LLUIS TORRES|Des de Bellaterra.Cat, hem dedicat força temps a la recerca de totes les cròniques de teatre del bellaterrenc Frederic Roda Pérez, que va escriure per la revista Destino dels anys 1963 al 1968. Escanejades totes les portades i pàgines de teatre, les hem enviat a Ignasi Roda Fàbregas, perquè ens va dir que vol reunir-les en una publicació (o potser dos), ja que el gruix de l’obra podria superar els 600 articles. Cal tenir present que la revista Destino dedicava al teatre tota una plana on s’incloïa: articles de fons, crítica teatral, gasetilles i tot allò que tenia a veure amb el mon teatral.
LLUÍS TORRES|Unió Excursionista de Sabadell ens deixa una interessant crònica sobre la seva visita als terrenys on es situava Can Domènec, trobant només un mur en aquells anys part de Bellaterra, i actualment de la Universitat Autònoma de Barcelona, a uns 50-60 metres en línia recta baixant cap al torrent de Can Domènec hi ha l’antic safareig de la masia, força ben conservat tot i que a l’interior hi creix un lledoner.
Bellaterra li té dedicada una placa al seu nomenclàtor, tot i que consta Can Domènech i Can Domènec
Aquest mas és de pati descobert; no hi ha indicis d’haver estat tancat amb parets, però creiem que en els temps primitius devia d’estar-ne, pel fet d’estar situat en un paratge molt isolat. Exteriorment conserva l’estructura general: porta a punt rodó, barbacana clàssica i el teulat a dos pendent carener perpendicular a la façana; interiorment, la mateixa disposició de tots.
Pels costats hi ha uns coberts i porxos per al magatzematge dels productes de la terra i per a l’acolliment bestiar. A la part de darrera hi ha els cups per al vi. Un document de l’any 1736 parla d’un tal Benet Domènec; el nom actual del mas és el cognom d’aquesta finca.
Sembla que aquest mas al segle XVI havia tingut la denominació de mas Barnich.
S’explica una anècdota d’un Domènec. Es diu que era una família molt rica, i que quan la construcció de l’avui dita «vella» va pagar, durant tot el temps que van durar les obres, el jornal diari d’un paleta.
Aquesta família va pagar la campana major i que va ésser fosa a la mateixa propietat; es diu que l’avi Dom quan la fonien hi anava tirant monedes d’or perquè tingués més bon dring, i que quan ja estava quasi fosa de la casa amb la barretina plena de monedes i les hi va tirar, aconseguint d’aquesta manera que tingués dring i gran sonoritat.
El propietari l’any 1948) era en Antoni Llobet i Mates, domiciliat al mateix mas.
MASIA CAN DOMÈNEC (BELLATERRA)
Can Domènec, avui totalment desapareguda, era una de les masies de l’àrea on es va construir la urbanització de Bellaterra, de la qual se’n pot considerar l’embrió. Era una masia del segle XVII i tenia una gran extensió de conreus.
Quan es va construir la línia Barcelona-Sant Cugat-Cerdanyola-Sabadell, dels Ferrocarrils de Catalunya (actuals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, FGC), inaugurada l’any 1921, la companyia va demanar que la via –que era d’ample europeu perquè havia d’arribar fins a París–-, passés pel nucli de Cerdanyola; però l’Ajuntament s’hi va oposar. Aleshores el traçat es va desviar pel “solell de Can Domènec“, és a dir, els terrenys més assolellats d’aquesta heretat.
Aquest fet va propiciar el naixement del projecte urbanístic de la “ciutat-jardí” de Bella-Terra. I és que, a part d’unes bones comunicacions i un ambient tranquil, la Bellaterra d’aleshores tenia unes aigües miraculoses, tant a la Font de la Bonaigua com al ‘biot’ de la carretera, amb l’Hostal Sant Pancraç com a modern balneari.
El mas era a l’altre costat de la via, en els terrenys on ara es troba la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser el 1969 quan van expropiar les 263 hectàrees de superfície a Bellaterra per a la construcció de la Universitat. Aleshores la masia va restar durant 8 anys i mig enderrocada i en estat d’abandonament. En l’actualitat és difícil fins i tot trobar-ne les restes.
Restes d’un mur de les dependències de Can Domènec (2022) 📷 Francesc Romagosa
A uns 50-60 metres en línia recta baixant cap al torrent de Can Domènec hi ha l’antic safareig de la masia, força ben conservat tot i que a l’interior hi creix un lledoner.
LLUÍS TORRES|Compartim aquesta crònica apareguda a L’Esquirol del Vallès a mitjans dels anys 80, per la poeta bellaterrenca Maria Rosa Buïgas i Suárez (1925- 17 de novembre del 2016). L’actor Jaume Pla Pladevall, recorda les trobades culturals a la gran casa de fusta que Maria Rosa es va fer construïr al terreny del seu pare, -l’escriptor i editor Joaquim Buïgas i Garriga-, situada a l’actual Avinguda Bertomeu, molt a prop del Carrer Terranova. El jardí era ple de boniques figures de nans de colors. Els Buïgas han constituit una família de grans il·lustres creadors.
Carles Buïgas i Sans a la sala de màquines de la Font de Montjuïc, 1929 📷 CEDIDA
LA NISSAGA DELS BUÏGAS
Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 18 gener 1898 – Cerdanyola del Vallès-27 agost 1979)
Carles Buïgas, enginyer, és conegut internacionalment pel mag de l’aigua i de la llum. De la seva obra literària i poètica es podrien omplir moltes pàgines Per tant, em limitaré a parlar breument d’algunes de les obras, i projectes i dels guardons amb que fou distingit. Com a figura humana era un geni de cor senzill, ulls somiadors i de carácter infantil. Era bo, respectuós amb tothom i la poesia li nexia de la ment com les cascades d’aigua, Iluminosses i melòdiques.
DIVERSES OBRES PROJECTES (només algunes de les més importants)
– Totes les fonts i il-luminacions decoratives de l’Exposició de Barcelona de l’any 1929
– El transbordador aeri del port de Barcelona, realitzat en colaboració amb els senyor Calzada Roca
– El Gran Teatre d’Aigua i 174 fonts flotants a l’Exposició de París, el 1937
– Un jardi luminos i un sortidor de 115 metres d’alçaria a l’Exposició de Lieja, el 1939.
– Collaboració en la construcció de la gran fontt de la Plaça de les Nacions a l’Exposició de Nova York (1939)
– Les fonts de Exposició de Lille Roubаiх, 1939
– Projectes de fonts i teatre d’aigua-Ilum per ‘Exposició de Roma, 1942
– Les fonts de l’Exposicio de Lisboa,
– I-luminació decorativa de la Catedral Basílica de Barcelona, 1951
– El gran Teatre d’aigua-llure-música i la font lluminosa de l’Exposició de Santo Domingo, 1965-66
– La gran font lluminosa lineal de Granada, 1960
– Dues fonts lluminoses amb canvis de forma i color per a l’Exposició Internacional de Brussel·les, 1958.
– II-luminació de la Sagrada Família, 1964.
– Conjunt paisatgista de fonts i cascades al Mirador de l’Alcalde de Montjuïc, 1963.
– Font lluminosa canviant de forma i color, en una plaça de València, 1963.
– Font lluminosa de la “Plaça de Sant Joan de la Creu”, a Madrid, 1963.
– Reconstrucció de la font canviant de la Plaça de l’Imperi de Lisboa, 1963.
– Font lluminosa de la Plaça de Pius XII, Sant Sebastià, 1966.
– Font lluminosa al Parc de les Nacions, Madrid, 1966.
– Font lluminosa canviant de llum i color, a la Plaça de Barcelona, a Almeria, 1966.
-Il·luminació decorativa del Monestir de Pedra (Saragossa), 1966.
– Sortidors lluminós al vestíbul de l’auto-banc BANESTO, Madrid, 1967
– Font lluminosa carrer Gral. Dávila Da Violante, Almansa, 1967.
– Font lluminosa canviant a la Plaça de Zabálburu, Bilbao, 1967.
– Font Iluminosa a Dubai (Arabia), 1987
– Gran font Iluminosa musical a la Plaça de les Nacions Unides, Casablanca, 1967
– Font lluminosa a la Plaça del 6 d’Agost, Gijon, 1967
– Encàrrecs de projectes per a l’Expo de Montreal, 1967.
– Font Iluminosa a la plataforma sobre el riu Onyar, Girona, 1968.
– Iluminació de l’església gótica dels Sants Just i Pastor, Barcelona, 1967.
– Font Iluminosa i il·luminació del Monument al Mestre, Cartagena, 1968.
– Font Iluminosa, Teruel, 1968.
– Font lluminosa al Parc d’Atraccions de Montjuic, Barcelona, 1968
– Font lluminosa a Osca, 1968.
– Font lluminosa prop de l’aeroport del Prat, Barcelona, 1968.
– Dues tants lluminoses. Almeria, 1969.
– Conjunt de fonts, cascades i sortidors lluminosos al Parc d’Atraccions la Casa de Campo de Madrid, 1969
– Installació de petits sortidors lineals anteriors a l’escenari del petit teatre a l’aire lliure, Madrid, 1969.
– Font lluminosa a Tazacorte. Sta. Cruz de Tenerife, 1969.
– Dues fonts a l’Hospitalet de Llobregat, 1969,
– Font lluminica, Cuenca, 1969.
– Des del 1969: 11 fonts lluminoses a França, una a Asia, una altra a Mamilton, Bermudes; cinc a Tenerife; tres a Melilla, setze a Málaga i dotze en altres llocs d’Espanya, demés, diverses iluminacions artistiques.
– Fonts lluminoses a Valls, Jerez, Algesires, Cadis, Benidorm, Santoña, Lleida, Jaén, La Carolina…
– Darrerament, fora d’Espanya, fonts lluminoses a Luchos, Castres, Colomiers, Cazères, Tolosa de Llenguadoc (5) i Carcassona
– I-luminació artística a Grotas de Torres Novas i Albados (Portugal).
– Posteriorment, 45 fonts lluminosas més a América, Àsia Àfrica
En total ha realitzat, entre Espanya i l’estranger, més de tai ha 800 fonts lluminoses de diferents classes i un centenar d’il·luminacions artístiques
Són innombrables els projectes que han quedat per realitzar, com la Nau lluminosa i el Teatre Integral: l’Exposició Universal de Buenos Aires, 1938, un altre per a Rio de Janeiro, el mateix any. També un altre per a la Fira de Mila frustrada per la guerra. Un túnel subfluvial al Tajo, a Lisboa, i un funicular aeri entre Lisboa i Almada.
SOCIETATS A QUE PERTANYIA
Membre de: L’Academia de Ciències i Arts de Barcelona, Molt l-lustre Acadèmia Tecnológica.
Membre d’honor del Comité Español de lluminación.
Corresponent de la Real Academia Hispanoamericana, Ciències de Puerto Rico
Acadèmia de Artes i Soci d’Honor de: Circulo de Bellas Artes de Madrid. Associació d’Amics de la Ciutat, Cercle Artistic de Barcelona.
CONDECORACIONS I DISTINCIONS HISTORIQUES
– Grau Creu d’Isabel la Católica.
-Ordes de Merit Civil: Corona d’italia, Sant Olaf (Noruega). Lleó Blanc (Txecoslovàquia), Duarte, Sánchez y Bella (Dominicana); Cristo (Portugal) (Oficial); Leopoldo (Bèlgica) (Oficial).
– Medalles: Del treball de Plata de 1.a classe. D’or al Mèrit Tecnològic. De la ciutat de Barcelona al Mèrit Artístic. D’or de la Galeria de Catalans II-lustres. D’or extraordinària, concedida pel «Círculo de Bellas Artes de Madrid».
– Clau de Barcelona.
– Diploma d’Honor al Mèrit de la SEBAP; diploma pòstum de Lux 79.
BELLATERRA.CAT 