Bellaterra, 5 de novembre de 2024
LLUÍS TORRES|Amb un petit tour pels llocs de la presó de la Model de Barcelona on la dictadura franquista va assesinar amb garrote vil el català Salvador Puig Antich, ahir vàrem assistir a l’emocionant primera representació de l’obra de teatre Puig Antich Cas Obert, a la desapareguda presó de la Model de Barcelona. Totes les entrades de les representacions fins el 15 de novembre de 2024 estàn exhaurides. Cal recordar que l’artilugi original garrote vil el va comprar l’escriptor Camilo José Cela, que el va depositar a la seva casa museu. Després que La Vanguardia ho descobrí, va ser depositat al magatzem del soterrani del Tribunal Suprem de Madrid.

IDEA ORIGINAL Teatre és periodisme
Fa temps que dic que allò que m’interessa de l’ofici del periodisme és explicar històries humanes. La notícia és un titular que passa, una història humana és com la vida mateixa que perviu en el temps. Portar el cas del Salvador Puig Antich al teatre té tot el sentit perquè amb aquesta eina narrativa es pot esprémer un relat de vida, amor i mort, una història com poques hi ha hagut en aquest país i, també i per descomptat, una contundent denúncia.
La feina de l’equip creatiu de l’espectacle Puig Antich cas obert per aterrar el llenguatge del periodisme a les mides, mesures i sensibilitat del teatre ha estat una experiència única i irrepetible. Darrere l’estrena hi ha un llarg temps de feina que per a mi ha suposat un aprenentatge professional que dona ple sentit a anys d’esforços per fer arribar arreu la terrible història de l’execució del Salvador i el patiment d’una familia revoltada contra aquesta injusticia. Només el teatre podria donar veu al Salvador i avui el dit acusador l’alça ell. Escoltem-lo. Jordi Panyella i Ferreres

DRAMATURGIA
Proves falsificades, testimonis modificats, un tribunal militar que, ja en democrácia, no reobre el cas quan el que es presenta és flagrant… el llibre que dona peu a aquest espectacle fa un seguiment de les irregularitats del procés judicial que va acabar amb l’assassinat de Puig Antich. Per entendre tot el que va passar, ens acostem tambė al moment politic, al carácter d’aquest jove que decideix agafar les armes, a les seves germanes, que van carregar amb el pes de l’empresonament, a l’amiga que li deixava l’adreça de casa seva de contacte i també a la societat barcelonina de l’època. Una estructura fragmentada ens apropa als fets a través d’un despatx d’advocats imaginari, però també a través de testimonis, records i sensacions dels protagonistes. Ho fa en tres temps: el temps dels fets, el d’intent de reobertura del cas el 2002 i el 2024 quan els anys donen als testimonis un espai de reflexió. Tot per configurar un retrat d’una derrota col·lectiva: l’assassinat d’un jove en mans d’una injustícia militar i per reivindicar la restauració de la justícia. Mercè Sàrrias

DIRECCIÓ
Tantes vegades creuant la plaça de la Revolució amb vint-i-pocs anys, preguntant-me qui hi havia darrere d’aquella cara pintada a les parets de la plaça, del que tot just sabia que es deia Salvador, que havia estat executat injustament i poc més.

Des del primer moment tenia clar que si el seu cas s’havia de portar a escena havia de néixer al mateix lloc on el van executar. La Presó Model com a simbol de l’opressió que va segar la vida d’un jove de 25 anys que es va jugar la vida per un canvi. Donar veu al Salvador i a les parets de la presó, com a testimoni de cruesa i sobrietat, que és el que impregna l’escena. Des de la pell i la ferida, la mirada d’en Salvador Puig Antich i les seves persones properes se’ns clava fixament des de l’escenari, qüestionant-nos el sentit de la lluita i la justícia des de fa 50 anys fins a dia d’avui. Jordi Pérez Solé
PUIG ANTICH. CAS OBERT
Dramatúrgia de MERCÈ SARRIAS basada en el llibre de JORDI PANYELLA
Direcció JORDI PÉREZ SOLÉ
Intèrprets CARME SANSA, BARBARA ROIG, MARC PUJOL Direcció de producció i ajudantia de direcció HELENA MOLINĖ
Escenografia ANNA TANTULL
Il·luminació SYLVIA KUCHINOW
Disseny sonor LUCAS ARIEL VALLEJOS
Vestuari i caracterització NÚRIA LLUNELL Comunicació i disseny d’audiovisuals PABLO CAVERO ASENCIO
Producció executiva NATALIA BORONAT LA DRAMATICA Ajudant de producció CLARA ROCHE
Fotografia i disseny del cartell LAIA SERCH Video promocional JOAN CELDRAN I IGNASI ARAGALL OLLER Cap tècnic JAUME EDO Tècnic CHIAO
Assessorament armes ANTONIO MARTÍNEZ I LLORENS GUIXE
Cançó «La gent» de MARIA ARNAL I MARCEL BAGÉS
Font: Dramàtica.