BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 22 de desembre de 2025

“El cactus de Nadal o cactus nadalenc és una de les plantes més cridaneres del fred hivern per les belles flors que té.  El cactus schlumbergera és un dels més desitjats pels amants de les plantes, ja que aporta molt de color a qualsevol casa o jardí.  D’ella no us sorprendrà només la seva bellesa, sinó també els seus orígens”.

Quan està florit en cactus de Nadal?

El seu sobrenom dóna pistes de quan es produeix la floració del Cactus Nadal.  La seva època de més esplendor durant l’hivern, coincidint les setmanes de Nadal, és a dir, finals de desembre.

És una planta que juntament amb la Flor de Pasqua afegeix un toc de color a casa nostra durant aquestes festes.  S’agraeix trobar plantes que tinguis floracions en èpoques diferents de la primavera o l’estiu, ja que així podem gaudir de la intensitat de color en estacions més ombrívoles.

El cactus de Nadal o cactus nadalenc és una de les plantes més cridaneres del fred hivern per les belles flors que té.  El cactus schlumbergera és un dels més desitjats pels amants de les plantes, ja que aporta molt de color a qualsevol casa o jardí.  D’ella no us sorprendrà només la seva bellesa, sinó també els seus orígens.

El cactus de Nadal és una planta epifita, això vol dir que viu adherida a la copa dels arbres.  Encara que actualment l’hem baixat d’allà i la tenim desenvolupant-se dins de testos als nostres patis.  Hem de matisar que encara que estan emparentats amb el Cactus de Pasqua (Rhipsalidopsis) no és la mateixa espècie.

És un cactus de fàcil cultiu i que qualsevol pot tenir a casa, atès que les cures cactus Nadal són més senzilles del que sembla.  Compta amb una estètica molt característica, ja que està format per tiges planes compostes per segments que tenen vores dentades.  Les seves branques formen una cadena que va penjant cap avall pel pes i n’és d’on surten les flors.

Font: Maccactus

Read Full Post »

Bellaterra,  24 d’agost de 2025rrf

Ciques (Cycas revoluta) és una espècie de gimnosperma de la família de les cicadàcies originària del sud del Japó i molt utilitzada com a planta ornamental. Es coneix també com a Segú del Japó i Palma de Segú.

LLUÍS TORRES ✍️ Extreure fills a les Ciques( Cyca Revoluta) és fàcil però una mica incòmode, s’ha d’escarbar al voltant del fillol fins que quedi la seva “pinya” al descobert i després tallar amb un ganivet i estisores la connexió amb la mare i ja està.  El problema és que sovint en lloc d’un ganivet cal fer-ho amb una destral i un martell si el fill no és gaire petit.

També es necessitarà guants perque tenen unes broquetes terribles. però una mica incòmode, s’ha d’escarbar al voltant del fillol fins que quedi la seva “pinya” al descobert i després tallar amb un ganivet la connexió amb la mare i ja està.  El problema és que sovint en lloc d’un ganivet cal fer-ho amb una destral i un martell si el fill no és gaire petit.  També necessitaràs guants pq tenen unes broquetes terribles.

A la ferida que queda a la mare jo li poso sofre micronitzat per evitar fongs i altres infeccions (també podeu utilitzar canyella).  Al fill li pots posar hormones d’arrelament abans de plantar-lo, però sense també arrelen amb molta facilitat.
El fill és ocasions el primer any no fa un nivell de fulles, sembla mort, en aquests casos el segon any fa dos nivells.

Ciques (Cycas revoluta) és una espècie de gimnosperma de la família de les cicadàcies originària del sud del Japó i molt utilitzada com a planta ornamental. Es coneix també com a Segú del Japó i Palma de Segú.

Característiques
És una planta molt simètrica amb una corona de fulles pinnades, de 50 a 150 cm de llarg, de color verd fosc. El tronc fa uns 20 cm de diàmetre que en les plantes joves és molt baix i fins i tot subterrani. En individus molt vells arriba a fer 7 metres d’alçada. Però la planta és de creixement molt lent i li cal de 50 a 100 anys en fer aquesta alçada. Els troncs es poden ramificar.
Cycasrevoluta
La propagació de les Ciques es fa per llavor o per fillols basals. És planta dioica, només els mascles fan uns vistosos cons.

Font: Wikipèdia

Read Full Post »

Bellaterra, 15 d’abril de 2025

L’origen geogràfic de la Bulbina o Flor de serp es Sud-àfrica

Les fulles d’aquesta espècie tenen múltiples qualitats medicinals, administrades tant per via tòpica (per a cremades, cops, etc.) com mitjançant infusions (per combatre refredats i afeccions semblants.

Característiques: Planta herbàcia i perenne de fins a 40cm dalçada.  Fulles suculentes que creixen des de la base.  Flors que van del color groc al taronja creixent en espigues, floreix entre la primavera i la tardor.

Les fulles d’aquesta espècie tenen múltiples qualitats medicinals, administrades tant per via tòpica (per a cremades, cops, etc.) com mitjançant infusions (per combatre refredats i afeccions semblants).

L’origen geogràfic: de la Bulbina O Flor de serp es Sud-àfrica

Font: Flora ornamental de BCN

Read Full Post »

Bellaterra, 7 d’abril de 2025

El guinder, també conegut com a cirerer amarg o bord, cirerer de guilla o guineu, cirerer de moixó o gatzerí (Prunus cerasus) és un arbre de la família de les rosàcies i subgènere Cerasus, originari del sud-oest d’Àsia..

És conreat rarament com a arbre fruiter a la península Ibèrica, però és més comú a altres indrets del continent com a l’Europa de l’est i central..Es creu que el guinder, que és al·lotetraploide, és un híbrid natural per contacte de dues espècies coexistents, el cirerer (Prunus avium) i el cirerer de Mongòlia (Prunus fruticosa). Aquest híbrid es mantingué de forma estable en el seu hàbitat natural i s’expandí arreu d’Europa i Amèrica gràcies als humans.

Té les fulles brillants, dentades a la vora, amb flors blanques, i es conrea pels seus fruits , anomenats cireres àcids , globosos, vermell-porpra, amb tons negres, agredolços.

Les guindes contenen sucres, substàncies tannoides, proteïnes, pectines, àcids orgànics, sals minerals i vitamines . Tenen efectes terapèutics, ajudant a retardar el procés d’envelliment millorant la composició química de la sang. També participa en la millora o fins i tot en la curació de malalties renals, hepàtiques, diabètiques, cardiovasculars i en alleujar l’estrès mental i l’anèmia.

El guinder creix amb normalitat a la majoria de tipus de sòl, menys en sòls compactes i freds o en sòls rics en sals de sodi, la majoria de les vegades es prefereixen els sòls sorrencs.

Perquè la pol·linització es faci amb normalitat, cal plantar almenys tres varietats diferents de cirerer a l’hort. El guinder comença a donar fruits als 2-3 anys després de la sembra. La longevitat de les plantacions del guinder  és de 20-30 anys i difereix segons la varietat.

La menció escrita més antiga del guinder data de l’any 340 aC, en una obra d’ Aristòtil , en la qual es descriu la tècnica de la seva multiplicació

Read Full Post »

Bellaterra, 26 de març de 2025

“La sajolida (Sarriette en francès), és la millor herba aromàtica per rebaixar la sensació de panxa inflada després de menjar llegums“

La sajolida és una planta molt aromàtica i molt fàcil de cultivar a Bellaterra, a més està lliure de plagues i malalties

Havíem tastat, el romaní per millorar la digestió dels llegums, però els millors cuiners aconsellen que és més eficaç la sajolida com també en Marc Estévez en el seu llibre Deliciosa Natura  que la té com una herba de propietats digestives: «Unes branquetes durant la cocció ens ajudaran a combatre les digestions pesades i les flatulències»

La sajolida és molt utilitzada en fitoteràpia, industria farmacèutica, culinària, per amanir olives…

Hi han dos tipus de sajolides, ambdues disposen més o menys de les mateixes propietats:

– Satureja horenstis / ajedrea de jardín / sajolida blanca pròpia de Gardens Centers
– Satureja montana /ajedrea silvestre/ sajolida d’olives

Necessitats i característiques

El seu habitat natural son espais secs i pedregosos, arenosos, sempre a ple sol. Molt fàcil de trobar-la el Parc Natural del Garraf.
Tolerant amb qualsevol clima excepte els més freds i humits i ombrívols. A més altitud i excés d’humitat menys oli essencial.
Exigent amb el drenatge. Prefereix terres lleugeres, arenoses i calcàries
Com més sec és el terreny, més olor desprenen les seves fulles.
Reg moderat. Regs abundants però poc freqüents.

Es reprodueix per llavor al febrer.

Pot florir des del juny fins a l’octubre
S’adapta molt be amb l’espígol, romaní i farigola.
És una planta aromàtica lliure de plagues i malalties

Font: Garden Bordas

Read Full Post »

Bellaterra, 21 de febrer de 2025

“El fruit comestible del mirabolà, és globós, glabre, semblant a una pruna petita, de cua força llarga i de pela vermellosa o groguenca”.

El mirabolà o mirabolaner (Prunus cerasifera) és un arbre fruiter del gènere Prunus dins la família de les rosàcies, el fruit del qual també es coneix com a mirabolà. Té varietats amb fulles vermelles que es fan servir molt com a arbre ornamental i es coneixen com a pruneres vermelles.

Addicionalment pot rebre els noms de cascavellic, cascavelliquer, pruna d’hivern (fruit), prunell i prunera. També s’han recollit les variants lingüístiques cascabellico, cascabelliqué i mirobalà.

Aquest arbre s’utilitza com a fruiter i com a ornamental. És un arbre de mesura mitjana a petita, arribant a fer de 6 a 15 m d’alçada.

És un dels primers arbres a florir a l’Europa temperada. Les fulles fan de 4 a 6 cm de llarg. Les flors són blanques amb cinc pètals i fan 1.5-2 cm.

El fruit (mirabolà) és una drupa de 2-3 cm de diàmetre de color groc o vermell. Els mirabolans són comestibles.

Font: IEC, Wikipèdia

Read Full Post »

“El nom d’Iris li ve en honor de la deessa grega del valor. Els tres pètals interiors representaven la fe, la saviesa i el valor”

El lliri blau és una planta herbàcia que fa 40-90 cm d’altura. La tija és gruixuda i ramificada. Les fulles són de color verd, són allargades.

Aquest híbrid és natiu dels Balcans però avui dia es troba present a gairebé tota Europa, l’est d’Àsia, el nord d’Àfrica alguns estats dels Estats Units d’Amèrica i a l’Argentina.

A Catalunya és freqüentment cultivada i naturalitzada, en indrets més o menys àrids al voltant dels pobles. Probablement no hi hagi cap població autòctona d’aquest tàxon. Als Països Catalans han estat citades altres quatre espècies autòctones de lliris blaus:
Iris latifolia (un endemisme dels Pirineus i la Serralada Cantàbrica) és freqüent a tota la serralada pirinenca.

–Iris xiphium (propi del Sud-oest d’Europa i Nord d’Àfrica) ha estat citat al delta de l’Ebre, la Ribera Baixa i la Safor.

–Iris spuria es pot trobar a les terres de l’Ebre, la Ribera Baixa i la Marina Septentrional.

–Iris lutescens, el lliri menut, és un endemisme de la Mediterrània occidental que viu en diversos indrets més o menys àrids de Catalunya i el País Valencià.

Lliri blau és de la família Iridàcies.

Descripció: Planta herbàcia que fa 40-90 cm d’altura.

La tija és gruixuda i ramificada.
Les fulles són de color verd, són allargades.

Floració: Floreix inici de la primavera
Les flors són grans (10 cm), de color violeta i s’agrupen a l’extrem de les tiges.

Els sèpals i els pètals estan units formant tèpals, dels quals els externs tenen una mena de pèls de color groc.

Tenen 3 estams i 1 estil.

Fruit: El fruit és una càpsula.

Reproducció: Es reprodueix per rizomes que s’escampen sota terra i donen lloc a noves plantes.

Hàbitat: Viu en terrenys rocosos i prats secs part de la terra baix i la muntanya mitjana.

Font: Wikipèdia

Read Full Post »