Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 24/11/2024

Bellaterra, 24 de novembre de 2024

Martirian Llosas Serrat-Calvo, Juez-Presidente del Tribunal Tutelar de Menores de Barcelona, a la seu de Passeig de Gràcia, 75 (actual hotel Monument)

LLUÍS TORRES|L’Associació Memòria i Història de Manresa és formada per persones a qui ens apassiona la història i que volem investigar i donar a conèixer el nostre passat recent especialment a través del nostre portal de webs http://www.memoria.cat.

El portal conté més de 100 webs, milers de documents i fotografies i centenars de vídeos, escrits i testimonis orals sobre la República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició a Manresa, fruit de la nostra recerca. També alguns documents significatius de la història de Catalunya que hem trobat en diferents arxius.

Al portal hi podeu veure treballs individuals i treballs col·lectius. Es tracta d’una petita aportació a la tasca que es fa arreu del país per recuperar i divulgar el nostre passat i lluitar contra l’oblit, una tasca imprescindible que compta amb la Història i la Memòria com a eines fonamentals.

Creada el febrer del 2006 amb el nom de Grup d’Estudis per a la Recerca i Difusió de la Memòria Històrica de Manresa, des del gener del 2009 el nom de l’entitat és Associació Memòria i Història de Manresa.

Fotografies dels anys 50 de l’escola Pare Algué. (L’autor de les fotografies, que es conserven a l’Arxiu Comarcal del Bages, és M. Abadal).

Què fou el franquisme?

El franquisme va ser una llarga dictadura, personalitzada en la figura del general Francisco Franco, qui va acaparar tots els poders de l’Estat fins a la seva defunció, el 1975.

Aquesta dictadura es va imposar per la força després d’un cop d’estat militar contra el govern legítim de la II República, i que va provocar una tràgica guerra civil (1936-1939), una de les conseqüències de la qual va ser la mort de centenars de milers de persones.

Una de les característiques d’aquests gairebé quaranta anys de dictadura va ser la sistemàtica repressió que les autoritats franquistes van exercir ja des d’un primer moment i que van continuar un cop acabada la guerra. Això explica la fugida cap a l’exili de centenars de milers de persones davant l’avenç de les tropes rebels.

Així, per exemple, una trentena de manresans van ser afusellats al Camp de la Bota i molts d’altres van ser empresonats o bé depurats i despatxats de llurs feines durant la immediata postguerra, caracteritzada també per la misèria que colpí la població civil davant la manca de queviures i subministraments, entre ells les primeres matèries més bàsiques.

En definitiva, el franquisme, sobretot al llarg del període 1939-1959, es caracteritzà per la por, la repressió política i social, el control ideològic i moral de la població, la pobresa i la manca de les llibertats i drets humans més elementals, tant individuals com col·lectius. Això permetia al govern, entre altres coses, perseguir la llengua i la cultura catalanes i anorrear els drets sindicals i laborals de la classe treballadora.

Es tracta, doncs, d’un període fosc per a una majoria de ciutadans i ciutadanes, que no es podien expressar lliurement, alhora que permetia la fortuna d’alguns dels que col·laboraren activament amb el règim.

La misèria de la postguerra
La tasca d’Assistència Social        “Auxilio Social”

Documents (8)

8/07/1939: acta de la delegació provincial d’Auxilio Social de Barcelona en què es fa constar la col·locació de precintes a cinquanta guardioles de Manresa, que serviran per recaptar diners per a la institució. (Arxiu Comarcal del Bages)


28/08/1940: notificació del delegat comarcal d’Auxilio Social al president de la comissió de festes de 1940 per comunicar-li la presència de quaranta infants a la processó, per tal que ho tingui en compte a l’hora de repartir la cera. (Arxiu Municipal de Manresa)

31/08/1940: rebut en què consta el donatiu d’onze quilos de xai més les despulles, que l’Ajuntament manresà ha ofert a Auxilio Social. (Arxiu Municipal de Manresa)

28/10/1940: invitació del delegat comarcal d’Auxilio Social a l’alcalde perquè assisteixi a la primera comunió oficiada pel capellà Francesc Messeguer, en commemoració del primer aniversari de la institució. (Arxiu Municipal de Manresa)

14/04/1947: invitació del delegat comarcal d’Auxilio Social de Manresa als menjadors de la institució, amb motiu de la visita del bisbe a la ciutat. (Arxiu Municipal de Manresa)

Juny de 1949: invitació del delegat comarcal d’Auxilio Social, Josep Cucurella, a l’alcalde perquè assisteixi a la cerimònia de primera comunió dels infants assistits per la institució, a la Seu. S’acompanya d’una notificació de l’alcalde al regidor Josep Culillas perquè el substitueixi en aquest acte. (Arxiu Municipal de Manresa)

18/4/1959: dades estadístiques de la delegació manresana d’Auxilio Social corresponents a l’exercici de 1958, segons les quals les despeses, de 210.503,7 pessetes, superen els ingressos, de 208.590 pessetes. (Arxiu Municipal de Manresa)

Premsa (3)

“Manresa”, 26/3/1942: “Sección Femenina. El por qué del Servicio Social”. Crida a participar de l’Auxilio Social: “Nuestro deber es prestar con fe y entusiasmo este servicio. Por amor a España”. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 6/10/1942: “Fiesta de la raza. Concurso”. Anunci de la celebració d’un concurs entre lectors infantils en motiu de la Fiesta de la Raza i de l’obligació de la ciutadania de mostrar un emblema lliurat per l’Auxilio Social durant la diada: “Nuestros Inspectores visitarán los establecimientos y espectáculos públicos, proponiendo la oportuna sanción a los ciudadanos que […] carezcan de emblema por no haberlo exigido y al dueño por no desplegar el debido celo en exigirlo”. (Arxiu Comarcal del Bages).

Casal de la Vellesa

15/02/1939: demanda de l’alcalde de Manresa al comandant militar local per tal que autoritzi a les monges de la comunitat de Sant Vicenç de Paül a encarregar-se del “Casal de la Vejez”, institució dedicada a l’atenció dels ancians pobres, que fins llavors era regentada per civils. (Arxiu Comarcal del Bages)

Infants orfes

Setembre-novembre de 1943: petició a l’alcalde de Manresa del vicepresident de la “Junta Provincial de Beneficencia de Barcelona“, perquè li enviï la relació nominal d’orfes que té la ciutat, per tal que estiguin atesos. La demanda s’acompanya d’una llista amb els noms, l’edat i el domicili de més de trenta infants orfes de Manresa. L’informe, tramès a l’alcalde, ha estat elaborat per l’inspector en cap de la guàrdia i policia urbana. (Arxiu Municipal de Manresa)

Junta local de protecció de menors

31/03/1939: notificació del Tribunal Tutelar de Menores que insta l’Ajuntament a reconstituir a la ciutat l’extingida Junta Local de Protección de Menores. S’hi donen instruccions de com s’ha de finançar l’organisme. Entre altres suggeriments, proposa destinar-hi el 5% de la recaptació de les entrades a espectacles i actes de diversió. D’aquest percentatge, sol·licita gestionar-ne almenys el 20%: “Liberada por el Glorioso Ejército del Generalísimo nuestra querida provincia de la dominación marxista, la cual suprimió u olvidó entre otras muchas atenciones la de Protección de Menores […] No dudando de su adhesión al glorioso renacimiento de nuestra España, confiamos procederá seguidamente a la constitución de la Junta Local de Protección de Menores […] Espero, pues, de su reconocido patriotismo y abnegada labor de reconstituir todo lo deshecho por los dirigentes del triste período rojo […]”. (Arxiu Comarcal del Bages)

24/05/1939: notificació del Tribunal Tutelar de Menores que insisteix a recuperar la Junta Local de Protección de Menores. Demana la certificació d’haver rebut la petició, alhora que requereix la definició d’un calendari per trametre a la institució el percentatge pertinent dels beneficis econòmics recaptats en els espectacles. (Arxiu Comarcal del Bages)

Juny de 1939: nomenaments, per part de l’alcalde de Manresa, de Ramon Santacana Minguell com a mestre de la Junta Local de Protección de Menores i d’Àngel Tomàs Jordana com a metge tocòleg titular de la mateixa institució. Els nomenaments s’acompanyen d’una notificació de l’alcalde de la constitució de la institució, que també és formada per Francisca de la Usada –mestra-, Maria Dolors Puig –mare de família-, Francesc Torra –obrer- i Josep Creus –tresorer. (Arxiu Comarcal del Bages)

10/8/1939: carta de l’alcalde al seu homòleg de Sallent en què li comunica que la Junta Provincial de Protección de Menores de Saragossa ha portat a Manresa, amb l’objectiu de repatriar-los a Sallent, uns joves orfes que fugiren del seu poble. També reclama satisfer la quantitat de 110 pessetes per les despeses ocasionades pel trasllat. (Arxiu Comarcal del Bages)

Situacions familiars crítiques

9/09/1943: informe de l’inspector en cap de la Guàrdia Urbana de Manresa sobre Emilià Martínez Espinosa, darrer alcalde de la Manresa republicana, que està en un Batalló de Treballadors construint el pont de la Reforma. El document assegura que la seva dona i fills estan necessitats. (Arxiu Municipal de Manresa)

16/9/1944: informe de l’inspector en cap de la Guàrdia Urbana sobre Àngela Simó Perramon, l’espòs de la qual està a la presó. Ella cobra un sou de quaranta pessetes setmanals i té a càrrec seu quatre fills petits. El document, que qualifica de bona la conducta moral, pública i privada de l’investigada, assegura que Simó està en una situació de necessitat. (Arxiu Municipal de Manresa)

12/01/1945: informe de l’inspector en cap de la Guàrdia Urbana sobre Luis Jódar Flores, treballador de Casa Arrufat, que té un sou de cent pessetes setmanals i és l’únic que aporta diners en una família constituïda per la seva dona i un fill de quatre mesos. Qualifica de bona la conducta moral, pública i privada de Jódar, del qual afirma que es troba en estat “regular”. (Arxiu Municipal de Manresa)

Subsidi al combatent

10/06/1939: acta de constitució de la Comisión Local de Subsidio al Combatiente. La junta de l’ens és formada per Antoni Vilella Fainé com a cap; Lluís Planas Roca, Enric Abadal Vallès i Frederic Portabella Balcells en són vocals; Francesc Rius Camps n’és el secretari. (Arxiu Comarcal del Bages)

20/07/1939: petició del jefe de la Comisión Provincial del Subsidio al Combatiente al jefe de la Comisión local de la mateixa institució d’abonar el corresponent import dels impresos enviats per la junta provincial. (Arxiu Comarcal del Bages)

28/07/1939: notificació del jefe de la Comisión Provincial del Subsidio al Combatiente en què demana al jefe de la Comisión local de la mateixa institució que li enviï una còpia certificada de l’acta de constitució de la comissió local. (Arxiu Comarcal del Bages)

21/08/1939: notificació del Jefe de la Guardia y Policía Urbana al president de la comissió local de Subsidio al Combatiente sobre la troballa, en ple carrer, de dos talonaris de subsidis. Són retornats a la comissió local amb l’advertència que alguns magatzems de venda a l’engròs s’obliden de lliurar-los i estripar-los. (Arxiu Comarcal del Bages)

15/12/1939: notificació del Jefe de la Comisión Provincial del Subsidio al Combatiente al Jefe de la Comissión local de la mateixa institució d’una sanció imposada pel Director General de Beneficiencia y obras sociales contra alguns veïns de Manresa. S’acompanya d’un llistat amb dos noms de persones multades. (Arxiu Comarcal del Bages)

Font: Memòria.Cat

Read Full Post »