Bellaterra, 23 d’octubre de 2024
Història del Restaurant Finisterre (1943-1994), Avinguda Diagonal, 469, cantonada Villarroel (Barcelona)
LLUIS TORRES|El restaurant el van anomenar Finisterre perquè en aquesta zona del nord de Barcelona gairebĂ© no hi havia edificacions i perquè va obrir com marisqueria el 23 de desembre de 1943″.

El Finisterre ha passat a la història de Barcelona com un dels seus restaurants més prestigiosos de la segona meitat del segle XX. Situat al final del carrer Villarroel fent cantonada amb la Diagonal, fou inaugurat en els darrers dies de l’any 1943.
“Els restaurants de luxe de Barcelona, com el Finisterre, Reno, Via Veneto, etc., no oferien Cuina Catalana, només ho và ren fer després de la mort del dictador, ja que fins aleshores practicaven la sofisticada cuina tradicional francesa“

Els promotors d’aquest restaurant de luxe de Barcelona van ser els industrials Joan Jover i Milagros Marin, juntament amb Joaquim Garcia Torrents, un conegut restaurador barcelonà que feia de director entre els seus xarrups de whisky amb força gel, i que deixava a la cantonada de la barra del bar de l’entrada, dirigit pel prestigiós barman Puig.

đź“· Foto per gentilesa de LĂdia GarcĂa, filla del segon chef de cuina Eugenio GarcĂa Magdalena
El local va ser luxosament decorat amb fusta guineana, tot aprofitant que els amos tenien negocis d’importaciĂł d’aquest material. A la planta del nivell de la Diagonal havia una barra amb un servei de degustaciĂł i una gran exposiciĂł de marisc en grans recipients. La decoraciĂł del menjador, situat a l’entresol, i que donava al carrer Villarroel, era marcadament marinera amb timons, fanals, i d’altres icones marĂtimes.

Una gran terrassa coberta, plena de testos amb grans plantes s’estenia els estius fins el final dels anys 60 sobre la vorera del carrer Villarroel, completava l’establiment, mentres es veien passar per “l’autopista Diagonal” les cues de cotxes plens de turistes de pas, que es dirigiren cap a les costes del sur, ja que en aquells anys Barcelona vivia d’esquena al mar i les rutes d’en Gaudà no estaven gaire promocionades.
Sota la direcciĂł de Salvi Vila Pi, el prestigiĂłs relaccions pĂşbliques Carlos Martorell i Estrella Salietti van redecorar el Restaurant Finisterre de Barcelona

L’any 1972 va patir una forta crisi i va ser comprat per Salvi Vila Pi i Juanito Duran Camps, que el van renovar i modernitzar, fent desaparèixer la terrassa a causa del trĂ nsit i el soroll. En morir Duran l’any 1981, el va succeir la seva vĂdua Pepita Pontonet i el 1990 va abandonar la societat Salvi Vila, que era el director oficial des de 1972, quan Juanito Duran ho va comprar per 8 milions de pessetes.

Inovidable fou el seu històric equip professional de Cuina i Sala, una autèntica Escola d’Hosteleria de Luxe, amb el Chef Belmonte, el seu segon de cuina, en Eugenio Garcia Magdalena Nascut el (12/10/1025), per tant, a dia d’avui amb 99 anys, el pastisser Pepito, en TomĂ s Rocamora, un autèntic expert amb la graella de carbĂł i els punts de la carn, el pastisser Pepito, sense oblidar l’equip de menjador, com els maĂ®tres Josep Casas i PaulĂ, i els cambrers Escudero, Bruch, DuprĂ©, Eliseo, IsaĂas i en Joan. Puig fou el gran bĂ rman.

Qui no recorda la seva clĂ ssica cuina com per exemple, la Paella Parellada, Llenguado al Cinzano, Rap Costa Brava, Filet Stroganoff, Steack Diana, la sofisticada recepta de Becada flambĂ© preparada davant del client, Pit de pollastre a la KĂev, els primers mini popets saltejats amb all i julivert, SalmĂł salvatge amb la seva etiqueta de cartrĂł del riu Eo, Angules a la bilbaina, Filet Wellington. Postres del pastisser Pepito com la gegant Milfulles de Crema Catalana, els SouflĂ©s de llimona, Grans Marnier o Xocolata, els Bunyols de poma flambĂ©s al Cointreau o la millor recepta de Barcelona de CrĂŞpes Suzettes preparada davant del client. Les patates SouflĂ©s eren increĂŻbles, grans i esponjoses, les Graufetes, les Pont Neuf, les alumetes, les palla, etc.,
Recordar alguns clients fidels del Finisterre, com Joan MirĂł, Doctor Puigvert, Xavier Cugat, Carmen Balcells, Juan Antonio Samaranch, Paco Godia, Juan Antonio Andreu, Fernando Coll, Gonzalo Comella, Tita Cervera i la seva parella Lex Barker, Montserrat CaballĂ©, Alfredo Kraus, AlĂcia de Larrocha, etc.,

El Finisterre va ser centre trobades per tancar o obrir negocis. Era freqĂĽentat per representants d’empreses i banquers propers, com per exemple la famĂlia BotĂn, fins al seu tancament l’any 1994, com a conseqüència d’una mala gestiĂł econòmica que va fer inviable la continuĂŻtat del negoci. Va tancar amb un deute a la Seguretat Social de 73 milions de pessetes.

El prestigiĂłs cronista barcelonĂ, en LluĂs Permanyer considera que, a partir dels anys cinquanta, ningĂş no dubtava a considerar-lo com el millor restaurant de Barcelona. NomĂ©s a partir de l’obertura de Reno als anys seixanta l’hegemonia de Finesterre va començar a ser posada en qĂĽestiĂł.
A començaments dels anys seixanta, desprĂ©s d’un curt perĂode de crisi derivada de desavinences entre els accionistes, el restaurant va canviar de direcciĂł i va recuperar l’esplendor d’abans amb reformes al local i una nova orientaciĂł molts mĂ©s moderna de la cuina, els seus nous propietaris i socis, en Juanito Durán, (del Restaurant Els lĂmits d’El PortĂşs) i Salvi Vila, (de Darnius).

Amb l’arribada de la democrà cia el restaurant va perdre la terrassa i la seva decadència començà a fer-se palesa a partir dels anys noranta, fins a la seva desaparició l’any 1994 a conseqüència d’una mala gestió econòmica que feu inviable la continuïtat del negoci.
