Bellaterra, 18 juny de 2024
LLUÍS TORRES|Compartim l’Editorial sobre el procés d’Autodeterminació de Bellaterra, publicada a la revista mensual L’Esquirol de Bellaterra, en el seu número 41, del maig de 1992.
L’Esquirol de Bellaterra maig de 1992
EDITORIAL 🐿️ Sobre la «Autodeterminació» de Bellaterra
El moviment d’afirmació de Bellaterra ara intensificat pel grup promotor de la segregació d’aquesta zona residencial de l’històric i administratiu municipi de Cerdanyola, té d’innegable valor positiu de continuar una presa de consciència. El «fer poble» es troba en la pròpia arrel de la constitució de les múltiples temptatives socialitzadores: Club, Parròquia, Unió de Veïns, Festa Major, Cau, Teatre Inestable, Amics de Bellaterra…
És evident que la proposta de municipalitzar aquesta Ciutat-Jardí (o com voleu dir-ne) és absolutament opinable, i que després de molts i variables factors, com estudis econòmics, programàtics, de relació de mancances, de tradició, d’ordenació general del territori…, tot plegat és susceptible d’un ampli debat, el resultat del qual pot tenir diferents conclusions.
Ara en tenim una que no depèn només d’una sola voluntat sinó de diferents interlocutors, i no únicament d’una majoria de veïns o residents a Bellaterra. El resultat final d’un contenciós, que es preveu llarg i difícil, no hauria de constituir mai ni un «èxit» ni un «fracàs», sigui quin sigui el resultat final, sinó una mostra de vitalitat que ha de posar en joc la nostra capacitat de consens, d’entesa, de pacte.
Només d’aquesta manera pot ser útil «fer poble», que res té a veure amb una declaració administrativa. El món és ple de pobles morts i de barris vius.
Amb independència de que el procés segueixi el seu curs, no hem de caure en l’error de sotmetre tota una rica i imaginativa feina de convivència a la possible alteració d’un «estatus>> administratiu.
Una correcta interpel.lació d’Amics de Bellaterra i per tant de L’ESQUIROL, serà la de mantenir- se com a plataforma de diàleg. És molt important que les relacions d’amistat no esdevinguin, de cap manera, relacions contencioses o relacions de distribució de poder.
Font: L’Esquirol de Bellaterra, maig 1992
BELLATERRA.CAT 