BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 17 de gener de 2026

“L’ajuntament de Cerdanyola s’oposa a la segregació de la localitat, que té una renda molt superior a la de la ciutat”

Martina Alcobendas ✍️ Fa 50 anys que en Ricard, nascut a Sant Cugat del Vallès, viu a Bellaterra. Amb 27 anys s’hi va comprar un terreny i s’hi va construir una casa, com molts dels veïns d’aquesta localitat adscrita a Cerdanyola del Vallès i que va néixer als anys 30 del segle passat, quan famílies benestants de Barcelona i Sant Cugat s’hi van fer torres d’estiueig. Els fills d’aquelles famílies s’hi van quedar, i als anys 70 van arribar nous veïns que, com en Ricard, hi van començar a fer vida i hi van veure néixer la Universitat Autònoma de Barcelona. Malgrat algun intent de constituir-se com a municipi independent, es va acabar imposant una tercera via: el 2009 els veïns van aconseguir que se’ls reconegués com una entitat municipal descentralitzada (EMD), amb un govern propi. Amb tot, aquest estatus no va ser suficient per pacificar Bellaterra, que el 2015 va celebrar un referèndum d’independència on el ‘sí’ va guanyar amb el 94% dels suports. La pretensió va naufragar quan el Parlament va vetar la secessió. Davant d’aquest fracàs, una comissió de veïns va iniciar un expedient per passar a la veïna Sant Cugat que ara comença a agafar velocitat, davant l’oposició frontal de l’Ajuntament de Cerdanyola, que avisa que batallarà per evitar perdre el territori. “És normal que s’hi resisteixi. No vol perdre la gallina dels ous d’or. I Sant Cugat es deixa estimar”, resumeix en Ricard a l’ARA.

El conflicte entre Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat pel futur de Cerdanyola ha esclatat públicament aquesta setmana, amb l’emissió d’un informe per part del consistori santcugatenc que considera viable l’annexió. L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón (PSC), va acusar el de Sant Cugat, Josep Maria Vallès (Junts), d’actuar amb “deslleialtat” per haver-lo avisat per WhatsApp la nit de Reis que el seu ajuntament s’hi pronunciaria favorablement, malgrat que en ocasions anteriors li havia assegurat que no tenien interès en l’annexió. El tinent d’alcalde Jordi Puigneró va negar les acusacions i va assegurar que s’han limitat a fer una valoració tècnica sobre la viabilitat de l’operació, tal com mana la llei, des d’un punt de vista urbanístic i de prestació dels serveis públics.

Més semblant a Sant Cugat?

Què hi diuen, de tot plegat, a Bellaterra? El president de l’EMD, Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant), recalca el “mandat democràtic” rere l’expedient de segregació: si va començar va ser perquè un 61% dels bellaterrencs hi van votar a favor. De fet, Bellaterra va haver de recórrer als tribunals perquè Cerdanyola es negava a iniciar el tràmit, cosa que va haver de fer finalment per mandat judicial. Riba destaca la millor connexió geogràfica i ferroviària de Bellaterra amb el nucli urbà de Sant Cugat, on poden accedir amb facilitat amb transport públic; de Cerdanyola, en canvi, els separa el campus de la UAB, l’AP-7 i un carril bici. Però, més enllà, hi ha una qüestió de semblança de “perfil sociològic”, reconeix. Riba també recalca la importància de mantenir l’EMD si es passa a Sant Cugat i insisteix que es va signar anar-hi mantenint-la.

Aquest perfil sociològic es posa de manifest en les dades de renda. Segons l’INE, Cerdanyola té una renda mitjana per llar de 46.621 euros l’any, mentre que la de Bellaterra és superior als 100.000 euros; la de Sant Cugat s’hi aproxima més, amb 75.000. La proximitat també és ideològica: a les últimes eleccions autonòmiques, el partit més votat va ser Junts, amb un 40% dels vots; a Sant Cugat ho va ser Junts (30%), mentre que a Cerdanyola va guanyar el PSC amb el 35% dels vots.

Al marge de les dades econòmiques, l’accés als serveis públics preocupa els residents, que es queixen que a Bellaterra no hi hagi CAP ni biblioteca. Així ho explica un dels seus promotors, Miquel Vàzquez, que lamenta que Cordón assegurés que activaran tots els mecanismes “polítics” i “judicials” per evitar perdre Bellaterra. “Va sonar a cacic”, lamenta, i afegeix que les queixes no són “un tema de rics”. Un dels arguments que l’alcalde va posar al damunt de la taula és que permetre la segregació d’un municipi ric per un suposat dèficit fiscal plantejaria un precedent molt perillós per a la “cohesió social”. El periple es pot repetir a Terrassa, on la urbanització de la Font de l’Espardenyera ha demanat passar a Matadepera, un dels municipis més rics de Catalunya. L’ajuntament de Terrassa iniciarà l’expedient aquest mateix dilluns.

El camí al davant

La llum verda de Sant Cugat ha alegrat molts veïns que, com apunta alguna veu, encaren el pas a la ciutat veïna només “des del cor” (o també, des de la butxaca: tenir codi postal de Sant Cugat podria revaloritzar les seves propietats i es podrien beneficiar d’una baixada d’impostos). Alguns, però, demanen ser pragmàtics i valorar els pros i contres del canvi. Aquí pren rellevància un informe de la Diputació de Barcelona, consultat per l’ARA, que assegura que el pas de Bellaterra a Sant Cugat implicaria la dissolució de l’estatus d’EMD. Dit d’una altra manera: passarien a ser un barri més de Sant Cugat. No podrien, almenys d’entrada, negociar millores de manera bilateral amb el consistori –hi ha una negociació oberta sobre el conveni vigent–, demanar subvencions de forma autònoma o interposar recursos als tribunals. Aquest és un element que certs sectors demanen tenir present, malgrat que la comissió promotora de la segregació veu possible el pas mantenint l’EMD.

La decisió final és de la Generalitat. Quan el ple de Cerdanyola aprovi l’informe final, la Direcció General de l’Administració Local tindrà sis mesos per pronunciar-se. D’allà, l’expedient anirà a parar a la comissió de delimitació territorial, i després al consell executiu. La comissió promotora de la segregació confia que el fet que al Govern també mani el PSC, com a Cerdanyola, no tingui cap impacte en la valoració que faci de l’expedient, que s’hauria de basar en criteris “tècnics”.

Què passa amb la UAB?

L’expedient de segregació en curs no afecta en cap cas a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), segons confirmen fonts de la institució a aquest diari. El campus, situat molt a prop de Bellatera, pertany a Cerdanyola. Fonts de la UAB recalquen les “excel·lents relacions” que mantenen amb els ajuntaments de Cerdanyola i de Sant Cugat i es desvinculen del procés, on tampoc no se’ls ha demanat que emetin cap informe ni posicionament.

Font: AVUI

Read Full Post »

Bellaterra, 17 de gener de 2026

“L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès acusa la ciutat veïna amb més renda per càpita, Sant Cugat, de treballar de forma “deslleial” per integrar aquest nucli de 3.000 habitants“

Pau Rodríguez / Helena Sala Gallardo ✍️ La independència de Bellaterra i la seva anhelada annexió a la veïna Sant Cugat del Vallès (Barcelona) presideixen aquests dies totes les converses entre els veïns d’aquesta urbanització, una de les més adinerades de Catalunya. “Sentim abandó”, resumia aquest dimecres Chus Cornellana. Ella és una de les principals activistes per la separació d’aquest veïnat del municipi a què pertanyen, Cerdanyola del Vallès, a qui acusen de donar-los l’esquena.

El procés fa anys que està obert, però aquests dies ha escalat fins a incendiar la política local. L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, ha acusat l’Ajuntament de Sant Cugat de maniobrar de forma “deslleial” per annexionar-se Bellaterra, els habitants del qual són majoritàriament partidaris de canviar de municipi.

Els residents esgrimeixen raons de proximitat geogràfica, mobilitat i de manca d’inversions, però des del govern municipal de Cerdanyola denuncien que hi ha un biaix de classe social: Bellaterra, la urbanització amb més poder adquisitiu de la localitat, vol unir-se a Sant Cugat, un dels municipis amb més renda de Catalunya. “Pot ser que no ho diguin, però és el motiu més evident i clar”, expressa sense embuts Cordón (PSC).

Des del consistori de Sant Cugat del Vallès responen, visiblement molestos, que ells no han intervingut a la vida política de Bellaterra. I que es limiten a constatar la “viabilitat” de la seva integració en un informe encarregat precisament per Cerdanyola del Vallès, obligada per la Justícia a obrir un expedient de segregació després que els seus veïns aconseguissin les firmes necessàries el 2019. “Nosaltres hem estat respectuosos no, el següent”, defensa Jordi Puigneró de Junts.

Amb 3.037 habitants, Bellaterra és una plàcida urbanització fundada el 1929 que s’estén al nord de la Serra de Collserola.

Des del 2010, el seu estatus és d’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), una forma semiautònoma de govern dins de Cerdanyola. Però de la ciutat a què pertanyen la separen 5 quilòmetres, amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’autopista AP-7 i la carretera C-58 pel mig. La continuïtat urbana sí que existeix en canvi amb Sant Cugat, cosa que fa que els seus veïns se sentin més integrats en la vida diària de la localitat a què ara volen sumar-s’hi. 

La plaça del Pi, al costat de l’estació, concentra els pocs comerços del poble i exerceix com a punt de trobada diària per als veïns. A l’única cafeteria, Bonaparte, Elisenda, Chus i Desveus debaten sobre la possible annexió. Les dues primeres formen part de la Comissió Bellaterra És Sant Cugat. El seu primer argument és que la distància física i la manca de connexions de mobilitat “no permeten” una bona governança de la urbanització. 

“En 10 minuts arribes a Sant Cugat amb els ferrocarrils, que a més passen cada 15 minuts, mentre que per anar a Cerdanyola els busos passen amb poca freqüència, no ofereixen serveis els caps de setmana i l’escassetat de parades obliga a caminar llargues distàncies”, lamenta Chus.

Un estudi d’hàbits de consum realitzat per l’EMD va constatar que un 60% dels habitants de Bellaterra fan la major part de les tasques diàries a Sant Cugat i que només un 9% ho fan a Cerdanyola.

La proximitat i els transports no són l’únic motiu. També addueixen manca d’inversions per part del consistori, i en aquest punt on emergeixen els recels sobre el poder adquisitiu dels seus habitants. Amb una renda bruta per càpita de 45.599 i 50.459 euros (en les dues seccions censals), estan dins de l’1% més ric d’Espanya, i més a prop els 34.785 de Sant Cugat que dels 22.963 de Cerdanyola. 

Els veïns neguen que sigui la riquesa de Sant Cugat allò que els mou. “L’argument sociodemogràfic s’utilitza de forma interessada. L’Ajuntament de Cerdanyola mai ha considerat Bellaterra com una prioritat i ha fet servir l’excusa de les rendes altes per no invertir al municipi”, defensa Elisenda.

L’opinió la comparteixen alguns dels joves que han crescut a la localitat. “Els carrers de la part alta estan deixats, amb els impostos que paguem hauríem de tenir una mica millor”, afirma Jan, de 21 anys, que opina sobre l’annexió: “Pitjor que ara no serà”. 

Josep Maria Riba, president de l’EMD, és més mesurat, però coincideix en afirmar que falten equipaments i autogovern. A l’últim informe sobre la separació que va remetre a Cerdanyola, resumia les raons geogràfiques, administratives, de mobilitat i econòmiques.

“El desconeixement del grau de solidaritat econòmica de Bellaterra cap a la resta de Cerdanyola, unit a una carència històrica d’inversions, afavoreix una percepció generalitzada que el retorn dels impostos i les taxes que es paguen és baix”, diu el document.

Del procés històric a les acusacions polítiques

Els veïns de Bellaterra fa dècades que volen deixar de pertànyer a Cerdanyola. Els primers intents d’independitzar-se van ser als 90, i la pròpia creació de l’EMD, el 2010, va ser un intent d’acomodar les aspiracions d’autogovern. El 2015 van celebrar una consulta ciutadana per separar-se i el sí va superar el 90%, però la Generalitat ho va rebutjar i va instar que negociessin un nou conveni d’autogovern. Anys després, mancant que aquest es materialitzés, un grup de veïns va tornar a la càrrega, però aquesta vegada per integrar-se a Sant Cugat. 
Una campanya de recollida de signatures el 2019 va aconseguir que més del 60% del cens recolzés el canvi de municipi. Cerdanyola ho va rebutjar, però una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar la raó a Bellaterra i va obligar l’ajuntament a obrir un expedient de segregació, que és el que s’està tramitant actualment.

És en aquest marc que Cerdanyola va encarregar un informe a Sant Cugat i altres administracions implicades (la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona o el Consell Comarcal) sobre si l’annexió compleix els requisits necessaris en matèria urbanística, demogràfica, econòmica o jurídica. La conclusió és que sí, que no hi hauria impediments tècnics, encara que alguns ens com la Diputació recomanen que es duu a terme per consens.
A partir d’aquí, l’Ajuntament de Cerdanyola ha de tancar l’expedient, portar-lo a votació al ple i elevar-lo a la Direcció General de l’Administració Local, de la Generalitat, en sis mesos per analitzar-ho tot. Finalment, seria el Govern que presideix Salvador Illa el que ho hauria d’aprovar. 

Mentrestant, la presentació en roda de premsa de l’informe de Sant Cugat, on governa Junts amb ERC, ha desencadenat les queixes a la ciutat veïna, l’alcalde de la qual és del PSC. “El que critiquem és que ells no van de cara, no ens volen dir res, i després el 6 de gener a la nit el seu alcalde em mana un WhatsApp informant-me que aprovaran l’informe on s’avala la integració”, lamenta Cordón, que acusa el govern municipal veí de “treballar activament” per annexionar-se Bellaterra amb reunions.

Puigneró, per part seva, insisteix que s’han limitat a elaborar un informe encarregat per Cerdanyola, i que la relació amb els veïns de Bellaterra era necessària per fer-ho. El tinent d’alcaldia argumenta que han de ser els residents a Bellaterra els que decideixin el seu futur, i acusa Cerdanyola de voler evitar una segregació que ja sembla inevitable. “Si no volen que se’n vagin, el que han de fer és arreglar els seus problemes. Per què fa 25 anys que se’n volen anar? Potser perquè fa 25 anys que els maltracten?”, qüestiona Puigneró. 
Des de Cerdanyola, però, argumenten que l’annexió obriria un “precedent” de desigualtat territorial. “Quins nuclis amb més poder adquisitiu es vagin ajuntant suposa deixar de banda el model d’igualtat i la societat de la redistribució que ens caracteritza“, exposa l’alcalde Cordón. 
Amb unanimitat de tot el ple de Cerdanyola en contra d’aquest procés, falta veure quines seran les conclusions de l’informe que el seu consistori ha de tancar les properes setmanes.

Un dels punts que poden fer descarrilar l‟annexió és el futur de l‟EMD. “Perdre-la suposaria la pèrdua de l’accés a subvencions i de capacitat de gestió local“, adverteix el president, Josep Maria Riba. Tot i això, Cornellana i altres veïns opinen que les conseqüències serien “pràcticament irrellevants” per les “poques competències” de l’entitat. Si consumissin la separació, això desapareixeria perquè forma part d’un conveni amb l’Ajuntament de Cerdanyola. Sant Cugat podria plantejar-ho, però el problema és que des del 2013 la reforma de l’administració local del PP en dificulta molt més la creació. 

Font: ELDIARIO.ES

Read Full Post »