Bellaterra, 24 de juny de 2024
LLUÍS TORRES| Coincidint amb el 90è Aniversari del Club Bellaterra, -creat l’any 1934-, i amb la recent i trista notícia rebuda a través de nota de premsa oficial del president Jordi Fau, anunciant el tancament definitiu de l’històric Club de casa nostra, compartim la crònica publicada a L’Esquirol del Vallès sobre els actes de celebració del 50è Aniversari del Club i inauguració del trencadís de la seva façana dissenyada per Ramon Codinach i realitzada per Rosa Blanch.
El Sr. Rossell, (en representació del President de la Generalitat de Catalunya) felicità al Club pel camí emprés fa 50 anys i encoratjá als més petits a continuar-lo ja que, digué “Vosaltres sou cridats a celebrar el centenari del Club prenent el relleu als que han fet possible l’aconteixement que avui celebrem”. Li respongué amb mots ben emotius el nen Jordi Casellas i Tamburini representant la generació que, ben segur, regentarà els destins del Club en el seu centenani.
CINQUANTANARI CLUB BELLATERRA
El Club Bellaterra ha celebrat el seu cinquantenani els dies 31 de maig, 7 i 15 de juny de 1986. Sport Club Bella Terra (nom que se li donà al començament), va ésser fundat l’any 1934. Per tant el seu cinquantenari va tenir lloc l’any 1984. L’actual Junta ha cregut, molt encertadament, tornar a celebrar-lo amb la solemnitat que mereixia. M’atreveria a pensar que també per a retre un petit homenatge a aquells membres d’altres Juntes que varen idear i començar la construcció del nou local social però que malauradament, les circumstàncies adverses i la manca de col·laboració, i la situació económica d’altres moltes coses no permeten fer-ho realitat. Avui, l’actual Junta, al comptar amb mitjans económics atípics, el fet d’haver quanyat el suport dels simpatitzants ho ha fet.
El Club ha estat sempre una entitat preferent a ta Bellaterra. Els bellaterrencs ho han demostrat sempre que han tingut la possibilitat de fer-ho.
La nova façana del Club, idea original d’en Ramon Codinach, ha tingut en la Rosa Blanch l’executiva perfecta. El que ha fet la Rosa Blanch n’és un altre. La Rosa ha sabut plasmar la seva sensibilitat i transformar unes linies perfectament dissenyades en una realitat plàstica realment atractiva.
En la dura i llarga tasca d’anar trencant rajoles i anar enganxant els trocets (tècnica anomenada trencadis utilzada per Gaudi), hi ha col·laborat molta gent. Jo voldria destacar per les llarges i moltes hores que va dedicar a treballar-hi a l’Emili Sala, primer perquè és un gran artesà -haurieu de veure els seus treballs en paper, construïnt els més singulars edificis de Barcelona i arreu del del país i que son una auténtica marevella-, i segon, perquè és un bon amic meus que ho feia sortin.li de dins, amb gust i il·lusió.
El dia 31 de maig es va inaugurar la nova sala amb la benedicció per part de Mn Toni Oliver, i a continuació un petit parlament d’Artur Vidal que recordà que era la primera vegada que el Club era beneït. No va ser prou encertat quan va dir que les anteriors Juntes del Club no van pensar en fer cap acte conmemoratiu en les dates correctes del cinquantenari o sigui l’any 1984. Jo recordaria que sí es van fer algunes coses, sempre dins del moment econòmic que s’atravessava, per exemple, el primer torneig de Parxis “Bota d’or”, pels infants; la primera olimpiada infantil, i un torneig de Dominó que va reunir al nostre Club altres Clubs més de la comarca amb un total de 48 jugadors. La final fou jugada entre els membres del Club -Les Fonts de Terrassa- i el Club Bellaterra que en va sortir perdedor.
Després del parlament de l’Artur Vidal els assistents vàrem visitar l’exposició retrospectiva de cartells, fotos, carnets, rebuts, anuncis de festes, realitzats durant aquests 50 anys.
Com a cloenda, els membres de la Junta van obsequiar amb una copa de Champagne (perdó Cava), als socis i amics que assistiren a l’acte.
Per la tarda, “Conferència sobre la Bellaterra de l’any 1936” a càrrec d’Artur Vidal que amb la seva fina ironia que el caracteritza, va anar anumerant fets, impressions, i aconteixaments realment flapants d’aquells dies en que va esclatar la guerra civil, afegint de la seva colita els acudits que sempre son celebrats pels oïdors. Remarcà, tambe, que aquesta data del cinquantenari serà rесоrdada per la coincidència dels Mundials de Futbol a Méxic. Tot seguit es projectà una pelicula sobre socis d’anys enrera. L’expressió de la cara de més d’un soci al veure’s “retratats” quan era un noiet va ser tot un espectacle. Llàstima de no portar la máquina de retratar perquè les “fotos” eren de concurs.
Al vespre, el concert de música de cambra a càrrec de l’Enric Suñé al piano, en Josep Calvo al violí, en Santiago Vila Puig a la viola i l’Antoni Figueres al violoncel. El públic que gairebé omplia la sala va premiar amb grans aplaudiments l’actuació.
La cloenda de la primera jornada va demostrar la coordinació i bona organització dels membres de l’actual Junta que no deixaren a d’improvisació cap aspecte. Malgrat tot varem trobar a faltar la presència física en aquests actes dels antics presidents del club i de la gent de Bellaterra, no socis del Club, ja es pensava en l’assistència de més persones atretes per llur curiositat i la singularitat dels actes. Vull creure que, tal vegada, van agafar la sincera invitació de la Junta com a reclam per a captar socis, соsа totalment incerta, ja que fins i tot s’ha augmentat la quota al Club per limitar-ne el número.
El dissabte 7 de juny tingué lloc, la segona diada commemorativa amb una exhibició tenistica entre dues bones raquetes. Lamentem l’absència d’en Lluis Riba. El fet de jugar un torneig a Saragossa fèu impossible la seva presència. Per la tarda dos partits de Futbol Sala. El primer el disputaren els equips alevins del Club Bellaterra i l’escola Ramon Fuster en el que s’imposaren els petits del nostre Club per un contundent 6-2.
El plat fon fou l’actuació de la Selecció Catalana de Futbol Sala (que pocs dies abans es proclama, a Galicia, campiona d’Espanya al derrotar a la Selecció Andalusa per 9-1) enfront del Club Bellaterra. La veritat és que vàrem veure una selecció a mig gas. Varen anar sempre al davant en el marcador però mai ridiculitzar l’equip del nostre Club. Guayaren per 11 a 5.
Finalitzat el partit tots vàrem afanyar-nos per anar a visionar l’Espanya-Irlanda del Nord, corresponent als Mundials de Futbol i que va motivar el retard en el començament del Sopar del cinquantenari. Assistiren a l’esmentat sopar unes 150 persones l’acte més nombrós de tots els celebrats del que voldríem destacar la bona organització, distribució de l’espai i detalls molt ben cuidats. A la fi el President del Club donà les gràcies a tots els assistents, remarcant l’agraïment de tota la Junta als socis que, amb el seu esforç personal han fet possible la realització de de la façana i adreçant unes boniques paraules d’agraïment al Conserge del Club, en Pablo Sánchez. Cal remarcar les gràcies donades per la
col-laboració extraordinária dels socis Ramon Codinach i Rosa Blanch.
A continuació i amb el reconeixement de les entitats de Bellaterra: el Club, Unió de Veïns i l’Esquirol del Vallés, és lliurà a l’Artur Vidal el títol de “Primer Cronista de BeIlaterra”. L’emoció de l’Artur fou prou evident. Una animada revetlla, amb la instal·lació d’una discoteca ambulant plena de llum i sorolls al nostre local social posaren punt i final a un dia ple de celebracions. El 15 de juny es celebrà l’últim acte oficial del cinquantenari: la inauguració de la façana. En representació del Pre-sident de la Generalitat vingué el Sr. Joan Rossell, cap del servei de coordinació d’esports d’aquella institució. Després d’un breu parlament del nostre president Josep M. Mas, el Sr. Rossell tallà la cinta amb els colors de la senyera catalana que creuava la façana de dalt a baix.
Com que el temps no acompanyava, l’acte continuà a la nova sala recentment inaugurada. El Sr. Rossell felicità al Club pel camí emprés fa 50 anys i encoratjá als més petits a continuar-lo ja que, digué:
“Vosaltres sou cridats a celebrar el centenari del Club prenent el relleu als que han fet possible l’aconteixement que avui celebrem”
Li respongué amb mots ben emotius el nen Jordi Casellas i Tamburini en representació d’aquesta generació que, ben segur, regentarà els destins del Club en el seu centenari.
Una concorreguda ballada de sardanes a càrrec de la Cobla i un abundós aperitiu clogueren el conjunt d’actes programats.
Font: L’Esquirol del Vallès, número 9 maig-juny de 1986
BELLATERRA.CAT 