Bellaterra, 3 de gener de 2026
“Segons la comissió que promou l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, estem ja al final del procés. Per ara l’Ajuntament de Sant Cugat guarda silenci, si més no de portes enfora, i el debat segueix servit entre aquells que diuen que és preferible canviar de poble i els que diuen que és millor negociar amb més astúcia amb l’Ajuntament de Cerdanyola. Caldria saber, per tant, les condicions de l’annexió i, en cas que el procés deixara l’EMD pel camí, valorar si és preferible tindre un Consell de Barri que suposaria un empitjorament de la capacitat de decisió. I, si sí que s’aconsegueix mantindre l’EMD, cal ser conscients de les oportunitats i esculls amb l’Ajuntament de Sant Cugat, que tot i tindre més confiança amb l’EMD de Valldoreix que no el de Cerdanyola amb l’EMD de Bellaterra, té deures pendents com ara renovar el conveni econòmic i competencial o resoldre què passarà amb el cost del transport urbà mentre l’Àrea Metropolitana (AMB) no assumisca el contracte de Valldoreix. Tot suposant que, finalment, sí que es culmina el procés d’annexió”.
LLUIS TORRES|Per l’interès que té com exemple pel veïnat de Bellaterra, compartim l’article de Jordi Pascual Mollá, periodista i cap de redacció d’elCugatenc de Sant Cugat del Valles.
La proposta d’annexió de Bellaterra a Sant Cugat té alguns interrogants i un dels més significatius és si l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) es mantindria en cas de culminar-se el procés. No tinc cap dubte que la majoria de persones que volen canviar de municipi pretenen mantindre l’autogovern però, en cas de no aconseguir-ho, potser hi ha qui es planteja que Bellaterra podria esdevindre un Consell de Barri més, com els que Sant Cugat ja té a les Planes, la Floresta, Mira-sol, el Centre i Volpelleres. Seria una bona solució?
Per a respondre a la pregunta ens cal saber els límits d’aquests òrgans. Els Consells de Barri són òrgans de participació i, per tant, a diferència del Ple d’una EMD, no són vinculants. Els de Sant Cugat no s’assimilen als districtes de Barcelona, que tenen pressupost propi. Els consells santcugatencs són un espai de consulta i participació ciutadana en què es fan propostes i queixes, es creen grups de treball i s’impulsen algunes iniciatives. Ara bé, si el govern municipal de torn no està d’acord amb les propostes que sorgeixen dels consells, pot aturar-les, normalment revestint la negativa amb criteris tècnics.
Anys enrere, els Consells de Barri tenien diners de lliure disposició, és a dir, una reserva pressupostària que es guardava per a cada barri amb una part de despesa ordinària i una d’inversió, de manera que cada Consell escollia quines iniciatives impulsar. Era la forma d’impulsar algunes de les propostes veïnals que mai es concretaven però aquest funcionament també té un interrogant pel que fa a la legitimitat democràtica: com que decidia el Consell, es podia donar la circumstància que un percentatge ínfim acabara escollint un projecte per al barri.
És el mateix problema que presenten els pressupostos participatius, des del mandat passat territorialitzats per substituir els diners de lliure disposició. Ara els ciutadans de cada barri poden votar uns projectes a impulsar mitjançant els pressupostos participatius. La crida és més oberta i, per tant, té una legitimitat democràtica més gran però quan els percentatges de participació no s’enfila gaire –un 4% a la darrera edició– també cal preguntar-se la legitimitat del resultat. Només a la Floresta la participació és més significativa de forma continuada, amb un 10,5% en la darrera edició.
La participació baixa pot portar xocs de legitimitats. Quan al barri del Monestir – Sant Francesc es va escollir fer un amfiteatre als Jardins del Vallès, tot i haver aconseguit la valoració tècnica i els filtres per a consensuar la proposta, un grup de veïns de l’indret on s’havia de fer l’amfiteatre es van mobilitzar en contra. Ni tan sols s’havien assabentat de la convocatòria dels pressupostos. Al final el projecte es va fer amb menys capacitat però ja va nàixer viciat i ara l’amfiteatre acull pocs actes. L’impuls de projectes en base a la participació també suposa puntualment trobar esculls per la manca d’una validació tècnica acurada de cada proposta. A les Planes, per exemple, es va proposar fer una tirolina que mai s’ha arribat a instal·lar per incompatibilitat amb el parc natural de Collserola.
A més, com que els Consells de Barri no són òrgans polítics amb capacitat de decisió, els pressupostos participatius acaben vehiculant algunes propostes de manteniment i millora que l’Ajuntament no executa de forma ordinària. Constantment hi ha el debat sobre si arranjar una vorera, un tram de carrer o les marquesines dels autobusos –per posar exemples aleatoris– s’ha de vehicular a través dels pressupostos participatius o hauria de ser una obligació de l’Ajuntament. Els consells acaben vetllant pels projectes dels pressupostos participatius i d’altres però, en no ser vinculants, troben els límits de no ser una administració amb competències.
aprovar a ratificar al Ple municipal i elecció directa del president.
La negociació no va arribar a bon port i les reformes dels reglaments –participació i dels consells de barri– no van satisfer les peticions veïnals. Al final del camí, una nova onada de veïns descontents es van apartar de l’òrgan de participació, deixant un Consell operatiu però amb menys efervescència que en el moment en què el veïnat pretenia jugar amb els límits reglamentaris i legals dels òrgans de participació. No és que el Consell ara no siga operatiu sinó que seguix encotillat als límits de la participació ciutadana. En resposta, una part del veïnat ha impulsat l’Ateneu Popular de la Floresta.
Segons la comissió que promou l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, estem ja al final del procés. Per ara l’Ajuntament de Sant Cugat guarda silenci, si més no de portes enfora, i el debat segueix servit entre aquells que diuen que és preferible canviar de poble i els que diuen que és millor negociar amb més astúcia amb l’Ajuntament de Cerdanyola. Caldria saber, per tant, les condicions de l’annexió i, en cas que el procés deixara l’EMD pel camí, valorar si és preferible tindre un Consell de Barri que suposaria un empitjorament de la capacitat de decisió. I, si sí que s’aconsegueix mantindre l’EMD, cal ser conscients de les oportunitats i esculls amb l’Ajuntament de Sant Cugat, que tot i tindre més confiança amb l’EMD de Valldoreix que no el de Cerdanyola amb l’EMD de Bellaterra, té deures pendents com ara renovar el conveni econòmic i competencial o resoldre què passarà amb el cost del transport urbà mentre l’Àrea Metropolitana (AMB) no assumisca el contracte de Valldoreix. Tot suposant que, finalment, sí que es culmine el procés d’annexió.
Font: elCugatenc, Jordi Pascual Mollá
BELLATERRA.CAT 