Bellaterra, 23 d’agost de 2024
LLUÍS TORRES| Llegint el número 24 de la revista L’Esquirol del Vallès, corresponent als mesos de novembre i desembre de 1988, hem trobat un interessant article de l’Artur Vidal i Solà, (qui fou nomenat Cronista Oficial de Bellaterra). Ho compartim pels que vulguin recordar o saber quelcom més de la terra on viuen, han construït casa seva familiar o seu de l’empresa o negoci.
BELLATERRA I L’ENTORN
Bellaterra va ser construïda en un indret del Vallès Occidental situat al començament d’una massa muntanyosa i sobre la vertent que mira cap a la plana del sud, i en la confluència dels actuals municipis de Cerdanyola, Sant Cugat, Rubí i Sant Quirze. Bellaterra és un raval del municipi de Cerdanyola, a l’extrem occidental del seu terme i a uns cinc kilòmetres de la ciutat.
Aquesta massa muntanyosa separa les aigües pluvials, entre les que van a parar al riu Besòs per mitjà del riu Ripoll i els seus petits afluents i les que van a para al riu Llobregat per mitjà de la riera de les Arenes i la de Rubí.
Bellaterra està dintre del Vallès Occidental i quan es va construïr la Urbanització, el país era una barreja de terra erma, vinyes abandonades, segurament des del temps de la filoxera algunes minses pinedes. Tenim una fotografia aèria de Bellaterra dels anys 1930 o 1931, ignoro la data exacta, on es pot veure un bon troç del nostre raval, centrat en la plaça del Pi, com un terreny erm i puntuat amb uns quants
petits pins. A l’espatlla de Bellaterra, cap al Nord hi ha la zona muntanyosa amb boscos, però en la part restant està rodejada per zones agrícoles amb varies masies d’arrels històriques llunyanes.
Recordem la masia de Can Jeroni Martí, al límit Nord de Bellaterra, mirant cap a Sant Quirze i l’actual Universitat de Bellaterra i al costat de la carretera que va de Bellaterra a Sabadell, la masia de Can Miró, situada a uns dos-cents metres de l’antic camí de Bellaterra a Cerdanyola, a l’esquerra i més enllà de l’antiga torre dels Codina, abans vivenda i estudi del pintor sabadellenc Vila Puig, avui propietat de la Universitat Autònoma. Una escriptura de l’any 1727 parla de la família Miró com a propietaris de la masia. Tenia unes 27 hectàrees de secà i vinya.
A prop del nostre raval, mes cap al Sud i no gaire lluny de l’Estació del Ferrocarril de Catalunya, hi ha el que resta de la masia de Can Domènech.
Des que pertany a la Universitat Autònoma, està ensorrada i abandonada. Jo crec que la majoria dels pintors del Vallès havien pintat aquesta masia; essent jo molt jove un dia vaig anar a can Domènech per treure’n algunes notes de la casa i encara no havia començat quan va apareixer la Tereseta, propietària del Mas, que em va treure del lloc, dient que era destinat a pasturatge de les vaques i que amb la farum que hi deixaria, després no voldrien anar-hi. Amablement em va indicar un altre lloc des d’on podria pintar i no molestaria a les vaques. Aquí és on es situen em va dir tots els pintors que vénen al mas. I tenía raó, el lloc era molt millor.
La masia està documentada a l’any 1736 com a propietat d’un tal Benet Domènech. Es conta que quan la construcció de l’església de Cerdanyola, motejada per «la vella», va pagar les campanes i perquè fessin millor dring va tirar a la fosa unes monedes d’or.
Els últims propietaris van ser la Tereseta i el seu marit, de qui ara no recordo el nom. Vivien sols i vells. Se’n deien moltes anècdotes, com les referents a la seva anada única a Barcelona, amb motiu del casori o quan els varen robar i lligar. Tenia 27 hectàrees de secà i vinya. Mes enllà i cap a Sant Cugat, hi ha el mas anomenat Can Fatjó dels Xiprers, perquè es diu que inmemorialment tenia uns xiprers a l’entrada donant senyal de bon acolliment. Està formada per la masoveria, coberts pel bestià i la casa dels propietaris. A la porta de fusta d’entrada al pati hi havia enregistrada la data de 1702.
A la façana de la casa i al costat del portal hi ha d’inscripció: «feta en vida de Jaume Fatjó dels Xiprers 1.790». A la reixa d’entrada al pati hi ha l’inscripció renovada en vida de Tomàs Fatjó dels Xiprers 1848». I a la porta de la capella hi ha la data de 1841. Jo no ho he vist, però ho diu la Guia Excursionista de J. Mimó Llobet, Té unes 211 hectàrees de secà, vinya i bosc.
Al costat d’aquest últim i més a prop de Sant Cugat hi ha la masia de Can Fatjó dels Urons. El nom no té res a veure amb aquells indis del Canadà, sinó que sembla que ve d’un antic auró que estava plantat al bell mig de l’entrada del mas. Segons el diccionari Auró és una planta de l’especia Acer Campestre.
El Mas és del municipi de Cerdanyola però eclesiàsticament correspon al de Sant Cugat i per això es diu que: «vius a Cerdanyola, mors a Sant Cugat».
Està documentada a l’any 1270 en un testament signat per Isidre Fatjó dels Urons. A l’any 1520 la pubilla dels Fatjó es va casar amb un Isidre Margenat. En un esgrafiat de la casa hi ha la data del 1803 Domingo Margenat, i en la tanca del pati hi ha la data del 1875. Al patrimoni de Can Fatjó s’hi van agregar el Mas Farrerons, que era una parada i ferreria al peu del camí de Sant Cugat a Sabadell i el Mas Boixadors repartit entre els termes de Cerdanyola i Sant Cugat.
La masia té masoveria, pati, coberts i la casa del propietari, molt interessant i amb mobles i ceràmiques notables. Com anècdota personal recordo que amb el seu propietari Margenat, vàrem anar al mateix curs i col·legi de Barcelona.
Té 89 hectàrees de secà, vinya i bosc.
Al darrere de Bellaterra, al Nord i entre la massa muntanyosa i pertanyent,
crec, al municipi de Sant Quirze, hi ha la masia de Can Camps, que fins no fa gaire era lloc d’excursió entre el jovent de Bellaterra. Va ser adquirida pel Sr. Estrada, propietari del Pedregar, i actualment és un restaurant.
Per fer aquestes notes, a més de la meva memoria he consultat: Guia Excursionista de J. Mino i Llobet, «El Vallès, vigor i bellesa» de Ferrán Canyameres; i “Lo Vallés” de Norbert Font i Sagué.
Artur Vidal i Solà, fou nomenat Cronista oficial de Bellaterra
BELLATERRA.CAT 