROIG I CARME SANSA 📷 BELLATERRA.CAT
Els promotors se n’han cuidat bé, de reservar les funcions dels matins per als públic jove, dels instituts. Unes generacions que necessiten aquests rescats de memòria per fer aflorar un esperit crític que els podria quedar en letargia. L’obra s’ha bastit amb tres objectius: deixar al descobert les irregularitats del judici que el va condemnar, recuperar “la memòria d’un temps, a les acaballes del franquisme, en què s’entreveia l’esperança d’un canvi social i democràtic”, i reviure les últimes setmanes, des que va ser capturat fins a la seva execució. El llibre de Jordi Panyella ha estat número 1 en vendes de no-ficció i el muntatge que fins al dia 15 s’escenifica a la Model té penjat el cartell de tot ple. Aquests dos èxits són motiu suficient per demanar que es pugui prorrogar la seva representació en el mateix espai. L’Ajuntament de Barcelona faria bé de fer-ho possible.
LLUÍS TORRES| Compartim la crònica de teatre del periodista Jordi Bordes, que va assistir a l’estrena de l’obra de teatre Puig Antich, Cas Obert, celebrat a la presó Model de Barcelona. Salvador Puig i Antich, àlies el Metge, (Barcelona, 30 de maig del 1948 – 2 de març del 1974) fou un anarquista i antifeixista català, lluitador en pro de l’alliberament de la classe obrera, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta. Va morir executat al garrot vil pel règim franquista després de ser jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona.
Marc Pujol interpretant Puig Antich tancat a la Model, en una galeria veïna 📷 ORIOL DURAN.
JORDI BORDES|Quan, aquest vespre, el públic de l’estrena ha entrat a La Model, la porta s’ha tancat com qui aplaca el dia a dia amb el silenci. És cert que avui, al pati, la canalla juga apropiant-se una zona que ahir era de por i incertesa. És cert que, ara, abans d’entrar al panòptic els cancells no tanquen a les espatlles abans que s’obri la reixa del front (com funciona protocol·làriament als centres penitenciaris). Tot i aquesta advertència de ser en un lloc de memòria i sense cap judici i sentència que condemni o amenaci, la contundència de les parets, de les sales de vistes, dels forrellats a les portes de cada cel·la de la galeria segueixen imposant. El muntatge Puig Antich, cas obert, amb text de Mercè Sàrrias parteix de fets reals (resseguint el llibre homònim de Jordi Panyella). L’escena, ara, es desplega amb una ficció angulosa, èpica, animosa per moments, implacable com el propi edifici i que fa aixecar la ràbia final per la impotència davant d’una injustícia. Sota la direcció de Jordi Pérez Solé, l’acció té la poètica justa per passar per l’execució esgarrapant l’ànima del públic, però encoratjant-lo alhora. Bàrbara Roig, Marc Pujol i Carme Sansa protagonitzen aquesta peça que, amb poc més duna hora contextualitza la situació política dels anys 70, ensenya la determinació dels advocats en reobrir el cas i eleva la veu de Puig Antich, incrèdul per com es torça la condemna.
En l’epíleg, un cop denunciat que el judici no es va reobrir al 2005 perquè el jutjat del Suprem que l’havia d’avalar es va negar a reconèixer les irregularitats clamoroses (amb un grup majoritari de fills del franquisme) , s’afirma que el govern estatal fa 15 dies ha declarat Puig Antich com a víctima del franquisme. Han passat 50 anys de l’execució a la sala de la paqueteria (es va improvisar perquè tothom esperava un indult) i la reobertura judicial del cas segueix pendent. Les germanes, que no van voler-se acomiadar d’en Salvador, aquell 3 de març del 1974 no abandonen la seva reclamació. El públic que ja ha reservat totes les entrades fins diumenge (en sessions dobles) demostren que no estan soles. Només el poble salva el poble. És la reclamació que dignifica les persones que lluiten per ajudar els altres, desinteressadament. Sigui netejant baixos als poblats de València o sumant-se a causes justes. L’eslògan, que aixeca suspicàcies per si amaga al darrere estratègia populista de l’extrema dreta en l’atac al president socialista a Paiporta ahir, continua sent una veritat inalterable, latent. Quan el públic surt emocionat del muntatge, fa un breu recés a la paqueteria, on una foto i uns ciris vetllen per una causa. El poble continua decidit a la lluita política.
La setmana vinent, estudiants d’instituts assistiran al muntatge que inclou opinions controvertides sobre un enamoradís idealista, que defensava la lluita armada perquè el proletariat recuperés allò que el capitalisme prenia. Puig Antich, cas obert desperta l’esperit crític per a unes generacions que desconeixen què vol dir estar disposats a córrer davant dels grisos. Se’ls hi donen arguments perquè, la determinació insistent es prolongui en la joventut. Que la necessitat de reobrir portes tancades o casos judicials, per a causes que només miren de ressituar la memòria de les persones que ja no poden defensar-se, sigui un clam unànime: “Sempre podem fer més del que creiem”, esperona en Salvador.
Font: El Punt Avui
NOTA: El garrote vil es va emprar a Espanya i va estar vigent legalment des de 1820 fins a l’abolició de la pena de mort, aprovada per la Constitució de 1978, encara que les últimes execucions amb aquesta màquina van ser les de Salvador Puig Antich i Heinz Chez el 24 de març finals del franquisme. va usar als territoris espanyols d’ultramar Cuba, Puerto Rico i Filipines.
NOTA: El garrot vil que van assesinar a Puig Antich l’any 1974, el va comprar, per exposar-lo a la seva casa museu, en Camilo José Cela. Ara està depositat al Tribunal Suprem de Madrid.
BELLATERRA.CAT 