Bellaterra, 10 d’abril de 2026
Quan parlem de l’actual Centre Esportiu Municipal Colom de la Rambla 18, molts desconeixen la història d’aquest vell edifici construït el 1892 a l’Antiga Rambla de Santa Mònica 15-17, pel qual en el transcurs dels anys van passar: El Fotògraf Napoleó i el Cine Napoleó, El Front. Jesús Fráiz
El seu constructor va ser Francesc Rogent i Pedrosa, que entre altres treballs, havia reformat la casa de Santiago Rusiñol, restaurat el Monestir de Ripoll i construït el pont que unia el parc de la Ciutadella amb el dipòsit d’aigua de la Gran Cascada, per a l’Exposició Universal del 1888.
L’IMMOBLE
Els Napoleó, van arribar a aquest edifici amb la intenció de muntar al seu estudi fotogràfic definitiu. Anne Tiffon Cassan “Anaïs” cap de la saga de fotògrafs “Napoleó”, havia arribat de Narbona amb catorze anys i treballava com a fotògrafa ambulant, era filla d’Alexis Tiffon Barrau, que havia adoptat el sobrenom de “Napoleó” i es va casar Antonio Fernández Soriano, el 24.
Va construir un edifici de quatre plantes on destacaven l’harmonia de les seves línies. Un primer pis amb dues sortides a l’exterior i un balcó corregut, el segon tot i continuar amb el balcó seguit, les dues sortides a l’exterior tenien un tall més sever.
El tercer tenia dos balcons individuals a les sortides a l’exterior i el quart estava rematat per sis sortides a l’exterior amb arc de mig punt i les balustrades de ferro arran de façana, estava coronat amb una barana espectacular adornada amb elements de pedra.
ELS NAPOLEÓ
La família Napoleó s’havia establert a diversos locals de la ciutat, Tallers 31, Escudillers 47, Plaça de l’Àngel i van decidir establir el seu estudi definitiu a la Rambla de Santa Mònica número 15-17 actualment Rambles 18.
Comprovat que el lloc que havien escollit era l’idoni per al seu negoci, el 1890, es van posar en contacte amb Josep Maria Puig i Cadafalch perquè fes una intervenció interior a la planta baixa i el pis principal, on van instal·lar el seu estudi fotogràfic, col·locant uns aparadors a l’escala i un rètol a l’entrada de l’edifici, convertit.
LA NAIXENT INDÚSTRIA DEL CINEMA
La notícia del naixement del cinematògraf els va fer estudiar la possibilitat d’aprofitar la planta baixa i la nacionalitat d’Anne Tiffon per contactar amb els germans Lumière per ser els primers a explotar el nou invent a la nostra ciutat.
Van adequar en espai de La planta baixa com a local d’exhibició i aviat aquesta sala entraria a la història del cinema, en ser el primer local de la ciutat, que de forma oficial projecte la primera pel·lícula que es va projectar a Barcelona, ja que els Napoleó, havien adquirit en exclusiva la màquina de projecció dels Lumière.
Encara que l’estudi fotogràfic Napoleó té en la seva història l’honor d’haver estat la primera sala de Barcelona a projectar imatges en moviment, hi ha persones que neguen aquesta part de la seva història, d’altres no coincideixen amb la data exacta de la inauguració. Crec que en aquest problema hi ha hagut més un excés de coneixement del tema i afany de protagonisme que una altra cosa i intentar aclarir per als disconformes la veracitat de les dades.
En primer lloc aclarís el problema de la data d’inauguració en què amb matisos ambdues parts tenen raó: Els Germans Napoleó que havien anunciat la inauguració oficial per al 14 de Desembre de 1896, veient l’allau de peticions per a aquell dia, no només per part del públic en general, sinó també de personalitats i autoritats, que també de personalitats i autoritats, autoritats i convidats de lempresa.
Aquest és sol, el motiu que uns historiadors sigui el dia 10 i per a altres el dia 14 com a data de la projecció de la primera pel·lícula al local dels Germans Napoleó.
CINEMA NAPOLEÓ
La inauguració oficial per al públic va tenir lloc el dia 14 a les 5 de la tarda, realitzant tres sessions, en què la recaptació de totes les sessions, va estar dedicada a recollir fons per als soldats de la guerra de Cuba, que havien tornat malalts o ferits.
Les pel·lícules que es van projectar al Cinema Napoleó, a l’inici del cinema a la nostra ciutat, segons el desaparegut Diario de Barcelona van ser:
“Desfilada del Regiment de Llancers de la Reina a Madrid”, “Pas d’un riu, per cavalls i genets”, “Muntanyes russes aquàtiques al llac Leman a Ginebra”, “arribada d’un tren a l’estació” (original Lumière), “Hora del Ranxo en una caserna” i “El subtítol “Entreteniment mut.
Amb el tema que no va ser el seu local el primer a presentar una cinta amb imatges en moviment, crec que els que diuen que no, per mi tenen raó, almenys atenent-me a les hemeroteques de l’època.
Després d’haver aclarit el tema de la data que, com he dit, és més afany de protagonisme que d’informació, en aquest altre modestament crec que a part d’afany de protagonisme hi ha una mica de desconeixement del que és una pel·lícula de cinema.
Pels qui addueixen que la data real de la primera projecció va ser el 4 de juny de 1896, un aparell Kinetographe de George William de Best, que també projectava imatges en moviment, que es trobava a l’entrada del Teatre Principal Palau, jo els faria retrocedir a l’1 de maig de 1895.
Aquell dia als antics terrenys sense urbanitzar de l’actual Plaça Catalunya, hi havia el Saloncito Edison, una barraca de fusta, situada entre (el primer tram de la Rambla Catalunya, que començava al final de la Rambla Canaletes (encara no existia l’actual Plaça Catalunya), i el Circ Ecuestre.
El Saloncito Edison, dels francesos Nel i Dumont, que presentaven un aparell Kinetoscopi d’Edison, que combinava les dues darreres invencions d’Edison, un kinetoscopi i un fonògraf. El programa incloïa Una disputa en un bar, la dansa serpentina de Lie Fuller i diverses projeccions de l’il·lusionista parisenc Doctor Nicolay.
Segons els meus coneixements El Kinetoscopi d’Edison, era un aparell de visió unipersonal, per la qual cosa realment no el podem considerar com un projector de cinema, encara que si ho podríem considerar com el primer aparell a oferir les imatges en moviment.
El problema d’un local adaptat per al cinema, la competència dels primers anys amb locals dedicats al setè i la mala gestió dels germans Napoleó en el tema cinematògraf, van abocar el 1907 a cedir l’explotació del cinema a l’empresa Ribas Vila S. A. El 10 d’abril de 1909, va ser traspassat al dia febrer de 1910.
Durant els últims temps els anuncis feien la impressió d’una mort anunciada ja que només deien “Gran programa de pel·lícules, estrenes cada dia, l’últim anunci que va sortir a La Vanguardia va ser el dissabte 15 de gener de 1910. El 12 d’agost de 1910, la premsa publicava el següent anunci.” Cinematògraf Napoleó. Per tancament definitiu del local, aquest es lloga per a altres mossos”.
Anaïs Napoleó cap de la saga, va morir el 2 de juliol de 1912, el seu marit Antonio Fernández Soriano va morir el 3 de febrer de 1916.
Part de les obres realitzades per Puig i Cadafalch van desaparèixer el 1941 amb motiu de convertir l’edifici en el desaparegut Frontó Colom.
Font: La Barcelona de antes
BELLATERRA.CAT 