Bellaterra, 14 d’octubre de 2025
FESTA MAJOR DE BELLATERRA 1986
Salutació de Gemma Subirà (Presidenta de la Unió Veïns Bellaterra).
Un any més! ja en són quatre els que portem organitzant y celebrant la nostra FESTA MAJOR.
Bellaterra, tot i essent un petit nucli de persones que viuen allunyades dels sorolls de la ciutat i el tràfic i brogit dels carrers atapeïts de persones, tot cercant els silencis del vent i els ocells, també enyora aquells dies de brogit, on el ball i els jocs, les curses t els àpats d’aplec, serveixen per a unir més encara els llaços d’amistat entre tots els veïns, (cada cop més veïns) que van donant vida, dia rera dia a aquest petit nucli, aquest racó de món que tots hem triat com a casa nostra.
Que sigui, doncs, aquesta FESTA MAJOR, un motiu de joia per a fer de Bellaterra un lloc de vida i pau
BONA FESTA MAJOR!
GEMMA SUBIRÀ, Presidenta de la Unió de Veïns de Bellaterra, 1983-1987

ARTUR VIDAL*✍️El nostre poble és molt mesurat menys quan s’espabila i fa bestieses. Tot ho tenim molt acanat: amb quatre salts arribem a casa, ens fem un set als pantalons, erem quatre gats a la reunió, arribem a quarts de quinze i també tenim festes major i menors. Totes les nostres festes són menors, diumenges, nacionals, constitucionals, perque el graó més alt correspon a les festes majors que cada poble celebra dues vegades l’any. Aquí també tenim mesura perque hi ha la festa major gran, que generalment és a l’estiu i la petita que és a l’hivern.
Els quatre gats que estiuejaven a Bellaterra a l’any 1933 no podien admetre que només tinguéssim festes menors i per aquest motiu van organitzar la primera FESTA MAJOR de Bellaterra. Perque sigui com cal s’ha de bastir un envelat que és una deliciosa obra arquitectònica feta de velams, cordes, pals i els corresponents elements decoratius, muntat tot pels tres o quatre dies que duren les festes. L’envelat es va assentar en els terrenys que ara són del Club Bellaterra, en el lloc on actualment hi ha la piscina i pista de tenis.
La porta d’accés estava situada a la Plaça del Pi, de cara a l’Estació. Era un envelat adient a una bona Festa Major: el terra cobert amb les clàssiques catifes per fer-ne una bona pista de ball, les llotjes al voltant i al fons l’escenari pels músics. Les llotjes es llogaven per totes les sessions i el públic foraster pagava la corresponent entrada.
Hi havia balls tarda i nit, i el diumenge el matí una sessió musical. Predominava el pasdoble, seguien els valsos, també alguns tangos i algún fox-trot. De tant en tant es feien alguns balls especials, con el del fanalet, de l’escombra, etc. pero els bàsics eren el ball de rams i el de la toia. La toia es subhastava i generalment se l’enduia algun senyor madur, ben dotat economicament, que l’ofrenia a la seva dona, i la parella obria el corresponent ball.
L’any 1934 es va fer la segona Festa Major, aquest cop organitzada pel Sr. Bartomeu, ajudat econòmicament per un grupet d’estadants de l’Hostal. L’Associació de Propietaris de Bellaterra va organitzar la primera. La segona Festa Major va ser molt sonada. En primer lloc va tenir la curiosa especialitat del seu emplaçament
L’envelat es va construir davant mateix de l’Hostal, ocupant el carrer i tancant el trànsit, que calia desviar-lo per el carrer Ábalo. Ultra els rituals de costum propi de totes les Festes Majors, el Sr. Bartomeu que era un home d’empenta i gran imaginació, va contractar una persona que va vestir de guàrdia urbà perque dirigís el trànsit durant aquells dies i com a gran pinyol va fer venir un heroic capità que s’enfilà cel amunt amb un globus i des de dalt de la cistella tirava uns quants conills. No va anar molt lluny però.
L’odisea espacial va acabar sense incidents i amb final feliç quan el capità es presentà a l’envelat per rebre els aplaudiments dels bellaterrencs.
No recordo si correlativament es feren festes religioses. potser és defecte de la meva memòria, però també és possible que no es fessin, doncs en aquella època no teniem esglèsia i la missa es deia en un petit magatzem que hi havia a la part del darrera de l’Hostal.
Una festa que potser podriem qualificar-la de major és la de l’any 1935, com a inauguració de la pista de tenis del Sport Club Bellaterra. El dia abans es va fer una cercavila pels carrers encapçalada pel Sr. Bosch Bierge muntat sobre un burret; seguia després el Sr. Negre i Baltet amb una tartana i darrera els nois i noies de Bellaterra amb bicicleta fent xivarri i anunciant la festa.
Després de 1939 i durant uns anys es varen celebrar cada temporada dues o tres festes, que generalment consistien en un sopar i el consegüent ball de gala. Es feien als salons de l’Hostal de Sant Pancràs, els mascles anaven abillats amb americana i corbata i les fèmines amb vestits llargs. Quan el Club va tenir una terrassa apropiada va canviar l’escenari de les festes. En recordo una de molt primerenca, que va consistir en una revista representada pels joves de Bellaterra i sota lletra d’en Frederic Roda.
Molt més recent és la festa organitzada durant la presidència del Sr. Escapa, dins la pista de tenis amb sopar, gran orquestra i desfilada de models. Però la Festa Major, amb nom i pretensions, no s’ha revifat fins aquests darrers anys.
Font: L’Esquirol de Bellaterra, número 10, juliol/agost de 1986, *Artur Vidal (Cronista Oficial de Bellaterra), Gemma Subirà.