Bellaterra, 18 de setembre de 2024
LLUÍS TORRES|L’amic actor Jaume Pla, (Creu de Sant Jordi 2011 i Gall d’Honor de Pedra i Sang 2024 de Sant Cugat del Vallès), el dia 21 de maig va fer 96 anys, i està considerat l’actor català de més edat que continua en actiu després de 70 anys d’ofici. Tots recordem les seves 2 últimes representacions d’Un Prometatge de Txèkhov, aquest any 2024, a Valldoreix i l’Ateneu de Sant Cugat, acompanyat de Anna Pou i Ignasi Roda.
Jaume Pla, durant els seus 70 anys de professió ha interpretat unes 500 vegades a Ivan Vassílievitx, un home gran i encara solter a la Rússia de principis del segle XX, que es vol casar i va a casa d’un veí seu Stepan Spánovich, a demanar la mà de la seva filla Natalia.
📷 BARCELÓ
Jaume Pla fa una vida normal, assistint a totes les representacions d’Arts Escèniques que es presenten a Sant Cugat del Vallès. Diu que el cap encara li funciona, però que des de fa uns anys camina recolzat en un bastó anglès.
Fins que va arribar la pandèmia, Pla encara pujava a un escenari. “Ens van quedar tres bitlles pendents i la darrera actuació va ser a casa de la meva dermatòloga amb motiu d´una festa d’aniversari”, explica. Des de fa diverses dècades forma part del projecte Teatre Truca a la Porta (TTP), en què representa obres a domicili i en residències de la tercera edat. “Portem més de 500 representacions del prometatge, d’Anton Txékhov, una obra d’un sol acte, que dura just una hora, força desconeguda per al públic, però molt entretinguda”.
Fins al 2017 anava de gira pels teatres de Catalunya amb el monòleg Abans que pugi el teló, escrit especialment per a ell per l’escriptor Sancugatenc Victor Alexandre.
Abans que pugi el teló
“El protagonista d’Abans que pugi el teló és un actor que es troba en el darrer tram de la seva vida, una mena d’heroi romàntic que veu com el món canvia a una velocitat que ell ja no pot seguir. El teatre, el seu món particular i estimat, també ha canviat i ja només les sales públiques poden assumir els costos de representar obres de Shakespeare, de Molière o de Txèkhov, farcides de personatges, amb actors i actrius professionals. El minimalisme s’imposa i la magnanimitat de l’espectador hi fa la resta. Fill d’un altre temps, per bé que ben aferrat al present, el nostre heroi enyora aquelles grans escenografies que reproduïen una llar familiar o una estació de tren fins al més mínim detall i aquell gran teló que, en alçar-se, ens introduïa en un petit univers de conflictes humans i que una o dues hores després baixava majestuós per rescatar-nos de l’encanteri.
Ara l’heroi està sol al seu camerino esperant que arribi el moment de sortir a escena i viu la nit més difícil de la seva vida, la nit en què s’ha d’acomiadar dels escenaris i dir adéu per sempre als personatges que ha interpretat al llarg de més de seixanta anys. No és, doncs, una nit d’estrena com les altres, és la nit de l’última estrena, és la nit de l’última obra d’un gran actor, una nit de pànic escènic, de nervis a flor de pell, d’emocions intenses, de moments, de records i de sensacions inoblidables… És la nit d’estrena d’una obra que homenatja l’ofici d’actor contra l’estigma social que l’acompanya i és també un cant d’amor apassionat al teatre i a tots els qui el fan possible.” (Extret de la introducció de Víctor Alexandre)
El dia del seu 89è aniversari, els seus companys de professió li van preparar un homenatge al teatre Romea, presentat per Josep Maria Pou, i amb l’assistència de Mercè Conesa, que aleshores era alcaldessa de Sant Cugat, localitat on viu Pla i és un actiu important de la vida cultural. Va ser llavors quan va decidir deixar definitivament el teatre professional i continuar desenvolupant-lo tan sols de manera amateur.
Es va fer molt popular amb la sèrie ‘El cor de la ciutat‘ de TV3 i ara representa obres a cases particulars i residències de la tercera edat.
Des de ben petit Pla, nascut a Vilassar de Mar, va descobrir la seva vocació, la de ser actor, en una època en què els còmics estaven mal vists, especialment per la família de la seva nòvia, la Laura Per ella va deixar de banda el seu somni de ser actor i va buscar un treball seriós com a representant de perfums. Però l’olfacte del teatre no el va perdre i actuava de manera amateur. “Per mi el teatre fa olor de perfum de lavanda fresca”, diu Pla. Finalment, amb els anys va poder fer de la seva vocació la professió.
La televisió li va donar popularitat gràcies a sèries com Estació d’enllaç, Nissaga de poder, Plats bruts, Temps de silenci o La Riera. I especialment gràcies al seu personatge de Ferran a El cor de la ciutat. El 2019 es va posar davant de les càmeres per última vegada per rodar el curtmetratge Tant com sempre, en què interpreta un malalt d’Alzheimer. Cosa que li toca molt de prop, ja que se li va declarat a la Laura Jansà, la seva dona, amb qui ha tingut cinc fills (i 10 néts).
Jaume Pla compleix la rutina de cada divendres, a les 10h. es posa la seva americana i barret Panamà i assisteix al Zum Zum proper a la Plaça Augusta, a tocar el Monestir de Sant Cugat de Sant Cugat, on en modera la taula de tertúlia JAP, “M’enriqueix molt –diu Pla– i sempre s’aprèn alguna cosa nova. Parlem de tot, depenent de qui vingui com a convidat”.
Font: La Vanguardia, Voliana Edicions,
BELLATERRA.CAT 