Bellaterra, 6 de setembre de 2024
LLUÍS TORRES|Compartim el Poema llegit per Calassanç Ubasart i Teixidor al Saló de Cent, amb motiu de lliurar-li al català universal de l’aigua i llum, Carles Buïgas (Barcelona, 18 gener 1898 – Cerdanyola del Vallès-27 agost 1979), la medalla d’or de la ciutat de Barcelona, el 26 de gener de 1970.
Carles Buïgas 📷 ARXIU Museu de Cerdanyola del Vallès
GUSPIRA DIVINA
A en CARLES BUÏGAS, enginyer genial.
Quan tot en el nores encar dormia brollant de les mans seves aigua i llum, creà l’Etern uns mons de fantasia com si jugués a fer sers vius amb fum.
I bo i mirant les seves creatures clamava Déu: Tot és ben bo i bonic: rodeu pel gran espai amb lleis segures, que el càlcul meu abasta el gran i el xic.
Del viu llampec d’eterna Saviesa, una guspira en té l’home mortal, que, en resplendir, ens sembla més encesa si a dins la porta un home genial.
Bo i somniat en nits de llums d’estrelles, fent poesia amb l’aigua i el color, un Bon Barceloní, de meravelles.
Aquell fulgor diví d’intel·ligència treballa i va encenent noves visions; són conjuntades poesia i ciència que fan d’un caos, llum de creacions.
Té un geni que m’inspira a cau d’oïda per fer encara un món nou per la Ciutat: sonora llum, teatre ple de vida, somni poètic, fet realitat.
BARCELONA! Oh tu que tan bé lligues matèria i esperit com a ideal, al geni que tu tens, CARLES BUÏGAS que a punt ja et té un «Teatre Integral», sabràs aixecar, aimant de la bellesa, per ell i per a tu aqueix monument; d’una Ciutat que arreu té fama estesa de bonica, en serà l’himne vivent.
Has d’ésser, com ell vol, sempre primera en ardor de treball i formosor; i com sortint d’eterna primavera serà el teu cant, pel món, tot llum i so.
CARLES, avui nostra Ciutat t’honora en fer brillar el seu or damunt ton pit; porta’l joiós; és dring de veu sonora d’un poble que essent gran, sap ser agraït.
(Calassanç Ubasart i Teixidor, Sch. P)
BELLATERRA.CAT 