BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 7 d’abril de 2025

El guinder, també conegut com a cirerer amarg o bord, cirerer de guilla o guineu, cirerer de moixó o gatzerí (Prunus cerasus) és un arbre de la família de les rosàcies i subgènere Cerasus, originari del sud-oest d’Àsia..

És conreat rarament com a arbre fruiter a la península Ibèrica, però és més comú a altres indrets del continent com a l’Europa de l’est i central..Es creu que el guinder, que és al·lotetraploide, és un híbrid natural per contacte de dues espècies coexistents, el cirerer (Prunus avium) i el cirerer de Mongòlia (Prunus fruticosa). Aquest híbrid es mantingué de forma estable en el seu hàbitat natural i s’expandí arreu d’Europa i Amèrica gràcies als humans.

Té les fulles brillants, dentades a la vora, amb flors blanques, i es conrea pels seus fruits , anomenats cireres àcids , globosos, vermell-porpra, amb tons negres, agredolços.

Les guindes contenen sucres, substàncies tannoides, proteïnes, pectines, àcids orgànics, sals minerals i vitamines . Tenen efectes terapèutics, ajudant a retardar el procés d’envelliment millorant la composició química de la sang. També participa en la millora o fins i tot en la curació de malalties renals, hepàtiques, diabètiques, cardiovasculars i en alleujar l’estrès mental i l’anèmia.

El guinder creix amb normalitat a la majoria de tipus de sòl, menys en sòls compactes i freds o en sòls rics en sals de sodi, la majoria de les vegades es prefereixen els sòls sorrencs.

Perquè la pol·linització es faci amb normalitat, cal plantar almenys tres varietats diferents de cirerer a l’hort. El guinder comença a donar fruits als 2-3 anys després de la sembra. La longevitat de les plantacions del guinder  és de 20-30 anys i difereix segons la varietat.

La menció escrita més antiga del guinder data de l’any 340 aC, en una obra d’ Aristòtil , en la qual es descriu la tècnica de la seva multiplicació