Bellaterra, 6 de setembre de 2024
P.ESPINOSA|També podríem encapçalar aquest modest article així: “El nostre deute amb els Buigas o ningú no és profeta a la seva terra”, a l’estil de les novel·les vuitcentistes: però deixem que cada lector el tituli al seu gust.
És possible que molts de Sardanyola sapiguem qui són “els Buïgas”, però no és menys cert que moltíssims més ho ignoren.
No hi ha en poques línies el que “ells” han fet, però sincopant aquest escrit només direm que el “primer Buïgas” que “va descobrir” Sardanyola va ser un il·lustre pròcer que, pel seu meritori fer a Sarrià, aquella vila d’ahir, el va honrar posant el seu cognom a un dels seus carrers, on avui compta Barcelona amb una de les seves millors clíniques.
El “segon Buïgas” té en el seu haver la projecció i construcció a Barcelona del monument a Colom, concurs que com a arquitecte va guanyar sent molt jove, entre 41 projectes nacionals i estrangers més. Després, fora i dins d’Espanya va construir molts altres edificis oficials i particulars, però concretant-nos a la nostra vila de Sardanyola direm que l’Excm. senyor duc de Castro-Enríquez, marquès de Sardañola, comte de Plasència, etc., li va encarregar que sobre les ruïnes del castell de Sant Marçal edifiqués el castell de Sardañola, que avui embelleix i així creiem serà per molts anys el nostre terme.
Aquell insigne arquitecte, l’excel·lentíssim senyor Cayetano Buigas i Monravá, va tenir diverses condecoracions, com la de Comanador de la Corona d’Itàlia, etc.
Passant al “tercer Buigas” (mort aquest any), el senyor Joaquín Buigas i Garriga, mereixeria un monument elevat amb els petits estalvis de les tres generacions de nens i adults de parla castellana que s’han solassat honestament amb les interessants, instructives i alegria històries, nocions i historietes de la seva inimitable revista “TBO”.
Joaquín Buigas ho “va inventar”, ho va redactar, ho va dibuixar, ho va editar, el va dirigir i el va administrar des del primer número fins al dia de la seva mort, i fins i tot després va deixar la pauta a seguir.
Sabíem “tots els de Sardanyola” que Joaquín va passar la seva infantesa a la nostra vila i tenia a Bellaterra una magnífica propietat, avui dels seus hereus?
Sabíem que “ell” ens va divertir amb el seu “TVO”?
Hem arribat ja al “quart Buigas”, amb tractament d’excel·lentíssim i il·lustríssim senyor, per estar en possessió de les condecoracions següents:
D’Espanya: Gran Creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica.
Medalla del Treball.de plata, 1a classe.
Orde del Mèrit Civil.
Medalla de plata de l´Exema. Diputació Provincial de Barcelona, amb caràcter extraordinari.
Medalla d’or, extraordinària, del Cercle de Belles Arts de Madrid.
Medalla d’or al Mèrit Tecnològic, de la Federació Politècnica Espanyola de Diplomats, integrada al Sr.
Bèlgica: Oficial Ordre de Leopoldo.
Txecoslovàquia: Ordre León Blanco.
República Dominicana: Ordre de Duarte, Sánchez i Mella.
Itàlia: Orde de la Corona.
Noruega: Ordre de Sant Olaf.
Portugal: Oficial de l’Ordre de Crist.
Aquestes distincions tan justament guanyades pel “nostre” Carlos Buïgas i Sans, enginyer, propietari del xalet número 58 de l’Avinguda del Generalíssim, a Sardanyola, tan savi com bona persona i amic de tots els seus conveïns, fill de Cayetano Buïgas i germà de Joaquín Buïgues; “el nostre Carlos”, que des de 1926 fins avui ha projectat més de 30 grans fonts lluminoses per tot el món, i innombrables altres fonts d’aigua llum (vegeu detall al llibre de José M. García Rodríguez, Ediciones Caribe, 1961 ), de qui constantment parlen els diaris, diaris i revistes, la ràdio i la TV: Carlos, que des de molt petit ha viscut i segueix vivint a Sardanyola, Sardanyola ni l’ha anomenat mai, ni se’n recorda, ni li ha organitzat un homenatge, ni li ha encarregat una fonteta lluminosa, ni ha posat el seu nom en carrer o plaça, ni li ha nomenat Fill Predilecte, ni ho ha proposat per a la Medalla d’or, de plata o de bronze, ni gairebé se’l coneix i “oficialment” les nostres digníssimes autoritats “ignoren” la seva presència física a la seva vila i “oficialment” també “desconeixen” el seu gran mèrit. Amb tots els respectes, ¿no seria ja hora que els sardanyolencs, amb les seves eficients autoritats al capdavant, ens n’adonéssim oficialment compte i per assabentats que tenim entre nosaltres un “valor mundial”? (P. Espinosa)
Font: Revista Cerdanyola
BELLATERRA.CAT 