Bellaterra, 5 de setembre de 2024
LLUÍS TORRES|Unió Excursionista de Sabadell ens deixa una interessant crònica sobre la seva visita als terrenys on es situava Can Domènec, trobant només un mur en aquells anys part de Bellaterra, i actualment de la Universitat Autònoma de Barcelona, a uns 50-60 metres en línia recta baixant cap al torrent de Can Domènec hi ha l’antic safareig de la masia, força ben conservat tot i que a l’interior hi creix un lledoner.
Bellaterra li té dedicada una placa al seu nomenclàtor, tot i que consta Can Domènech i Can Domènec
Aquest mas és de pati descobert; no hi ha indicis d’haver estat tancat amb parets, però creiem que en els
temps primitius devia d’estar-ne, pel fet d’estar situat en un paratge molt isolat. Exteriorment conserva l’estructura general: porta a punt rodó, barbacana clàssica i el teulat a dos pendent carener perpendicular a la façana; interiorment, la mateixa disposició de tots.
Pels costats hi ha uns coberts i porxos per al magatzematge dels productes de la terra i per a l’acolliment
bestiar. A la part de darrera hi ha els cups per al vi. Un document de l’any 1736 parla d’un tal Benet Domènec; el nom actual del mas és el cognom d’aquesta finca.
Sembla que aquest mas al segle XVI havia tingut la denominació de mas Barnich.
S’explica una anècdota d’un Domènec. Es diu que era una família molt rica, i que quan la construcció de l’avui dita «vella» va pagar, durant tot el temps que van durar les obres, el jornal diari d’un paleta.
Aquesta família va pagar la campana major i que va ésser fosa a la mateixa propietat; es diu que l’avi Dom quan la fonien hi anava tirant monedes d’or perquè tingués més bon dring, i que quan ja estava quasi fosa de la casa amb la barretina plena de monedes i les hi va tirar, aconseguint d’aquesta manera que tingués dring i gran sonoritat.
El propietari l’any 1948) era en Antoni Llobet i Mates, domiciliat al mateix mas.
MASIA CAN DOMÈNEC (BELLATERRA)
Can Domènec, avui totalment desapareguda, era una de les masies de l’àrea on es va construir la urbanització de Bellaterra, de la qual se’n pot considerar l’embrió. Era una masia del segle XVII i tenia una gran extensió de conreus.
Quan es va construir la línia Barcelona-Sant Cugat-Cerdanyola-Sabadell, dels Ferrocarrils de Catalunya (actuals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, FGC), inaugurada l’any 1921, la companyia va demanar que la via –que era d’ample europeu perquè havia d’arribar fins a París–-, passés pel nucli de Cerdanyola; però l’Ajuntament s’hi va oposar. Aleshores el traçat es va desviar pel “solell de Can Domènec“, és a dir, els terrenys més assolellats d’aquesta heretat.
Aquest fet va propiciar el naixement del projecte urbanístic de la “ciutat-jardí” de Bella-Terra. I és que, a part d’unes bones comunicacions i un ambient tranquil, la Bellaterra d’aleshores tenia unes aigües miraculoses, tant a la Font de la Bonaigua com al ‘biot’ de la carretera, amb l’Hostal Sant Pancraç com a modern balneari.
El mas era a l’altre costat de la via, en els terrenys on ara es troba la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser el 1969 quan van expropiar les 263 hectàrees de superfície a Bellaterra per a la construcció de la Universitat. Aleshores la masia va restar durant 8 anys i mig enderrocada i en estat d’abandonament. En l’actualitat és difícil fins i tot trobar-ne les restes.
A uns 50-60 metres en línia recta baixant cap al torrent de Can Domènec hi ha l’antic safareig de la masia, força ben conservat tot i que a l’interior hi creix un lledoner.
BELLATERRA.CAT 