Bellaterra, 17 de gener de 2026
“L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès acusa la ciutat veïna amb més renda per càpita, Sant Cugat, de treballar de forma “deslleial” per integrar aquest nucli de 3.000 habitants“
Pau Rodríguez / Helena Sala Gallardo ✍️ La independència de Bellaterra i la seva anhelada annexió a la veïna Sant Cugat del Vallès (Barcelona) presideixen aquests dies totes les converses entre els veïns d’aquesta urbanització, una de les més adinerades de Catalunya. “Sentim abandó”, resumia aquest dimecres Chus Cornellana. Ella és una de les principals activistes per la separació d’aquest veïnat del municipi a què pertanyen, Cerdanyola del Vallès, a qui acusen de donar-los l’esquena.
El procés fa anys que està obert, però aquests dies ha escalat fins a incendiar la política local. L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, ha acusat l’Ajuntament de Sant Cugat de maniobrar de forma “deslleial” per annexionar-se Bellaterra, els habitants del qual són majoritàriament partidaris de canviar de municipi.
Els residents esgrimeixen raons de proximitat geogràfica, mobilitat i de manca d’inversions, però des del govern municipal de Cerdanyola denuncien que hi ha un biaix de classe social: Bellaterra, la urbanització amb més poder adquisitiu de la localitat, vol unir-se a Sant Cugat, un dels municipis amb més renda de Catalunya. “Pot ser que no ho diguin, però és el motiu més evident i clar”, expressa sense embuts Cordón (PSC).
Des del consistori de Sant Cugat del Vallès responen, visiblement molestos, que ells no han intervingut a la vida política de Bellaterra. I que es limiten a constatar la “viabilitat” de la seva integració en un informe encarregat precisament per Cerdanyola del Vallès, obligada per la Justícia a obrir un expedient de segregació després que els seus veïns aconseguissin les firmes necessàries el 2019. “Nosaltres hem estat respectuosos no, el següent”, defensa Jordi Puigneró de Junts.
Amb 3.037 habitants, Bellaterra és una plàcida urbanització fundada el 1929 que s’estén al nord de la Serra de Collserola.
Des del 2010, el seu estatus és d’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), una forma semiautònoma de govern dins de Cerdanyola. Però de la ciutat a què pertanyen la separen 5 quilòmetres, amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’autopista AP-7 i la carretera C-58 pel mig. La continuïtat urbana sí que existeix en canvi amb Sant Cugat, cosa que fa que els seus veïns se sentin més integrats en la vida diària de la localitat a què ara volen sumar-s’hi.
La plaça del Pi, al costat de l’estació, concentra els pocs comerços del poble i exerceix com a punt de trobada diària per als veïns. A l’única cafeteria, Bonaparte, Elisenda, Chus i Desveus debaten sobre la possible annexió. Les dues primeres formen part de la Comissió Bellaterra És Sant Cugat. El seu primer argument és que la distància física i la manca de connexions de mobilitat “no permeten” una bona governança de la urbanització.
“En 10 minuts arribes a Sant Cugat amb els ferrocarrils, que a més passen cada 15 minuts, mentre que per anar a Cerdanyola els busos passen amb poca freqüència, no ofereixen serveis els caps de setmana i l’escassetat de parades obliga a caminar llargues distàncies”, lamenta Chus.
Un estudi d’hàbits de consum realitzat per l’EMD va constatar que un 60% dels habitants de Bellaterra fan la major part de les tasques diàries a Sant Cugat i que només un 9% ho fan a Cerdanyola.
La proximitat i els transports no són l’únic motiu. També addueixen manca d’inversions per part del consistori, i en aquest punt on emergeixen els recels sobre el poder adquisitiu dels seus habitants. Amb una renda bruta per càpita de 45.599 i 50.459 euros (en les dues seccions censals), estan dins de l’1% més ric d’Espanya, i més a prop els 34.785 de Sant Cugat que dels 22.963 de Cerdanyola.
Els veïns neguen que sigui la riquesa de Sant Cugat allò que els mou. “L’argument sociodemogràfic s’utilitza de forma interessada. L’Ajuntament de Cerdanyola mai ha considerat Bellaterra com una prioritat i ha fet servir l’excusa de les rendes altes per no invertir al municipi”, defensa Elisenda.
L’opinió la comparteixen alguns dels joves que han crescut a la localitat. “Els carrers de la part alta estan deixats, amb els impostos que paguem hauríem de tenir una mica millor”, afirma Jan, de 21 anys, que opina sobre l’annexió: “Pitjor que ara no serà”.
Josep Maria Riba, president de l’EMD, és més mesurat, però coincideix en afirmar que falten equipaments i autogovern. A l’últim informe sobre la separació que va remetre a Cerdanyola, resumia les raons geogràfiques, administratives, de mobilitat i econòmiques.
“El desconeixement del grau de solidaritat econòmica de Bellaterra cap a la resta de Cerdanyola, unit a una carència històrica d’inversions, afavoreix una percepció generalitzada que el retorn dels impostos i les taxes que es paguen és baix”, diu el document.
Del procés històric a les acusacions polítiques
Els veïns de Bellaterra fa dècades que volen deixar de pertànyer a Cerdanyola. Els primers intents d’independitzar-se van ser als 90, i la pròpia creació de l’EMD, el 2010, va ser un intent d’acomodar les aspiracions d’autogovern. El 2015 van celebrar una consulta ciutadana per separar-se i el sí va superar el 90%, però la Generalitat ho va rebutjar i va instar que negociessin un nou conveni d’autogovern. Anys després, mancant que aquest es materialitzés, un grup de veïns va tornar a la càrrega, però aquesta vegada per integrar-se a Sant Cugat.
Una campanya de recollida de signatures el 2019 va aconseguir que més del 60% del cens recolzés el canvi de municipi. Cerdanyola ho va rebutjar, però una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar la raó a Bellaterra i va obligar l’ajuntament a obrir un expedient de segregació, que és el que s’està tramitant actualment.
És en aquest marc que Cerdanyola va encarregar un informe a Sant Cugat i altres administracions implicades (la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona o el Consell Comarcal) sobre si l’annexió compleix els requisits necessaris en matèria urbanística, demogràfica, econòmica o jurídica. La conclusió és que sí, que no hi hauria impediments tècnics, encara que alguns ens com la Diputació recomanen que es duu a terme per consens.
A partir d’aquí, l’Ajuntament de Cerdanyola ha de tancar l’expedient, portar-lo a votació al ple i elevar-lo a la Direcció General de l’Administració Local, de la Generalitat, en sis mesos per analitzar-ho tot. Finalment, seria el Govern que presideix Salvador Illa el que ho hauria d’aprovar.
Mentrestant, la presentació en roda de premsa de l’informe de Sant Cugat, on governa Junts amb ERC, ha desencadenat les queixes a la ciutat veïna, l’alcalde de la qual és del PSC. “El que critiquem és que ells no van de cara, no ens volen dir res, i després el 6 de gener a la nit el seu alcalde em mana un WhatsApp informant-me que aprovaran l’informe on s’avala la integració”, lamenta Cordón, que acusa el govern municipal veí de “treballar activament” per annexionar-se Bellaterra amb reunions.
Puigneró, per part seva, insisteix que s’han limitat a elaborar un informe encarregat per Cerdanyola, i que la relació amb els veïns de Bellaterra era necessària per fer-ho. El tinent d’alcaldia argumenta que han de ser els residents a Bellaterra els que decideixin el seu futur, i acusa Cerdanyola de voler evitar una segregació que ja sembla inevitable. “Si no volen que se’n vagin, el que han de fer és arreglar els seus problemes. Per què fa 25 anys que se’n volen anar? Potser perquè fa 25 anys que els maltracten?”, qüestiona Puigneró.
Des de Cerdanyola, però, argumenten que l’annexió obriria un “precedent” de desigualtat territorial. “Quins nuclis amb més poder adquisitiu es vagin ajuntant suposa deixar de banda el model d’igualtat i la societat de la redistribució que ens caracteritza“, exposa l’alcalde Cordón.
Amb unanimitat de tot el ple de Cerdanyola en contra d’aquest procés, falta veure quines seran les conclusions de l’informe que el seu consistori ha de tancar les properes setmanes.
Un dels punts que poden fer descarrilar l‟annexió és el futur de l‟EMD. “Perdre-la suposaria la pèrdua de l’accés a subvencions i de capacitat de gestió local“, adverteix el president, Josep Maria Riba. Tot i això, Cornellana i altres veïns opinen que les conseqüències serien “pràcticament irrellevants” per les “poques competències” de l’entitat. Si consumissin la separació, això desapareixeria perquè forma part d’un conveni amb l’Ajuntament de Cerdanyola. Sant Cugat podria plantejar-ho, però el problema és que des del 2013 la reforma de l’administració local del PP en dificulta molt més la creació.
Font: ELDIARIO.ES
BELLATERRA.CAT 