Publicació apareguda el mes de juliol de1936 al Nr.1 Sport Club Bella-Terra
Fa uns quants anys, anant de Sant Cugat a Sabadell, travessàvem una encontrada que per la seva bellesa ens cridava poderosament l’atenció. Un amfiteatre, ple d’esplèndida vegetació i llocs ben atraients per a edificar-hi, us suggeria immediatament la idea d’una Urbanització, que a l’ensems que fos lloc de repòs enmig de la lluita aferrissada que en la ciutat hem de sostenir, posés en valor un bell indret, en el qual la Naturalesa havia aplegat tantes meravelles.
Aquesta observació que ens fèiem tots els que passàvem per aquell lloc, plasma en el projecte d’Urbanització d’una ciutat de repòs, atraient com cap, que devia anomenar-se Bella-Terra.
La Urbanització Bella-Terra s’inicià l’any 1930, i amb un esforç constant, i amb una continuïtat digna del més esplendorós resultat, va posar-se en marxa inaugurant-se l’Estació el dia 29 de juny de l’any 1930.
Lograt el fácil accés per ferrocarril, feia falta també donar-li una còmoda entrada pels carruatges de motor, i no regatejant sacrificis l’Entitat propietària de la Urbanització, inicià la construcció de la carretera que unís aquella amb la xarxa general de Catalunya, i fou inaugurada l’any 1931.
Malgrat les circumstàncies ben poc favorables pel desenrotllament d’una Urbanització, aquesta anà creixent poc a poc, però de manera continuada, arribant a oferir l’aspecte veritablement encisador que en aquests moments ofereix.
La seva situaçió, la Font de la Bonaigua, de tan tes excellents qualitats, i sobretot l’admirable compenetració, harmonia i discreció de tots els que allí viuen, fa que Bella-Terra, ultra un lloc d’estiueig i repòs, resulti una de les Colònies més agradables que volten Barcelona.
La collaboració constant entre els ja nombrosissims propietaris de Bella-Terra, aplegats en una ben
dirigida Associació, i l’Entitat propietària de la Urbanització, fa esperar que en un breu termini sigui Bella-Terra la més perfecta i acabada de les Urbanitzacions iniciades en els encontorns de Barcelona. JOAN B. VIZA*
Joan Baptista Viza Caball (Barcelona, 1884-1979), escriptor, empresari, financer. Llicenciat en Dret, empresari, tant al sector de la construcció com al naval, encara que també va ser financer, es va casar amb Dolors de Molins de Sentmenat l’any 1906. El 1919 va col·laborar amb José Bru, Mariano Bordas, Ángel Marqués Batllevell, Juan Bautista Roca, Luis Carlos Viada i altres al setmanari jaimista il·lustrat El Sentinella Català que dirigia Juan María Roma.
Del 1922 al 1924 va ser president de la Joventut del Cercle Tradicionalista de Barcelona, integrat a la Comunió Tradicionalista, partit pel qual va ser elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona el 1922. El 1931 va ser responsable de la Junta Tradicionalista de Catalunya, però el 1935 va integrar al Partit Agrari Espanyol, alternativa conservadora de la CEDA, organitzada per José Martínez Velasco, que va ser ministre d’Agricultura, Indústria i Comerç en diversos governs del segon bienni republicà. Quan va esclatar la guerra civil espanyola va fugir a Burgos, on va treballar a l’Oficina de Premsa del bàndol revoltat. El 1950, va començar a col·laborar en El Correo Catalán escrivint articles de temes socials.
Durant la guerra civil va escriure dues novel·les del gènere sentimental, Rosa-roja i Flor de Lis i La motxilla del soldat, que van ser publicades a la “Biblioteca Rocío”, de l’editorial Betis, i que han estat jutjades amb força duresa.
Després de la guerra va ser membre de la Unió de Propietaris de Bellaterra i un dels impulsors de la Universitat Autònoma de Barcelona, per la qual cosa el 1972 li va ser dedicada una avinguda a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
📷ARXIU BELLATERRA. CAT
Obres: Aspecte polític del feminisme. La dona i el dret del sufragi, 1911; De re tradicionalista: comentaris sobre l’estat actual del Partit Tradicionalista Català, 1918; Orientació tradicionalista al problema social, 1920; Repercussió a Catalunya de la crisi econòmica mundial, Barcelona, Henrich i Cia., 1921; Els valors del Tradicionalisme, 1922; Acabada la propaganda…, 1932; La Lliçó de Cèsar, 1934; D’acció social, Barcelona, Editorial Eugenio Subirana, 1935; Corporativisme gremial, Burgos, Editorial Requeté, 1937; La motxilla del soldat, Sevilla, Betis, 1937 (col. Biblioteca Rocío, nº 4); Rosa-vermella i flor de lis, Sevilla, Betis, 1937 (col. Biblioteca Rocío, nº 11); Valorització del descans, Editorial Espanyola, 1937 (col. Biblioteca Espanya Nova); Setanta anys d’aprenentatge, Barcelona, Betis, 1954; Cinc anys més… i tres novel·les, Barcelona, Betis, 1960.
Bibl.: M. Ferrer Dalmau, Historia del Tradicionalismo Español, vol. 29, Sevilla, Editorial Católica Española, 1959, pág. 154; J. Cuadrado, Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso 1873-2000, Madrid, Ediciones Sinsentido, 2000; R. Charlo Ortiz-Repiso, Autores y seudónimos en la novela popular, Sevilla, Padilla Libros, 2005; R. Charlo Ortiz-Repiso, La novela popular en España, Sevilla, Universidad de Sevilla, 2013; C. Cañellñas, Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partits i regidors, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2013, pág. 292; D. Corderot “Biblioteca Rocío’ (1937-1939) o las virtudes de la novela rosa durante la Guerra Civil Española”, en Tropelías. Revista de Teoría de Literatura y Literatura Comparada, 23 (2015), págs. 26-48; G. Santonja Gómez-Agero, “Las cosas como fueron. Las colecciones literarias de quiosco durante la Guerra Incivil. La literatura popular que procedió a El Coyote”, en El hombre tras la máscara. José Mallorquí: su escritura y su tiempo, Madrid, Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2016, págs. 65-84.
Ramón Charlo Ortiz-Repiso
Font: Font: Sport Club Bella-Terra, Real Acadèmia de la Història
BELLATERRA.CAT 