Bellaterra, 8 de setembre de 2024
JOSEP CARDÓ OLIVELLA|Aquest concret distintiu que en el dia d’avui per molt que busqueu en el vostre aparell de ràdio no podreu pas trovar, va ésser una realitat, per un període aproximat de 15 mesos, durant els anys 1960 i 1961.
📷 L’Esquirol del Vallès de Bellaterra
L’església de Bellaterra estava en aquells temps a càrrec d’un mossèn que unia a les diferents i curioses peculiaritats del seu tarannà, una notable inquietud per les arts escèniques i pels mitjans de comunicació.
Un bon dia situà a dalt del campanar una parella de potents altaveus, molt adequats per recordar als feligresos tant les seves obligacions com la necessitat d’ésser “com Deu mana”, però que molt aviat despertaren les ires d’un bellaterrenc que li telefonava anònimament, tal com ell mateix explicava a les pàgines de la revista BELLA-TERRA, per fer-li saber que venien a Bellaterra per sentir els rossinyols i no les seves “audicions”.
Tal vegada l’interès per millorar el suport del seu missatge, li feu madurar la idea de crear una emissora parroquial com les que per aquells dies començaven a aparèixer arreu de Catalunya i és posà mans a l’obra.
L’antena fou situada des del campanar fins a la torre de la casa situada davant l’església i els equips tècnics i els “estudis” als baixos de la rectoria ocupant l’escenari d’un petit teatret, que de forma provisional s’hi havia construït i que esporàdicament era utilitzat per sessions cinematogràfiques.
Decisiva en la marxa de l’emissora i fou la residència a Bellaterra, d’en Joan Riu, un xicot interessat per l’activitat radiofònica i molt vinculat a Ràdio Sabadell, que és convertí en l’ànima de tot l’invent.
Les emissions s’iniciaren el mes de juny de 1960. Diferents espais constituien la programació: noticiaris, deportius, concursos, però l’estrella fou “Bellaterra en el aire”, un “magazine” que s’emitia els diumenges a l’hora de dinar i que recollia una mica de tot.
Aquella activitat cultural aviat s’entrelligà amb altres iniciatives i així a les pàgines de la citada publicació “BELLATERRA”, apareixien periòdicament uns espais titulats “ONDAS Y LETRAS”, que recollien realitats i projectes de l’emissora, tota vegada que comentaven les col·laboracions dels redactors de la publicació en diferents emissions radiofòniques.
Per commemorar les 12 primeres emissions del programa “Bellaterra en el aire”, se celebrà al teatre de l’Hostal Sant Pancràs, un festival que fou com una audició cara al públic, que assolí extraordinari èxit, tant per la nombrosa assistència de públic, com per les col-laboracions d’amics d’altres emissores, principalment de Sabadell, que hi participaren.
Però arribà l’hivern i és va passar com es pogué. No oblidem que Bellaterra era encara un lloc d’estiueig i els hivernants molt pocs. S’emití poc i únicament alguns dies de festa, però malgrat tot l’emissora seguí funcionant.
L’estiu de 1961, es reprengueren amb tota empenta les emissions, arribant-se inclús a fer sessions de “radio-teatre”, amb gravacions que cedia Ràdio España de Barcelona, i com a fi de temporada se celebrà un nou Festival amb èxit igual o superior al de l’any anterior.
Poc temps després, l’iniciativa, com quasi totes les que es nodreixen tant sols de bona voluntat i entusiasme va anar desapareixent i durant alguns anys encara continuà penjat el cable que feia d’antena. Avui l’existència de l’emissora queda com el record del què fou, una aventura il-lusionada. Però qui ens diu que donat l’avenç dels mitjans audiovisuals i l’interès que desperten les noves tècniques entre les joves generacions, no podem sorprendre’ns un bon dia veient al nostre aparell de televisió un rètol de sintonia amb les inicials «T.V.B.», que donin constància de l’existència d’una «Televisió de Bellaterra», una iniciativa força divertida, malgrat que avui encara tindria que ésser un xic “pirata”.
JOSEP CARDÓ i OLIVELLA
Font: L’Esquirol del Vallès
BELLATERRA.CAT 