Bellaterra, 6 d’octubre de 2024
📍Hi ha pocs espais atractius per a consolidar les relacions veïnals.
📍Es constata un excessiu ús del vehicle privat.
📍Hi ha poc sentiment de comunitat. La gent no fa barri. 📍Hi ha una carència d’un espai central prou potent. 📍Es constata una manca de serveis a les persones.
LLUÍS TORRES|Avui compartim l’Avaluació de la viabilitat d’increment de densitat d’habitatges a Bellaterra, de l’estudi que la Diputació va encarregar al prestigiós arquitecte urbanista Sebastià Jornet, i que es va presentar online el 7 de març de 2022. Es va penjar a la web de l’EMD, però desconeixem si a dia d’avui segueix estant disponible pel veïnat de Bellaterra.
Problemàtiques, necessitats, oportunitats i possibilitats d’actuació
Problemàtiques
– A Bellaterra hi ha un excessiu monocultiu de tipologia residencial unifamiliar.
– Hi ha una carència d’un espai central prou potent.
– Es constata una manca de serveis a les persones.
– Els veïns i veïnes de Bellaterra tenen poca relació amb el nucli de Cerdanyola del Vallès. Per a disposar de serveis o equipaments es desplacen més fins a Sant Cugat (60%) i Sabadell (20%) que no pas a Cerdanyola (9%).
– Hi ha pocs espais atractius per a consolidar les relacions veïnals.
– Es constata un excessiu ús del vehicle privat.
– Hi ha poc sentiment de comunitat. La gent no fa barri.
Hi ha vàries edificacions residencials en sòl no urbanitzable, sota l’avinguda de la Generalitat.
Necessitats
Cal disposar de zones en les que oferir habitatge plurifamiliar i, si és el cas, habitatge de protecció oficial.
Fora interessant potenciar una o dues àrees de centralitat com a pols d’atracció al barri.
Cal disposar de més serveis que no facin imprescindibles desplaçaments fora del barri, tant de comerç i serveis, com d’equipaments de proximitat.
És necessari atendre les necessitats de les veïnes i els veïns de Bellaterra, adaptant espais de trobada atractius.
Cal incentivar la mobilitat saludable, a peu o en bicicleta.
Cal crear una identificació de comunitat: Veïnat de Bellaterra.
Elements a tenir en compte en la formulació de les propostes
Valorar la densificació intencionada dels sòls urbans consolidats.
– Establir quins són els millors usos a admetre per afavorir la centralitat.
– Vetllar per una bona iso-accessibilitat. Cal establir recorreguts agradables: carrers arbrats.
– Cercar les diferents possibilitats d’obtenir sòl per a equipaments públics.
Radiografia de la baixa densitat a Bellaterra
L’habitatge unifamiliar és un producte que sorgeix en l’urbanisme de finals del segle XIX, com una resposta higienista a la ciutat en la que convivien les fàbriques amb els habitatges. El moviment de la Ciutat Jardi preconitzava, per primer cop en la història de l’urbanisme, la qualitat de viure al camp envoltat de natura i gaudint d’un jardí individual per a cada casa.
Posteriorment serà el moviment racionalista qui preconitzarà la divisió de funcions a la ciutat i d’aquesta forma, treballar, habitar i circular seran les tres funcions bàsiques a repartir en la ciutat i l’urbanisme amb aquests postulats començarà a créixer pels nostres territoris amb espais monofuncionals que han ocupat una gran part de la nostra terra.
Per tant, en el cas de les urbanitzacions, convergeixen dues bones intencions:
– viure prop de la natura; i
– viure separats dels llocs de treball.
Les dues premisses juntes suposen una gran contradicció respecte a l’urbanisme ecosistèmic que cal promoure en el temps del segle XXI.
Tenim doncs, una situació de partida que clarament no és favorable als principis de la sostenibilitat en cap dels seus tres pilars: ni sostenibilitat social (per la manca de diversitat de l’ecosistema); ni sostenibilitat econòmica (per la dificultat de mantenir aquest model, ja que els impostos que es recapten no cobreixen els costos de manteniment de l’espai públic que generen); ni la diversitat ambiental (sobretot per l’excessiva dependència del vehicle per la mobilitat obligada, ja que en l’ecosistema, no es cobreixen totes les necessitats de la vida del veïnat de Bellaterra).
Per tant, la solució no té un únic camí, sinó que caldria una acció creuada de diferent accions per tal de minimitzar aquests aspectes de la sostenibilitat comentats anteriorment i, en aquest sentit, s’apunten com a potencials millores de la sostenibilitat de Bellaterra les següents:
• Per la sostenibilitat social: incrementar el factor de diversitat en les diferents vessants: social, introduint, si es possible, noves formes d’habitatge, com pot ser l’habitatge compartit, l’habitatge cooperatiu, o el mateix habitatge protegit en les seves diferents modalitats (pisos d’inserció, centres residencials d’acollida, CRAE, CRAI, centres terapèutics, pisos per ex tutelats, pisos pels MENA, altres modalitats de pisos d’atenció social….).
En definitiva es tracta de trencar amb la uniformitat del monocultiu de l’habitatge unifamiliar aïllat i envoltat de jardí, i aquesta finalitat ha de ser un dels objectius d’aquest document, tot procurant no perdre la qualitat de vida d’aquest espai, ni la qualitat del paisatge, què el fan un dels seus actius forts del model de viure de Bellaterra.
La diversitat social s’hauria estendre a altres formes d’ús diferent de l’habitatge. En aquest sentit ens referim al comerç, la restauració i les diferents tipologies de llocs de treball que es puguin implantar i que l’experiència del COVID ha posat sobre la taula (la possibilitat de realitzar alguns treballs a distància, sense necessitat de tenir-se que desplaçar del lloc de la residència).
• Pel que fa a la sostenibilitat ambiental, tal vegada dels tres pilars de la sostenibilitat aquest és el que presenta una situació més binària o dual.
Per una part, el sol fet de viure aïllat en un territori de baixa densitat i de monocultiu d’ús d’habitatge suposa una petjada ambiental vers la sostenibilitat molt superior a la que es correspon amb aquells que viuen en la ciutat compacta. Per una altra part, pel que fa referència a la factura del consum de recursos naturals, els estudis realitzats recentment (veure la publicació de la Diputació Barcelona sobre “Estratègies per la ciutat de baixa densitat: de la construcció a la gestió”) confirmen que, en general, és molt més elevada per als habitants de la ciutat dispersa que per als de la ciutat compacta, pel que fa a l’energia, l’aigua i la gestió de residus.
No obstant això, el model de la baixa densitat té dos arguments sòlids en aquest període que en diem de la de la transició energètica, això és el canvi del model energètic basat en el consum de combustibles del recursos fòssils, cap un model, com ha anunciat la Generalitat de Catalunya cap a l’horitzó del 2050, el compromís de tenir un país que cobreix les seves demandes energètiques amb el 100% d’energies renovables.
Els dos arguments més forts serien:
1) La major facilitat que el model d’urbanisme basat en l’habitatge unifamiliar té en la implementació de les mesures ambientals necessàries per reduir les despeses de l’energia com l’energia, l’aigua i els residus, respecte els models de la ciutat compacta amb habitatges col•lectius, on s’han de posar d’acord la major part dels membres de la comunitat, per l’adopció d’aquestes mesures i on també el tema dels habitatges d’arrendament dificulten la implementació d’aquestes mesures, al mig de terminis de contractes on ja està cordat el preu.
La condició d’unifamiliar facilita la presa de decisions ja que majoritàriament a la casa unifamiliar hi viu el mateix propietari, per tant el beneficiari directe d’una inversió en el millorament del comportament del mateix edifici i per tant amb la possibilitat de beneficar-se de la potencial amortització de la inversió amb l’estalvi ordinari que es produirà a l’habitatge. Les actuacions en la millora del comportament energètic de l’habitatge, ja sigui amb la reducció de la demanda i la cobertura amb 100% renovables com amb les accions per reduir la despesa en el cicle de l’aigua, ja sigui amb la gestió de les aigües ordinàries com en la gestió de les aigües de pluja, en els teixits d’habitatges unifamiliars són molt més fàcils d’implementar que no pas en els teixits de la ciutat compacta, de forma que quasi podríem afirmar que el territori de la baixa densitat és un espai amb molta més facilitat per implementar les mesures d’ecoeficiència ambiental, que no pas en la ciutat compacta.
Relacionem a continuació algunes d’aquestes mesures que s’entén que son més fàcils de promoure i implementar amb el teixits de les urbanitzacions que no pas en el teixits conformats per habitatges col•lectius tal i com correspon a la ciutat més densa: ens referim per exemple a la producció d’energia fotovoltaica per la cobertura de les necessitats energètiques, a la posta en funcionalment del sistema de reutilització de les aigües grises de cada dia, o la gestió de les aigües de pluja pel rec i per la neteja de la casa, o el reciclatge des residus, podent arribar a un 100% de gestió de residus fent inclús compostatge in situ, per l’abonament dels espais lliures exteriors de la casa.
2) La transició cap a una mobilitat sostenible de l’espai de l’habitatge unifamiliar aïllat, és el millor forma en la que es pot intensificar la modalitat del teletreball, tal i com hem comprovat amb la recent crisi del COVID, ja que aquesta tipologia d’habitatge és on no es pot parlar de cap manera d’infrahabitatge, sinó tot el contrari, en les urbanitzacions en general, és on l’habitatge és de millor qualitat i confort de tota la ciutat. També respecte la mobilitat, les tipologies de baixa densitat són les que estan més ben preparades per la introducció del vehicle elèctric, ja que l’adaptació al canvi, és molt simple perquè només afecta el mateix usuari de l’habitatge i del vehicle.
I finalment, pel que fa a la sostenibilitat econòmica, l’objectiu serà afavorir les condicions que permetin optimitzar el sostre residencial reconegut pel Pla General Metropolità, per tal de mirar d’equilibrar la balança entre ingressos que genera el territori de Bellaterra i la despesa que el mateix genera en termes de manteniment de l’espai públic.
El sostre que determina el PGM pel teixit de la baixa densitat de Bellaterra és més que suficient per cobrir un potencial increment d’intensitat, ja que es tracta d’unes determinacions preses ara ja fa quasi 50 anys, que en la major part no s’han esgotat i que per la tipologia unifamiliar majoritària identificada amb el codi 20a, determina per les seves diferents subzones (20a/9, 20a/10 i 20a/11) habitatges unifamiliars que estan al voltant dels 450-500 m² de sostre, unes dimensions que la major part de parcel-les no han esgotat i són molt pocs els habitatges que tenen aquesta dimensió.
Per tant i en aquest sentit, es planteja una doble acció:
– per una part ajustar la dimensió resultant de la ciutat de la casa unifamiliar a la meitat aproximadament del sostre que es planteja en el vigent PGM, situant-la en la dimensió 250-300 m² per habitatge i, per l’altra,
– incrementar la densitat allà on, per consideració de diferents variables, sigui possible, adequat i raonable.
Ens estem referint a un increment que, en termes absoluts d’unitats d’habitatge, estigui al voltant d’un 20-25% més del nombre d’habitatges que ja estan construïts actualment.
Això pot comportar un increment potencial d’entre 200 i 250 habitatges respecte dels actuals, posant sobretot l’atenció en incrementar la diversitat en noves tipologies tal com s’ha comentat en l’apartat sobre la sostenibilitat social.
Els territoris d’oportunitat. Els lloc ideals de la intensificació intencionada
Per facilitar la diagnosi han estat elaborats una sèrie de plànols que ens ajudin a determinar els territoris d’oportunitat de Bellaterra.
S’ha partit del creuament dels indicadors següents:
Localització de les parcel-les qualificades com a 20a/10, 20a/11 o 20a/12 lliures d’edificació (solars).
– Solars amb més d’un terç de la seva superfície amb pendent inferior al 20%.
– Parcel-les amb front a carrer amb pendent inferior al 6%.
– Proximitat a les parades de transport públic:
1) parades de bus 200 m.
2) parada FGC 600 m.
– Proximitat al comerç i als serveis a les persones: 500 m.
– Proximitat als equipaments: 500 m.
S’ha calculat quina quantitat de sòl compleix amb 3 de les condicions anteriors (evidentment la de parcel-la lliure es una condició que cal complir si o si). Sabent aquesta dada, podem saber el sostre potencial que està en joc. Amb el sostre i una dimensió mitjana de 100 m²/hbtg
BELLATERRA.CAT 