Bellaterra, 7 de novembre de 2024
En els darrers deu anys, més de 4.000 experts en urbanisme i arquitectura han visitat Malmö per prendre’n nota. Esperem que entre ells algun bellaterrenc se n’hagi portat alguna per importar un dia el model que sí gaudeix Malmö des de fa un munt d’anys.
LLUÍS TORRES|Malmö és la tercera ciutat més gran de Suècia, número 7 al rànquing internacional de “Ciutats del Món per a la Bici”, és una ciutat per veure i gaudir, amb un estil de vida relaxat que es mesura a ritme de pedalades. A la primavera del 2013 el seu nom va saltar a la fama entre legions d’eurofans en convertir-se a la seu del Festival d’Eurovisió. Però la seva popularitat arriba més lluny i no hi ha ciclista urbà que en un moment o altre de la conversa, no acabi citant aquesta ciutat sueca de prop de 300.000 habitants, que fa unió amb Dinamarca i la resta d’Europa, a través del pont Orensund , que connecta Malmö i Copenhaguen amb trens directes cada 20 minuts.
Per posar la cirereta a aquest pastís, l’ajuntament de Malmö va inaugurar el nou pàrquing per a bicis a l’estació central de trens i autobusos. Amb capacitat per a més de 1.500 bicicletes, disposa de mil i un detalls: bombes d’aire, botiga de bicicletes, taquilla, nombroses pantalles que informen de l’arribada i la sortida de trens, lavabos, una acollidora sala d’espera per si toca esperar el tren , cafeteria, fins i tot dutxes per als ciclistes més esportius.
Des del pàrquing s’accedeix directament a les andanes de trens i autobusos, és totalment gratuït i disposa d´accés les 24 hores del dia, els 365 dies de l´any. Disposa també d’una zona d’aparcament vigilat de pagament per a gairebé 700 bicicletes, ideal per a tots aquells que vulguin deixar a les bicis objectes susceptibles de sostreure, i tot això en un disseny tan funcional i alegre, que alegra la vista.
En els darrers deu anys, més de 4.000 experts en urbanisme i arquitectura han visitat Malmö per prendre’n nota. Esperem que entre ells algun espanyol se n’hagi portat alguna per importar el model.
Segons la crònica de Marta Alsina i Conesa publicada a El Punt Avui, hi ha ciutats a Europa on resulta un plaer desplaçar-se amb bicicleta, sense perill de ser increpat per cap vianant ni de ser multat per cap fotesa, on pots aparcar-la per anar a treballar i en tornar trobar-la al mateix lloc i sencera. Són ciutats amb aquesta cultura de mobilitat molt arrelada, on estan avesats a l’ús de la bicicleta i, a més, disposen de quilòmetres de carril bici, d’espais compartits amb els vianants que són plenament respectats per uns i altres.
I no parlo només d’Amsterdam o Copenhaguen, els grans referents de ciutats amb mobilitat sostenible, sinó també de ciutats més semblants a la nostra, com Ferrara, a Itàlia, on sense tanta disciplina com al nord d’Europa, es pot circular amb bicicleta pels seus carrers empedrats compartint l’espai amb els vianants amb absoluta tranquil·litat. M’agradaria que Girona pogués seguir algun d’aquests models, amb més espais compartits amb els vianants, amb més carril bici i, és clar, amb menys cotxes i més respecte pels ciclistes i vianants, sense confrontació entre ells i, òbviament, amb estricte control dels vehicles de mobilitat personal –patinets elèctrics i altres invents similars–.
Estaria bé disposar de més aparcaments per a bicicletes i més segurs, de més itineraris coherents i amb continuïtat per recórrer tota la ciutat, i de campanyes de conscienciació per assolir la realitat d’una ciutat més amable a l’estil de les que esmentava. No sé si la idea de multar ciclistes després d’una campanya prèvia d’advertiments, bàsicament turistes que no tenen cap arrelament a la ciutat, que van i venen pels carrers cèntrics de Girona per sortir i connectar amb la carretera dels Àngels, és la solució correcta, tenint en compte que no s’està aconseguint posar fre als descontrolats dels patinets supersònics que s’escolen per on els dona la gana i sembla que els és absolutament indiferent l’amenaça de la sanció.
Els poders públics i nosaltres mateixos hauríem de ser capaços de fomentar l’ús de la bicicleta amb altres accions, facilitant espais adients, adquirint consciència dels seus beneficis, fent-la servir més per desplaçar-nos, i combatre l’empoderament d’aquells qui, a l’altre extrem, odien els ciclistes i sense cap mena de contenció els insulten a viva veu.
Font: Feu Vert en marcha, El Punt Avui
BELLATERRA.CAT 