Bellaterra, 27 de març de 2026
“Imagina’t que tens 13 anys i et treuen de casa teva per viure en un centre tutelat perquè la teva és una llar desestructurada i els teus pares, separats, no et donen menjar ni tan sols“✍️ ANNA ANTÚNEZ
📷 CEDIDA
Imagina’t que una nit un grup de tres homes et viola en manada.
Imagina’t que aquesta violació et deixa ferides de per vida, una depressió severa, un trastorn de personalitat i una incapacitat de més del 60%.
Imagina’t que la vida et fa tant de mal que et llences des d’un cinquè pis per morir, però tens tan mala sort que despertes paraplègica, amb una discapacitat ara del més del 70%.
Imagina’t que ho intentes més vegades, amb pastilles, bevent una ampolla de llexiu.. Una vegada i una altra.
Imagina’t que demanes morir i la justícia et dóna la raó, però el teu pare, aquell senyor que mai no t’ha cuidat ni ha viscut mai, paralitza la sentència durant més de dos anys.
I ja en tens 25, vius permanentment en un hospital amb una sonda que cal canviar cada poques hores, incontinència fecal i molt de dolor. Cada dia és una lluita de què ja no vols formar part, perquè ja no hi ha part per a tu.
I els teus agressors són en algun lloc, lliures, i tindran un futur, una professió, una vida. La vida que a tu et van treure.
Imagina’t tot això i que un munt de desconeguts et digui que no tens dret a morir-te, que el teu dolor els és igual, que t’empastis o drogues, però a seguir, eh?
Que et prohibeixen morir-te, prendre una decisió amb l’única cosa que et queda i és teu de debò: el teu cos, la teva vida.
Imagina’t que tu ets Noelia.
Descansa en pau, Noèlia!
ANNA ANTÚNEZ, 26 de març, 2026
Noelia Castillo Ramos (Barcelona, 14 de novembre de 2000-26 de març de 2026). La seva sol·licitud d’eutanàsia es va convertir en un cas mediàtic a Espanya en l’aplicació de la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE). És la persona més jove a rebre la prestació d’ajuda per morir després d’acreditar un patiment de dolor crònic i irreversible. El seu procés va aconseguir una notable dimensió pública a causa d’una batalla legal de dos anys, en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el Tribunal Suprem (Espanya) i el Tribunal Europeu de Drets Humans van haver d’intervenir per validar el seu dret davant dels recursos presentats pel seu pare il’Associació d’Advocats Cristians, que qüestionaven la seva capacitat d’obrar.
Font: Anna Antúnez, Wikipèdia
BELLATERRA.CAT 