BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 9 de juliol de 2025

Astrid Fenollar Echaurre (Barcelona, 1 octubre 1969-8 juliol 2025), fou filla de Beatriz Echaurre Espinel i del nostre amic Salvador Fenollar i Zaragoza, actor i exdirectiu de la desapareguda casa discogràfica Belter. Des de fa anys, Astrid vivia a Menorca i es dedicava a la cura de persones amb diversitat funcional. D.E.P.

El grup Regaliz estava format pels nens:

Astrid Fenollar (Barcelona, 1 octubre 1969,-Menorca, 8 juliol 2025)

Eva Mariol (1 de desembre de 1967)

Jaime Benet (11 de maig de 1969),

Eduardo Navarrete (11 de novembre de 1968)

Tot va sorgir de la companyia discogràfica Belter que després de l’èxit aconseguit l’any anterior amb el llançament de Parchís va pensar que hi havia mercat per a una altra banda infantil de característiques idèntiques. El 1980 reuneix dos nens i dues nenes d’entre deu i dotze anys i neix Regaliz. Acompanyat de Salvador Fenollar, pare de la component Astrid, van fer una gira per Amèrica Llatina, amb un gran èxit de públic i l’estadi de Ciutat de Mèxic ple de gom a gom.

Història del grup infantil Regaliz:

La productora discogràfica Belter, a l’estela de l’èxit del grup infantil Parxís, va considerar que hi havia marge i oportunitat per llançar al mercat les cançons d’un nou grup anàleg compost per nens d’una edat molt similar a aquells (entre deu i dotze anys) i un estil identificable plenament amb els Parxís. Varen assolir una significativa popularitat. A la publicitat del recopilatori de cançons infantils “Discolandia” de finals d’aquell any s’els cita després de Parchís però abans de Nins, grup més longeu.

El seu debut a la televisió es va produir al programa infantil Sabadabada, interpretant la cançó El discjòquei campió (Horaci… Què, què, què?) a la secció musical presentada pel titella Horaci Pinchadiscos. En els mesos següents anirien publicant nous senzills, moltes vegades versions d’èxits de la música pop del moment, com que no pari la música, basada en Can’t Stop the Music del grup nord-americà Village People;  Juanita Banana, popularitzada anys abans per Luis Aguilé; o el rock Quina mentida.

Com era habitual a l’època, s’encarreguen d’interpretar cançons de bandes sonores de sèries infantils del moment. Cas de “Guillermo el entremaliat” amb les enganxoses “Guillermo el Travieso” i “Rock dels Proscrits”. En estar dirigits per Discos Belter, naturalment protagonitzen un exemplar de la col·lecció “Oye Mira”, en aquest cas el núm. 9, a més d’incloure diversos temes, alguns d’ells inèdits, en altres números.

Van protagonitzar dues pel·lícules. La primera va ser La rebel·lió dels ocells(1982), de Lluís Josep Comerón amb el llavors actor infantil Jorge Sanz i Assumpta Serna, en què van interpretar “Quin bonic món”, “Transformació”, “Jo vull riure, vull jugar”, “Do Re Mis”, “Feu mentida”. La segona va ser Bona nit, senyor monstre (1982), de Antonio Mercero, en què van compartir títols amb el veterà Luis Escobar, els actors de cinema de terror Ferran Bilbao i Paul Naschy i el nen Miguel Ángel Valero, conegut per Blau. A la pel·lícula van interpretar els temes “Bona nit senyor monstre”, “Bengales de mil colors”, “El xou de l’Home Llop”, “Tomba Catatumba”, “El ball dels monstres”.

A això cal afegir una aparició estel·lar a la pel·lícula argentina La màgia dels Parxís (1982), protagonitzada pel grup infantil Parchís, en la qual apareixen breument sobre l’escenari interpretant la cançó Que no pari la música. De la mateixa manera, a la pel·lícula La seva majestat el riure (1981) el grup té una breu intervenció, al costat de la cantant María Jesús i el seu acordió. Mentre aquesta última interpreta el seu conegut tema El ball dels ocellets, els components de Regaliz executen la seva coreografia.

Finalment el grup va acabar dissolent-se al final de l’estiu del 1983 una vegada superada la moda dels grups infantils que va venir a coincidir amb el pas a l’adolescència dels membres de la banda.

Font: Wikipèdia, Salvador Fenollar Zaragoza