Bellaterra, 19 de setembre de 2024
Està previst que el Camí Antic es transformi en una àmplia carretera per cotxes?. Quina llàstima serà quan perdi el caràcter de vianants que li fou atorgat des de fa tants anys!
LLUÍS TORRES|Compartim el relat “El camí més antic” de l’exbellaterrenca il·lustradora Assumpta Nebot, publicat el 1992, a la revista L’Esquirol Amics de Bellaterra,
EL CAMI MÉS ANTIC
Alguns vespres, sobretot aquells que són vigília de dues festes, el Camí Antic de Sant Cugat s’omple d’una remor inusual. Remor entrellaçada de veus, rialles, frec de roba, trepitjades decidides…seguici de gent que camina voluntariosa per arribar a la fita, amb motxilla, calçat d’excursió i animada conversa. Des que visc a Bellaterra he sentit i vist passar pel meu carrer força grups de gent gran i de gent jove. A vegades són tres o quatre persones… a vegades són desenes. d’elles. El soroll inconfusible en creixent i decreixent ritme acompanya i corprèn. No dubto gens que molts veïns del barri compartim l’emoció que la remor provoca.
Aquesta periòdica presència de vianants fa que el nostre llarg carrer sobresurti de l’anonimat i prengui el seu caràcter transcendent de «ruta excursionista» de les més antigues de Catalunya, prou indicada en plànols i guies.
El Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, en el seu tram per Bellaterra, és coincident amb els itineraris que a peu van de Barcelona a Sant Llorenç de Munt i a Montserrat. Certament, des de baix de la via del tren de Sant Joan fins a dalt de la nostra placeta de la Verge de Montserrat hi ha nombrosos senyals de pista blancs i vermells molt visibles i ben repintats.
Just a dalt de la nostra petita plaça és on la ruta, bifurcant el Camí Antic, s’enfila pels Pous al Pla de l’Estel, travessa el Turó de Can Camps i segueix, per Les Fonts, direcció a Terrassa…
Aquesta sendera és l’històric <camí dels monjos» que, a l’edat mitjana, unia els cenobis de Sant Cugat i Sant Llorenç. Hi ha variants per pujar a Montserrat pel cantó de Monistrol i d’Olesa… Més aclariments i d’altres interessants precisions, ens els podrien descriure els amics de la Unió Muntanyenca de Bellaterra, ja que en són bons coneixedors. Quan ells em referien el trajecte ressenyat, jo m’estava imaginant que seria molt útil disposar d’un bonic plànol mural que representés gràficament aquests recorreguts a fi d’informar millor als bellaterrencs, tot fent-nos solidaris amb els nostres excursionistes i els que també ocasionalment ens visiten.
Seria bo, i a la vegada símbol bellaterrenc d’amistat, donar benvolent testimoni d’acollida als actuals caminants ja que la petita plaça de la Verge de Montserrat, encreuament de camins, és el lloc idoni per a aturar-se. Suggereixo, doncs, remodelar aquest indret i adequar-lo amb els senyals inequívocs d’hospitalitat: una olivera, un xiprer, una font, bancs de pedra… i també un plànol mural (ceràmica), orientador dels camins que a peu des d’aquí uneixen Bellaterra amb els altres pobles de l’entorn. És, tanmateix, un projecte de modesta estructura però de rica expressivitat. Està previst que el Camí Antic es transformi en una àmplia carretera per cotxes?. Quina llàstima serà quan perdi el caràcter de vianants que li fou atorgat des de fa tants anys! Mentrestant això no succeixi, voldria poder compartir amb els bellaterrencs i les nostres institucions la bondat de posseir un tros d’una ruta tan antiga, des de sempre transitada, i aconseguir entre tots donar-li el formal reconeixement, pretext que convertiria la plaça de la Verge de Montserrat en significatiu lloc acollidor i harmoniós, concordant més amb l’esperit i estil dels veïns de Bellaterra.
Assumpta Nebot
BELLATERRA.CAT 