Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Assumpta Nebot’

Bellaterra, 19 de setembre de 2024

Està previst que el Camí Antic es transformi en una àmplia carretera per cotxes?. Quina llàstima serà quan perdi el caràcter de vianants que li fou atorgat des de fa tants anys!

Il·lustració d’Assumpta Nebot per L’Esquirol del Vallès 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

LLUÍS TORRES|Compartim el relat “El camí més antic” de l’exbellaterrenca il·lustradora Assumpta Nebot, publicat el 1992, a la revista L’Esquirol Amics de Bellaterra,

EL CAMI MÉS ANTIC

Alguns vespres, sobretot aquells que són vigília de dues festes, el Camí Antic de Sant Cugat s’omple d’una remor inusual. Remor entrellaçada de veus, rialles, frec de roba, trepitjades decidides…seguici de gent que camina voluntariosa per arribar a la fita, amb motxilla, calçat d’excursió i animada conversa. Des que visc a Bellaterra he sentit i vist passar pel meu carrer força grups de gent gran i de gent jove. A vegades són tres o quatre persones… a vegades són desenes. d’elles. El soroll inconfusible en creixent i decreixent ritme acompanya i corprèn. No dubto gens que molts veïns del barri compartim l’emoció que la remor provoca.

Aquesta periòdica presència de vianants fa que el nostre llarg carrer sobresurti de l’anonimat i prengui el seu caràcter transcendent de «ruta excursionista» de les més antigues de Catalunya, prou indicada en plànols i guies.

El Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, en el seu tram per Bellaterra, és coincident amb els itineraris que a peu van de Barcelona a Sant Llorenç de Munt i a Montserrat. Certament, des de baix de la via del tren de Sant Joan fins a dalt de la nostra placeta de la Verge de Montserrat hi ha nombrosos senyals de pista blancs i vermells molt visibles i ben repintats.

Just a dalt de la nostra petita plaça és on la ruta, bifurcant el Camí Antic, s’enfila pels Pous al Pla de l’Estel, travessa el Turó de Can Camps i segueix, per Les Fonts, direcció a Terrassa…

Aquesta sendera és l’històric <camí dels monjos» que, a l’edat mitjana, unia els cenobis de Sant Cugat i Sant Llorenç. Hi ha variants per pujar a Montserrat pel cantó de Monistrol i d’Olesa… Més aclariments i d’altres interessants precisions, ens els podrien descriure els amics de la Unió Muntanyenca de Bellaterra, ja que en són bons coneixedors. Quan ells em referien el trajecte ressenyat, jo m’estava imaginant que seria molt útil disposar d’un bonic plànol mural que representés gràficament aquests recorreguts a fi d’informar millor als bellaterrencs, tot fent-nos solidaris amb els nostres excursionistes i els que també ocasionalment ens visiten.

Seria bo, i a la vegada símbol bellaterrenc d’amistat, donar benvolent testimoni d’acollida als actuals caminants ja que la petita plaça de la Verge de Montserrat, encreuament de camins, és el lloc idoni per a aturar-se. Suggereixo, doncs, remodelar aquest indret i adequar-lo amb els senyals inequívocs d’hospitalitat: una olivera, un xiprer, una font, bancs de pedra… i també un plànol mural (ceràmica), orientador dels camins que a peu des d’aquí uneixen Bellaterra amb els altres pobles de l’entorn. És, tanmateix, un projecte de modesta estructura però de rica expressivitat. Està previst que el Camí Antic es transformi en una àmplia carretera per cotxes?. Quina llàstima serà quan perdi el caràcter de vianants que li fou atorgat des de fa tants anys! Mentrestant això no succeixi, voldria poder compartir amb els bellaterrencs i les nostres institucions la bondat de posseir un tros d’una ruta tan antiga, des de sempre transitada, i aconseguir entre tots donar-li el formal reconeixement, pretext que convertiria la plaça de la Verge de Montserrat en significatiu lloc acollidor i harmoniós, concordant més amb l’esperit i estil dels veïns de Bellaterra.

Assumpta Nebot

Read Full Post »

Bellaterra, 15 de setembre de 2024

LLUÍS TORRES| Compartim un interessant relat curt de l’Assumpta Nebot, ex bellaterrenca i il·lustradora que fou de la desapareguda revista local L’Esquirol de Bellaterra, que es públicà el mes de novembre de 1991.

Assumpta Nebot i un dibuix seu 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

AQUELLA TARDA, per Assumpta Nebot

Sabia que aquella tarda havia de passar per dos moments difícils. L’un era veure com es feia fosc.

Des de la sala, el cel blau cobalt intens contrastava amb la llum calida que la pantalla de pergamí escampava a l’interior.

Amb la mirada, l’Elvira feia el recorregut des del blau, que semblava pintat darrera els vidres, fins a la seva taula tan plena de coses on les lletres daurades d’una capsa ressaltaven entrellaçades en un bonic dibuix repujat. Les resseguí amb el dit… Després l’obriré, … sí, més tard – i apartà suaument la capsa.

Encara li faltava traduïr dues planes i calia enllestir el treball.

Quan torni a aixecar el cap ja serà de nit, pensà.

No li agradava veure fer-se de nit. La deprimia un xic, no ho podia evitar. Vivia a les afores de la ciutat. El balcó de la sala donava al cantó del bosc i la foscor a l’hivern esdevenia plana i misteriosa.

Distreta, fullejant el diccionari, no recordava si l’ela precedia a l’ ema, i es trobà recitant en veu alta la lletania de Iletres.

Dec estar cansada murmurà i allargà la mà per acariciar la capsa altra vegada.

S’adonà que, tanmateix, C. Marlowe, el dramaturg anglès, se li feia simpàtic. El seu teatre resultava més amè del que mai hauria imaginat. Quan acceptà ferne la traducció va tenir l’impressió que el treball se li arrossegaria. Ara estava contenta perquè s’hi havia interessat de debò. Probablement el públic de l’època l’admirava tot presenciant les truculentes històries reials.

Somrigué evocant la seva personal i curta experiència de teatre. Interpretava el paper d’una noia bleda en una petita obra d’una companyia d’aficionats. El públic de la plaça els aplaudia molt. Era bastant agradable, pensà.

El timbre del telèfon la féu aixecar.

Sí, digues? ah… no, no he acabat. Us reuniu a Ca la Tesia? Encara que sigui tard vindré… Lligueu el gos que no se’m llenci al damunt quan arribi. Bé, fins ara… Quê? Sí, tinc la capsa sobre la taula… no saps com m’incita…. Moltíssim!… Adéu Gonçal

La Tèsia li queía bé però la trobava bastant esnob. Ara s’inventava tertúlies culturals.

Treballaria una hora més i pràcticament tindria la feina acabada.

Volia, sobretot, trobar per les paraules
de la reina el to dramatic més
convincent, perquè es feia de nit al castell i l’escena última adquiria enorme transcendència.

La lluïssor de les lletres daurades la
tempta de nou. Lentament s’apropà la capça sabent que s’acostava aquell altre moment difícil de superar, abans temut. Es proposava tenir prou decisió i fermesa per no haver-se’n d’arrepentir.

Obrí la capsa, apartà el paper fi i extasiada els contemplà: eren perfectes. bonics, menuts, arrenglerats, tots variats. Els olorà amb delectança. El perfum dolcíssim de la xocolata envaïa l’habitació. En Gonçal, aquell mateix matí, li havia enviat l’inesperat regal de Nadal, bombons suïssos que a ella li agradaven tant! En Gonçal era sorprenent, sabia seduir fins amb les coses més convencionals. Ella,
precisament, seguia aquells dies la dieta de la poma i de cap manera volia trencar el règim. Calia voluntat per a no menjar-ne ni un!

Amb recança tancà la capsa i sospirà. Es sentia bastant satisfeta de l’acte final. Canvià el full amb rapidesa.

Visca! només li quedava la línia de: cau el telő.

Llàstima, però digué imitant Orson Welles que “la màquina d’escriure no pugui aplaudir”.

Assumpta Nebot

Bellaterra, novembre 91

Font: L’Esquirol de Bellaterra

Read Full Post »