Bellaterra, 4 de setembre de 2024
LLUÍS TORRES|Compartim aquesta crònica apareguda a L’Esquirol del Vallès a mitjans dels anys 80, per la poeta bellaterrenca Maria Rosa Buïgas i Suárez (1925- 17 de novembre del 2016). L’actor Jaume Pla Pladevall, recorda les trobades culturals a la gran casa de fusta que Maria Rosa es va fer construïr al terreny del seu pare, -l’escriptor i editor Joaquim Buïgas i Garriga-, situada a l’actual Avinguda Bertomeu, molt a prop del Carrer Terranova. El jardí era ple de boniques figures de nans de colors. Els Buïgas han constituit una família de grans il·lustres creadors.
MIQUEL GARRIGA I ROCA (Alella, 14/01)1808 – Barcelona, 14/10/1888)
GAIETÀ BUÏGAS I MONRAVÀ (Cerdanyola del Vallès 21/07/1851 – 07/11/1919
El meu besavi, Miquel Garriga i Roca, entre altres obres barceloneses, va ésser un dels dos arquitectes del gran teatre del Liceu, considerat un dels teatres de més renom del món.
El meu avi Gaietà Buïgas i Monravà, arquitecte, va néixer a Barcelona el 21 de juliol de 1851.
El monument a Colom va constituir el més gran èxit a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Aquest símbol de la nostra ciutat és l’obra més coneguda del notable arquitecte. Per aquesta creació obtingué la medalla d’or a l’Exposició de 1888 i el rei d’Italia el nomenà comendador de la Corona.
Gaietà Buïgas i Monravà era fill del també famós, Josep Buïgas i Raspall el qual havia nascut els dies de l’ocupació napoleònica i se’l considerava un dels millors advocats de la nostra ciutat i vinculat a tota obra benèfica i altres activitats filantròpiques i socials.
El seu fill, el futur creador del monument a Colom, va seguir la carrera d’arquitecte, primer a Barcelona i després a Madrid. Molt abans d’acabar la carrera esclatà a Espanya la tercera guerra carlista. Aleshores l’estudiant abandonà els llibres i s’allistà a les files del pretendent, en les quals obtingué la graduació de coronel d’enginyers. En enfonsar-se el front militar va seguir l’aspirant Carlos a l’exili en un romàntic pelegrinatge.
Va viure a França i a Italia i fou recone- gut, pels seus mérits militars, pel rei Alfons XII.
En retornar de l’exili, acabà la carrera d’arquitecte l’any 1879. Buïgas i Monravà passà d’ajudant del famós arquitecte Garriga Roca, i en aquell temps de la seva vida, és quan va obtenir, el 1882, el primer premi dels projectes per a erigir un monument a l’almirall Cristòfor Colom. Concurs que fou convocat pel nostre ajuntament, en el qual concurs va prendre part quaranta-set concursants entre els quals hi havia notables arquitectes estrangers.
Exposición Internacional de Higiene, Buenos Aires, 1904. Medalla d’argent a Gaietà Buïgas per la seva monografía i projectes d’edificis hospitalaris.
Un dels arquitectes vençuts per Buïgas i el seu Projecte era el mateix Garriga. qui, en lloc d’irritar-se, el felicità reconeixent els seus mèrits. D’aleshores ençà es lligaren més els vincles d’amistat entre Buïgas i Monravà i l’arquitecte Garriga, i ben aviat es convertiren en familiars, ja que Gaietà es va casar amb la filla del seu mestre.
Gaietà Buïgas fou un cas manifest de capacitat de dominar diversos estils. Projectà la urbanització del passeig de Colom i l’escala que dóna accés al pont de la secció marítima. El Pavelló d’Indústries Navals en col·laboració amb Gabriel Borrell i Bonaventura Bassegoda i Amigó. El mercat de Sitges, 1889. – Balneari del “Vichy Catalán”, Caldes de Malavella (Girona), d’estil modernista. El Palau Comella, a Vic, és potser l’obra a de més caràcter neogòtic. Restauració – del Castell de Sardanyola, 1902; en aquesta restauració hi ha detalls medievals i gòtics. El Banc Popular de l’Uruguay. “Chalet Mora Magariños”, a Montevideo, 1903-1913. I moltes altres obres. El 1904 obté la medalla de plata a l’Exposició Internacional de Buenos – Aires.
Font: Maria Rosa Buïgas i Suárez, L’Esquirol del Vallès de Bellaterra
BELLATERRA.CAT 