Bellaterra, 6 de setembre de 2024
LLUIS TORRES|Compartim aquesta crònica apareguda a L’Esquirol del Vallès a mitjans dels anys 80, per la poeta bellaterrenca Maria Rosa Buïgas i Suárez (1925- 17 de novembre del 2016). L’actor Jaume Pla Pladevall, recorda les trobades culturals a la gran casa de fusta que Maria Rosa es va fer construïr al terreny del seu pare, -l’escriptor i editor Joaquim Buïgas i Garriga-, situada a l’actual Avinguda Bertomeu, molt a prop del Carrer Terranova. El jardí era ple de boniques figures de nans de colors. Els Buïgas han constituit una família de grans il·lustres creadors.Joaquim Buïgas i Garriga (Barcelona, 12 de juliol de 1886 – 2 de gener de 1963), fill de Gaietà Buïgas Monravà, va ser un editor i autor de còmic, guionista, entre d’altres, de la sèrie més popular de la revista TBO, La família Ulises.
JOAQUIM BUÏGAS I GARRIGA
Joaquín Buïgas procedia d’un llinatge familiar molt unit a la història cultural de la seva ciutat natal. El seu avi matern, Miquel Garriga i Roca, va ser l’arquitecte del Gran Teatre del Liceu; el seu pare, Gaietà Buïgas i Monravà, l’autor de 800 obres mundials, entre elles el Monument a Cristòfor Colom; el seu germanastre, Carles Buïgas, va dissenyar les fonts lluminoses de Montjuïc i era cunyat de la pintora i dibuixant Josefina Tanganelli, que estava casada amb un altre germà seu.
Joaquim Buïgas era un senyor d’una personalitat extraordinària, d’una distinció atàvica sorprenent. Era tot un gentleman, conservador amè inesgotable.
Les seves històries, els contes, les anècdotes eren sempre del major interès per a tothom.
Parlar del meu pare amb limitació d’espai és molt difícil, ja que de les seves activitats en diversos camps, n’omplirien llibres.
Fou creador de la primera revista infantil espanyola, (TBO), el tiratge de la qual sobrepassà la fabulosa xifra de més de 350.000 exemplars setmanals; també s’enviava el periòdic a Sud-Amèrica. Tenia els dibuixants més ben dotats d’Espanya i de l’estranger, amb els quals era molt exigent: volia que interpretessin amb exactitud les seves idees.
EI TBO ha representat la lectura de moltes generacions: dels infants, les primeres lletres, i dels grans, els primers records. Fins i tot Ramon Menéndez i Pidal, president de la Real Academia Española, al seu xalet de Madrid, llegia totes les nits el TBO abans d’anar-se’n al llit a somiar en castellà, en «Don Orduño, en el Cid» i «Doña Gimena», i és que molts dels personatges encisadors del TBO tenen semblança amb els Amadis de Gaula, dels Don Favila i els Don Quijote dels «Cid», personatges que surten per la geografia i la història d’Espanya.
El nom té una transcendència, ja que el diccionari de la «Real Academia Española» recull la paraula «tebeo com a sinônim de revista infantil. A Madrid, el 15 de febrer de 1977 s’institueix un premi amb el nom de Joaquim Buïgas i Garriga per a premiar la millor obra de la premsa infantil i juvenil.
Joaquim Buigas era un refinat intel-lectual. Publicà molts llibres de narrativa catalana. Des d’Amèrica, molt jove encara, ja enviava comtes i narracions a periódics de Barcelona i Amèrica
Un dels comtes, l’he trovat a La Veu de Catalunya, editat el dijous 5 de maig de 1910 i (dedicat a Josep Carner regraciant una endreça) intitulat L’ocell que està de broma. Joaquim Buïgas és un notable contista de gran fluïdesa idiomática. Les seves narracions es publiquen a la II-lustració Catalana dirigida i finançada pel patriarca de les nostres lletres, Francesc Matheu. Aquests comtes arriben fins a la taula de Matheu des de punts molt allunyats d’Amèrica procedents d’hi sendes agrícoles situades a la vora de cabalosos rius, al bell mig de les selves
verges o perduts en les immenses pampes on Buïgas compartia la seva vida amb els gautxos callats, destres i valents de Martín Fierro. Ell escolli des de la seva joventut el galopar dels cavalls, la natura oberta, empunyar el rifle, obrir-se pas per la jungla tancada; i enfrontar-se amb les feres.
Al mig del Chaco va conviure amb els guaranis i n’aprengué el llenguatge. Els seus amors foren la familia, els llibres, i la natura.
Maria Rosa Buïgas i Suárez
Font: Maria Rosa Buïgas, L’Esquirol del Vallès
BELLATERRA.CAT 