Bellaterra, 5 de setembre de 2024
LLUÍS TORRES|Compartim aquesta crònica apareguda a L’Esquirol del Vallès a mitjans dels anys 80, per la poeta bellaterrenca Maria Rosa Buïgas i Suárez (1925- 17 de novembre del 2016). L’actor Jaume Pla Pladevall, recorda les trobades culturals a la gran casa de fusta que Maria Rosa es va fer construïr al terreny del seu pare, -l’escriptor i editor Joaquim Buïgas i Garriga-, situada a l’actual Avinguda Bertomeu, molt a prop del Carrer Terranova. El jardí era ple de boniques figures de nans de colors. Els Buïgas han constituit una família de grans il·lustres creadors.
LA NISSAGA DELS BUÏGAS
Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 18 gener 1898 – Cerdanyola del Vallès-27 agost 1979)
Carles Buïgas, enginyer, és conegut internacionalment pel mag de l’aigua i de la llum. De la seva obra literària i poètica es podrien omplir moltes pàgines Per tant, em limitaré a parlar breument d’algunes de les obras, i projectes i dels guardons amb que fou distingit. Com a figura humana era un geni de cor senzill, ulls somiadors i de carácter infantil. Era bo, respectuós amb tothom i la poesia li nexia de la ment com les cascades d’aigua, Iluminosses i melòdiques.
DIVERSES OBRES PROJECTES (només algunes de les més importants)
– Totes les fonts i il-luminacions decoratives de l’Exposició de Barcelona de l’any 1929
– El transbordador aeri del port de Barcelona, realitzat en colaboració amb els senyor Calzada Roca
– El Gran Teatre d’Aigua i 174 fonts
flotants a l’Exposició de París, el 1937
– Un jardi luminos i un sortidor de 115
metres d’alçaria a l’Exposició de Lieja, el 1939.
– Collaboració en la construcció de la
gran fontt de la Plaça de les Nacions a l’Exposició de Nova York (1939)
– Les fonts de Exposició de Lille Roubаiх, 1939
– Projectes de fonts i teatre d’aigua-Ilum per ‘Exposició de Roma, 1942
– Les fonts de l’Exposicio de Lisboa,
– I-luminació decorativa de la Catedral Basílica de Barcelona, 1951
– El gran Teatre d’aigua-llure-música i la font lluminosa de l’Exposició de Santo Domingo, 1965-66
– La gran font lluminosa lineal de Granada, 1960
– Dues fonts lluminoses amb canvis de forma i color per a l’Exposició Internacional de Brussel·les, 1958.
– II-luminació de la Sagrada Família, 1964.
– Conjunt paisatgista de fonts i cascades al Mirador de l’Alcalde de Montjuïc, 1963.
– Font lluminosa canviant de forma i color, en una plaça de València, 1963.
– Font lluminosa de la “Plaça de Sant Joan de la Creu”, a Madrid, 1963.
– Reconstrucció de la font canviant de la Plaça de l’Imperi de Lisboa, 1963.
– Font lluminosa de la Plaça de Pius XII, Sant Sebastià, 1966.
– Font lluminosa al Parc de les Nacions, Madrid, 1966.
– Font lluminosa canviant de llum i color, a la Plaça de Barcelona, a Almeria, 1966.
-Il·luminació decorativa del Monestir de Pedra (Saragossa), 1966.
– Sortidors lluminós al vestíbul de l’auto-banc BANESTO, Madrid, 1967
– Font lluminosa carrer Gral. Dávila Da Violante, Almansa, 1967.
– Font lluminosa canviant a la Plaça de Zabálburu, Bilbao, 1967.
– Font Iluminosa a Dubai (Arabia), 1987
– Gran font Iluminosa musical a la Plaça de les Nacions Unides, Casablanca, 1967
– Font lluminosa a la Plaça del 6 d’Agost, Gijon, 1967
– Encàrrecs de projectes per a l’Expo de Montreal, 1967.
– Font Iluminosa a la plataforma sobre el riu Onyar, Girona, 1968.
– Iluminació de l’església gótica dels
Sants Just i Pastor, Barcelona, 1967.
– Font Iluminosa i il·luminació del Monument al Mestre, Cartagena, 1968.
– Font Iluminosa, Teruel, 1968.
– Font lluminosa al Parc d’Atraccions
de Montjuic, Barcelona, 1968
– Font lluminosa a Osca, 1968.
– Font lluminosa prop de l’aeroport del
Prat, Barcelona, 1968.
– Dues tants lluminoses. Almeria, 1969.
– Conjunt de fonts, cascades i sortidors lluminosos al Parc d’Atraccions la Casa de Campo de Madrid, 1969
– Installació de petits sortidors lineals
anteriors a l’escenari del petit teatre a l’aire lliure, Madrid, 1969.
– Font lluminosa a Tazacorte. Sta. Cruz de Tenerife, 1969.
– Dues fonts a l’Hospitalet de Llobregat, 1969,
– Font lluminica, Cuenca, 1969.
– Des del 1969: 11 fonts lluminoses a França, una a Asia, una altra a Mamilton, Bermudes; cinc a Tenerife;
tres a Melilla, setze a Málaga i dotze
en altres llocs d’Espanya, demés, diverses iluminacions artistiques.
– Fonts lluminoses a Valls, Jerez, Algesires, Cadis, Benidorm, Santoña, Lleida, Jaén, La Carolina…
– Darrerament, fora d’Espanya, fonts lluminoses a Luchos, Castres, Colomiers, Cazères, Tolosa de Llenguadoc (5) i Carcassona
– I-luminació artística a Grotas de Torres Novas i Albados (Portugal).
– Posteriorment, 45 fonts lluminosas més a América, Àsia Àfrica
En total ha realitzat, entre Espanya i l’estranger, més de tai ha 800 fonts lluminoses de diferents classes i un centenar d’il·luminacions artístiques
Són innombrables els projectes que han quedat per realitzar, com la Nau lluminosa i el Teatre Integral: l’Exposició Universal de Buenos Aires,
1938, un altre per a Rio de Janeiro, el mateix any. També un altre per a la Fira de Mila frustrada per la guerra. Un túnel subfluvial al Tajo, a Lisboa, i un funicular aeri entre Lisboa i Almada.
SOCIETATS A QUE PERTANYIA
Membre de: L’Academia de Ciències i
Arts de Barcelona, Molt l-lustre Acadèmia Tecnológica.
Membre d’honor del Comité Español
de lluminación.
Corresponent de la Real Academia Hispanoamericana, Ciències de Puerto Rico
Acadèmia de Artes i Soci d’Honor de: Circulo de Bellas Artes de Madrid. Associació d’Amics de la Ciutat, Cercle Artistic de Barcelona.
CONDECORACIONS I DISTINCIONS HISTORIQUES
– Grau Creu d’Isabel la Católica.
-Ordes de Merit Civil: Corona d’italia, Sant Olaf (Noruega). Lleó Blanc (Txecoslovàquia), Duarte, Sánchez y Bella (Dominicana); Cristo (Portugal) (Oficial); Leopoldo (Bèlgica) (Oficial).
– Medalles: Del treball de Plata de 1.a classe. D’or al Mèrit Tecnològic. De la ciutat de Barcelona al Mèrit Artístic. D’or de la Galeria de Catalans II-lustres. D’or extraordinària, concedida pel «Círculo de Bellas Artes de Madrid».
– Clau de Barcelona.
– Diploma d’Honor al Mèrit de la SEBAP; diploma pòstum de Lux 79.
Font: L’Esquirol del Vallès
BELLATERRA.CAT 